Aniversari nostàlgic

Ahir va fer 15 anys que el balear va jugar contra l’alemany Lars Burgsmuller el seu primer partit a París

Nadal, llegenda indiscutible de Roland Garros amb dotze títols, s’entrena a la seva acadèmia de Manacor, a la regió sanitària de les Illes Balears. Encara en fase 1. Demà ja estarà en fase 2. Djokovic mira de reprendre el camí al Club Puente Romano de Marbella, a la regió sanitària de Màlaga. Demà seguirà en fase 1 si la pressió política per passar pantalla no accelera la desescalada. És de Belgrad i té la seva residència oficial a Montecarlo, però ha passat tota la quarantena a la població andalusa. Divendres va fer 33 anys. Els empleats del club li van cantar el Cumpleaños feliz i ell, que li va marxa, els ho va agrair saludant amb èmfasi com fa sempre que guanya. La seva presumpta primera cita de la represa serà una exhibició a Sarajevo el 5 de juliol en el marc de l’Adria Tour, un circuit pels Balcans. Nadal, que farà els 34 anys el 3 de juny i que acostumava a bufar les espelmes a París, també podria disputar algun partit aviat. La federació espanyola organitza un torneig reservat als vuit millors del rànquing estatal que arrencarà a Lleida el 10 de juliol.

Conjuntament amb l’austríac Dominic Thiem, finalista les dues últimes edicions i últim campió al Barcelona Open Banc Sabadell, els dos mites serien a partir d’avui els grans favorits per guanyar Roland Garros, que es jugarà, si no hi ha res de nou, a la tardor –del 20 de setembre al 4 d’octubre, però ni el mateix Guy Forget, director del torneig, té gaire clares si seran les dates definitives–, potser sense públic i amb la flamant nova pista central Philippe Chatrier per fi coberta. Roger Federe no ha tocat una raqueta.

Tot just ahir va fer 15 anys que Nadal va jugar contra l’alemany Lars Burgsmuller el seu primer partit a París en la pista 1, rebatejada per la seva forma com a “plaça de braus” i que es va enderrocar al final de la passada edició. Nadal hi ha guanyat 93 partits i només n’ha perdut dos, contra el suec Robin Soderling a vuitens del 2009 i davant de Djokovic a quarts del 2015.

Austràlia no es va jugar el 1986

No és la primera vegada que no es completa el Grand Slam més enllà dels parèntesis provocats per les dues guerres mundials que van obligar a suspendre, per exemple, Roland Garros entre el 1915 i el 1919 i entre 1940 i el 1945. L’any 1986 tampoc no es van poder disputar les quatre cites perquè Austràlia va fallar. Les obres de remodelació del complex van impedir-ne la disputa. De desembre del 1985 es va passar a gener del 1987. El 1977, en canvi, es va jugar dues vegades: una al gener i l’altra al desembre.

De moment, només Wimbledon, cancel·lat, ha caigut de l’alineació i l’esperança de jugar l’obert dels Estats Units del 24 d’agost al 13 de setembre segueix viva. Un incendi va amenaçar l’obert d’Austràlia, però es va poder disputar. Djokovic –17 Grand Slams– es va endur el títol escurçant les distàncies de la lluita tenaç per ser el millor de la història amb Federer (20) i Nadal (19), que a París tenia una gran oportunitat d’atrapar el mestre de mestres. En noies, es va viure la irrupció de la nord-americana Sofia Kenin, que va superar la recuperadíssima Garbiñe Muguruza en la final. Muguruza, per cert, va ser campiona a Roland Garros el 2016 exhibint-se en la final contra Serena Williams. Des que Nadal va iniciar la sèrie de dotze triomfs a París el 2005 amb armisticis el 2009 (Federer), el 2015 (Wawrinka) i el 2016 (Djokovic), les campiones femenines han estat dotze de diferents, amb una sèrie inicial, això sí (2005-2007), de triomfs de la belga Justine Henin, campiona també el 2003.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: