“Ara sí que ja vivim instal·lats de ple en una distopia”

El 2010, la recessió del 2008 va tocar sostre, però Claudia Casanova (Barcelona, 46 anys) va trobar que era un bon moment per encetar el seu projecte literari. Llicenciada en Econòmiques, escriptora —la seva última novel·la és Historia de una flor (Ediciones B); la primera va ser l’exitosa La dama i el lleó (Planeta)—, i des del principi vinculada al sector del llibre —com a lectora i traductora abans de portar segells com Paidós—, Casanova cita el seu admirat William Goldman, autor d’un best-seller de la casa, La princesa promesa, quan algú li parla de com s’hi va atrevir. “Ningú sap res”, diu, i la cita encaixa amb el moment actual. Just abans que les llibreries tanquessin, Ático de los Libros, que ha publicat uns 90 títols (una vintena en català a Àtic dels Llibres), llançava un dels assajos de l’any, Tres mujeres, de Lisa Taddeo, i la primavera, amb una biografia de Lenin, el Peaky Blinders de Carl Chinn i Hacia las estrellasde Mary Robinette Kowal (premis Hugo i Locus Nébula, els més cobejats de la fantasia i la ciència-ficció), pintava molt bé. I encara ho fa, diu l’editora, sempre optimista, des del seu confinament al barri del Congrés de Barcelona. “La situació està magnificada pel drama global, però no és gens aliena a com hem anat treballant fins ara, amb la possibilitat d’impagaments per part de proveïdors que podien fer que la cosa s’enfonsés en qualsevol moment. Som una editorial de guerrilla. Sempre hem estat instal·lats a la prudència, i sempre ho estarem”.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: