Asens proposa eliminar el delicte de sedició del codi penal

La reforma del codi penal és el camí que els comuns defensen per aconseguir la llibertat dels líders independentistes. Fins ara, tots els dirigents de Catalunya en Comú que havien defensat aquesta mesura per aconseguir l’excarceració dels presos polítics havien apostat per aclarir el terme de violència que incorpora aquest tipus penal -així com també el de rebel·lió-. Aquest dilluns, però, el candidat d’En Comú Podem al 10-N, Jaume Asens, ha anat un pas més enllà i ha demanat directament que s’elimini el delicte de sedició del codi penal espanyol. “S’ha de derogar, com a la resta de països europeus”, ha defensat Asens en una atenció als mitjans de comunicació abans de començar un acte amb el catedràtic de dret constitucional, Javier Pérez Royo, i la magistrada Victoria Rosell.

Per Asens, el codi penal s’ha de reformar “en clau democràtica” per aconseguir la llibertat dels presos i que no es torni a aplicar un delicte com el de sedició contra altres col·lectius en el mateix sentit que la sentència del Procés. “És una alteració greu del dret de protesta i de manifestació”, ha subratllat durant la seva intervenció en l’acte, on ha insistit que aquest tipus penal no es troba en cap altre ordenament jurídic europeu. “És una bomba de rellotgeria que afecta al dret a la protesta”, ha afegit. Els comuns defensen que la reforma del codi penal s’aplicaria de forma retroactiva i, per tant, es permetria que els líders independentistes sortissin de la presó.

De tota manera, Asens ha defensat també la via de l’indult com una de les mesures més efectives perquè els líders independentistes surtin de la presó. Per això, el portaveu dels comuns a la cambra baixa ha interpel·lat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a què accepti una de les dues mesures que proposen els comuns per aconseguir la llibertat dels presos: la reforma del codi penal -ja sigui per derogar el delicte de sedició o “reformar-lo en clau garantista o democràtica”- o la via de l’indult. Pels comuns, és imprescindible que els líders independentistes empresonats quedin en llibertat per començar a desbloquejar el conflicte català, posar el comptador a zero i establir un diàleg amb l’Estat.

Una setmana després de conèixer la sentència de l’1-O, els comuns han organitzat un acte amb tres juristes: el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo, la magistrada Victoria Rosell i l’advocat i candidat d’En Comú Podem al Congrés dels Diputats, Jaume Asens. L’objectiu de la trobada ha estat analitzar la situació que ha obert la publicació de la sentència que condemna els nou líders independentistes empresonats a penes d’entre 9 i 13 anys de presó.

El Suprem condemna els líders independentistes a fins a 13 anys de presó per sedició i malversació

Tan Javier Pérez Royo com Jaume Asens han coincidit a remarcar que la sentència del TC sobre l’Estatut va ser el principal detonant del creixement del moviment independentista. “A Catalunya, des de la sentència de l’Estatut, que no hi ha ni Constitució ni Estatut i això vol dir desordre”, ha afirmat el catedràtic de Dret Constitucional. Rosell, a més, ha criticat la sentència del Procés i, sobretot, el to que utilitza el jutge Marchena en l’escrit. En l’acte, Rosa Lluch també ha denunciat la banalització del concepte terrorisme: “És un insult per totes les víctimes del terrorisme”.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: