Aquestes són les variants de coronavirus que circulen pel món

La paraula coronavirus ja és més que habitual en les nostres converses. Ara, però, el terme s’ha modernitzat i a més de parlar del coronavirus també parlem de les seves variants. Per ara, se sap que hi ha aproximadament unes quatre variants que mantenen en estat d’alerta a la comunitat científica tot i que el virus ha patit ja més de 4.000 mutacions. Hi ha una variant del Regne Unit que ja ha aparegut, almenys, en 50 països i sembla que s’està estenent de manera més eficient i ràpida que altres variants més antigues del virus. La seva aparició en plena tercera onada va posar tensa a mitja Europa que va decidir tancar fronteres i limitar els vols. Però aquesta, no és l’única que s’ha registrat. També n’hi ha hagut a Sud-àfrica i el Brasil. Finalment, també se n’està detectant una a Califòrnia que podria provocar també una forta expansió.

Variant britànica

En el número u de prioritats, ara per ara, és esbrinar més coses sobre la variant britànica o variant B.1.1.7, vista per primera vegada a Gran Bretanya. Els centres de control i prevenció de malalties dels EUA van advertir sobre una possible propagació de la pandèmia. Tot i que no hi ha especialment “res” que cridi l’atenció, segons els mateixos científics, es creu que la teva transmissibilitat podria ser més alta. Malgrat tot, no és ni més greu ni provoca més mortalitat. 

Això, doncs, és positiu perquè les mateixes mesures que s’han estat prenent per reduir la propagació del virus, funcionen també amb aquesta variant. L’ús de mascaretes, distanciament social, evitar multituds i rentat de mans. 

Se sap, però, segons recull la CNN, que la variant britànica té una càrrega viral més elevada, és a dir, tenen més reproducció de virus al cos. Per tant, la variant infecta més cèl·lules més fàcilment. 

Variant sud-africana

La variant vista per primera vegada a Sud-àfrica i també coneguda com a B.1.351 o 501Y.V2 té un patró diferent de mutacions i causa més alteracions físiques en l’estructura de la proteïna que no pas la B.1.1.7. Pel que sembla, una mutació anomenada E484K, podria afectar el domini d’unió al receptor, la part de la proteïna més important per unir-se a les cèl·lules. Això podria fer que el virus pogués escapar dels efectes de les vacunes. “Hi ha més preocupació per a la fugida immune”, explicava Gregory Armstrong, que dirigeix ​​l’Oficina de Detecció Molecular Avançada de CDC, a la CNN. Els fabricants de vacunes i investigadors acadèmics estan provant mostres d’aquesta variant, juntament amb d’altres, per veure si pot eludir la resposta immune causada per la vacunació.

Ell i els seus col·legues estarien estudiant la possible resposta immune a la infecció i diuen que el cos produeix centenars d’anticossos per atacar el virus. Les persones neixen amb algunes d’elles i, una vegada que es produeix la infecció, la resposta immune madura i és millor contra el virus, segons informa l’equip del doctor Michel Nussenzweig de la Universitat Rockefeller a la revista Nature Monday. Segons ell, això hauria de tranquil·litzar a la gent perquè el sistema immunitari humà s’adapta molt bé a les mutacions virals i produeix centenars d’anticossos diferents que poden atacar el coronavirus. 

coronavirus celula molecula niaid flickr

Ampliació del coronavirus / Flickr Niaid

Variants del Brasil

Al Brasil han aparegut dues variants que criden especialment l’atenció dels científics. Segons recull la cadena nord-americana, hi hauria la P.1., que s’ha trobat en el 42% dels exemplars d’una enquesta feta a la ciutat brasilera de Manaus, i els funcionaris japonesos van trobar la variant en quatre viatgers del Brasil. Segons els científics, la variant P.1 també porta la mutació E484K.

Els científics també han destacat, però, la P.2, que també es va veure per primera vegada al Brasil, va provocar una alarma quan va aparèixer a Gran Bretanya fa un parell de setmanes i va afectar més de 10 persones. 

Variant de Califòrnia

Finalment, l’última variant que s’ha detectat i notificat és la de Califòrnia o la L425R. Amstrong explicava també a la CNN que encara no se’n sap massa cosa ni tan sols, si és més transmissible. Ara bé, destaca que qualsevol soca viral pot ser més freqüent pel que es coneix com a efecte fundador. “L’efecte fundador és que un virus estigui en un lloc adequat en el moment adequat”. Si una determinada soca circula quan la transmissió augmenta a causa del comportament humà, aquesta soca circularà i esdevindrà més freqüent no perquè s’estengui amb més facilitat sinó simplement perquè hi era. 

Un equip de científics de Los Angeles va trobar aquesta variant en un 36% de les mostres preses de 192 pacients a finals del mes de novembre i desembre. El Departament de Salut Pública de Califòrnia va dir que la variant s’estava estenent cada vegada més en tot l’estat. 

Caldran més estudis per determinar, finalment, si aquestes variants del coronavirus poden augmentar-ne la transmissibilitat. En total, ja s’han detectat més de 99,2 milions de casos de coronavirus en tot el món i 2,13 milions de persones han perdut la vida. 

Imatge principal: ampliació del coronavirus / Flickr Niaid

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: