Ara que no decideixin les togues

"Un mal relat de misteri es va fent cada vegada més misteriós; un de bo és misteriós i cada vegada ho va sent menys"

G.K. Chesterton. Com escriure relats policíacs

 

Sento i llegeixo que ERC no decidirà l'abstenció en una eventual investidura de Sánchez fins que no es conegui la decisió del TJUE el proper dia 19 sobre la immunitat parlamentària de Junqueras i la qüestió de les euroordres de Puigdemont i Comín o, fins i tot, que esperen la sentència sobre la inhabilitació de Torra i la decisió de les juntes de tractament sobre la classificació dels presos i saber si hi ha recurs de la Fiscalia; i em quedo una mica parada. Sí, m'estranya que després d'haver-nos passat els últims anys criticant la invasió del dret penal i dels jutges en una qüestió de caràcter eminentment polític, se supediti ara un acord polític a l'escenari que determinin novament… els jutges i els fiscals.

No tindria cap sentit. Per això considero que tot això només es tracta d'un bosc on amagar els arbres. Unes dates en què amagar altres dates. En els cercles de Madrid cada vegada s'entreveuen més converses o confidències sobre una possible investidura abans de final d'any, fins i tot es perceben una sèrie de preparatius per a aquesta eventualitat. Com ara que els periodistes es preparin per treballar en una investidura fins i tot el dissabte 28. Coses per l'estil. Allò d'evitar que les vacances et deixin en quadre de personal. A Madrid no es desestima que la investidura es produeixi entre Nadal i Cap d'Any, i no es descarta haver de rematar la feina el Dia dels Innocents.

Té sentit. Amagar un arbre al bosc o, com diria Chesterton, la millor manera d'ocultar el cadàver és entre altres morts. Així que no seria estrany que el trencaclosques de dates judicials exhibides oculti, frondosament, entre unes cites i altres, la data del congrés que ERC ha de celebrar el proper dia 21. Que si és millor arribar a aquesta cita sense un acord tancat, no passa res si s'envolta d'una pila de dates que, sens dubte, també són molt importants; encara que no veig com influirien en una decisió política entre dos partits sobirans que no controlen, en cap dels dos casos, els resultats ni les conseqüències d'aquestes convocatòries judicials. La situació dels presos i els expatriats catalans pot variar i molt o quedar-se com està. La gestió de qualsevol dels dos escenaris s'haurà de produir amb un govern que no estigui en funcions i que tingui capacitat política plena i temps al davant per no estar sotmès a una permanent campanya electoral.

Sempre m'ha agradat llegir i escriure novel·les policíaques o negres. Així doncs, valoro la destil·lada finor d'un misteri que, si se sosté, assegura el bon final del relat i que, perquè sigui bo, ha de ser molt misteriós fins que a poc a poc ho vagi sent menys i ens condueixi a la solució. Hi ha tantes travetes preparades perquè aquest nou govern no surti, que no només demorar la investidura és perillós, sinó que, fins i tot, esbombar tot el que es parla i tot el que s'acorda és temerari. Jo confio que un cert nivell de misteri estigui acordat.

No cal en cap cas que les togues estiguin convidades a aquesta taula. Que siguin els polítics i la política els que resolguin aquest embolic

Els deia que no té sentit tornar a concedir un poder a les togues que, en realitat, no tenen i aquest poder ara mateix és el de marcar la tendència del govern. Atès que ni els socialistes ni els republicans no poden controlar quin serà el sentit de les decisions judicials, que s'esperin a confiar una investidura i un futur govern que allunyi les tesis repressives per instal·lar les del diàleg al que determinin els tribunals és tant com anar a comprar el pacte a La Bruixa d'Or.

El govern en funcions no té cap poder ni intervenció en la decisió que prengui el dia 19 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. No pot fer res perquè sigui en un sentit o un altre. L'informe favorable a l'existència d'immunitat parlamentària per a Junqueras de l'advocat general, i el calat de les tesis que li donen suport, fa pensar que existeixen moltes probabilitats que el TJUE accepti aquesta tesi i, per tant, les de Puigdemont i Comín, però com que aquest mateix advocat general afirma que potser és millor no pronunciar-se, perquè existeix ja una inhabilitació posterior per sentència ferma, pot ser que d'aquest dècim només se n'aconsegueixi el reintegrament, és a dir, que calgui esperar fins que es resolgui la qüestió presentada per Puigdemont i Comín.

Sánchez tampoc pot assegurar res respecte a la més que probable inhabilitació de Torra. No només perquè jurídicament és molt sostenible la desobediència, que ell mateix va reconèixer, sinó perquè ni tan sols les aspiracions de Barrientos depenen de cap polític. Lesmes cavalca només amb els seus en aquests moments. El mateix passa amb la Fiscalia del Tribunal Suprem i els possibles recursos a la qualificació de grau dels reclusos per part de l'administració penitenciària catalana. Que Segarra no farà el que l'executiu li pogués dir, és més, que els fiscals de sala no farien el que els insinués la fiscal general, és una cosa que ha quedat ja més que demostrada. El canvi de fiscal general és gairebé una aposta segura si es conforma un nou govern progressista. Finalment, la vista de les euroordres del dia 16 a Brussel·les ajornarà la decisió fins a conèixer la decisió del TJUE, o això s'espera.

No puc entendre, doncs, com les decisions judicials que es prenguin o no es prenguin aquests dies poden interposar-se en el possible acord d'abstenció entre el PSOE i ERC. Més aviat, crec que és més pràctic salvar aquest congrés i que, per tant, les cites judicials poden servir molt bé com a bosc per embolicar i defugir aquesta cita purament política del partit independentista. Em sembla bé. Tot em sembla bé si s'arriba a bon port i aquest bon port passa per assegurar uns anys de govern de forces progressistes i dialogants que estiguin disposades a abordar el conflicte català des de la política i amb eines polítiques.

No cal en cap cas que les togues estiguin convidades a aquesta taula. Ja han acaparat massa banquets. Que siguin els polítics i la política, l'art més noble dels humans, els que resolguin aquest embolic. Res més puc demanar a l'any nou. Tant, que ni encarregaré un dècim a Sort.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: