Aquest any tampoc: els alumnes de 4t d’ESO no arriben als punts mínims en les competències numèriques

Tampoc aquest curs els estudiants de 4t d’ESO a Catalunya han arribat al llindar mínim que acredita la competència en matemàtiques i en l’àmbit cientificotecnològic. Malgrat que l’any passat el departament es mostrava “convençut” que aquest cop s’assolirien els 70 punts bàsics, les proves de competències bàsiques han tornat a situar les competències numèriques com la principal dificultat per als alumnes catalans. En la de matemàtiques, els alumnes s’han quedat als 68,2 punts (0,3 menys que l’any passat) i en la cientificotecnològica, als 66,2 (una dècima més que fa un any). La nota positiva és que en les llengües (català, castellà i anglès) sí que se superen -i amb escreix- els 70 punts: 77,5 en català (0,7 més), 78,6 en castellà (1,3 més que fa un any) i 74,1 en anglès (puja 0,2 punts). 

Què passa, doncs, amb els números? El secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, i el president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo, han explicat que si bé a primària les matemàtiques estan acreditades amb un 78,2, a l’ESO cau deu punts la puntuació perquè són una de “les matèries més abstractes que existeixen”. Per millorar aquesta xifra i assolir d’una vegada per totes els 70 punts -la vegada que s’hi ha estat més a prop va ser el 2015, amb 69,3 punts-, la conselleria vol prioritzar la formació del professorat en aquestes matèries.

Malgrat tot, l’estabilitat de les dades i el fet que en cap competència hi ha més d’un 15% dels alumnats que no l’assoleixen dona “cert marge de tranquil·litat” al departament. Aquesta és, per a Educació, una de les dades més rellevants, perquè certifica que s’està en la línia d’aconseguir l’equitat del sistema. Ara bé, si bé és cert que no hi ha més d’un 15% dels alumnes amb un nivell baix de les competències, si es tenen en compte els que tenen un nivell mitjà-baix, els percentatges es disparen. Per exemple, en matemàtiques un 11,6% dels estudiants que acaben l’ESO tenen un nivell baix i un 28% un nivell mitjà baix: quatre de cada deu alumnes d’ESO estan en la franja baixa de coneixements de matemàtiques. 

Les desigualtats als centres d’alta complexitat

Les competències bàsiques, però, deixen algunes dades alarmants, com l’enorme diferència de nivell que hi ha entre escoles en funció de la seva complexitat socioeconòmica o la ineficiència de repetir curs. Per exemple, els estudiants que estudien la primària en una escola d’alta complexitat tenen 16,9 punts menys de mitjana en anglès, i els que acaben l’ESO en un institut d’alta complexitat en treuen 19,1 menys. Les xifres tampoc milloren en les altres competències: en català i castellà, per exemple, estudiar en un centre d’alta complexitat és determinant ja a la primària, on hi ha 11,3 punts i 12,3 punts de diferència respecte un centre de complexitat baixa. Els centres de màxima complexitat són aquells en què les famílies tenen un baix nivell d’instrucció, n’hi ha moltes que cobren la renda mínima o estan a l’atur, hi ha molts alumnes amb necessitats educatives específiques o un alt percentatge de nouvinguts, entre altres criteris.

Com ja es va constatar l’any passat, s’ha evidenciat novament que repetir curs no funciona com a recurs metodològic: en anglès, els alumnes de 4t d’ESO que han repetit treuen 19,5 punts menys que els que no. En la resta de competències, la diferència també supera els 16 punts.

Pel que fa la llengua anglesa, crida l’atenció perquè és l’única que no segueix la distribució normal que tenen les altres i que reparteix els alumnes de manera creixent, situant la majoria entre els 75 i 85 punts, a partir dels quals comença a decréixer. En anglès, però, la distribució creix i a l’última franja (les millors notes) és on s’acumulen més estudiants. Per què? Les extraescolars tenen una raó de pes. “Els alumnes que fan anglès al sistema escolar tenen puntuacions en la curva normal, però molts alumnes reforcen l’anglès fora de l’escola i això fa que un elevat percentatge s’apiloni a la part alta”, ha dit Mateo.

Segons les dades desagregades, no hi ha massa diferència entre nois i noies, tot i que es repeteix novament que a elles se’ls dona millor les llengües i a ells les matemàtiques i la competència cientificotecnològica. A nivell territorial, Lleida i la ciutat de Barcelona són, novament, les zones que tenen més bones notes, malgrat que les diferències són mínimes.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: