Anglaterra renuncia a fer efectiu el Tractat de Gènova amb Catalunya

Rate this post

Tal dia com avui de l’any 1713, fa 305 anys, les cancelleries de Londres i de Madrid signaven el Tractat d’Utrecht, que posava fi a la intervenció anglesa en la Guerra de Successió hispànica (1701-1715). Aquell tractat, concertat pels representants diplomàtics de la reina Anna d’Anglaterra i el rei Felip V d’Espanya (el primer Borbó hispànic), significava la renúncia dels anglesos als compromisos que tenien signats amb les institucions catalanes. Vuit anys abans (20 de juny de 1705) Mitford Crowne ―en nom de la reina Anna Stuart― i Domenec Perera i Antoni de Peguera ―en nom de les institucions catalanes― havien signat el Tractat de Gènova.

La clàusula sisena del Tractat de Gènova (1705) deia que “Anglaterra garantiria la confirmació de Carles d’Habsburg com a rei de la monarquia hispànica, comprometent-se a fer guardar a qui fos les Constitucions de Catalunya, fins i tot en el cas que l’aliança internacional austriacista perdés la guerra o es produïssin altres esdeveniments adversos”. En canvi, a la clàusula tretzena del Tractat d’Utrecht (1713), els representants anglesos es limitaven a sol·licitar al Borbó hispànic que valorés la conveniència que “els catalans, amb independència de la seva condició, conservessin íntegres la possessió de les seves hisendes i honres; i els seus antics privilegis”.

Posteriorment a la signatura d’Utrecht, Felip V respondria que “d’ara endavant, puguin posseir (els catalans) els privilegis dels habitants de Castella, que són els més estimats del rei catòlic”; i, a la vegada, intensificaria una brutal repressió sobre els territoris ocupats que se saldaria amb milers de confiscacions i execucions. Anglaterra, per la seva banda, obtindria el “Asiento de Negros” ―que posava fi al monopoli esclavista castellà a les colònies hispàniques d’Amèrica―, el “Navío de permiso” ―que autoritzava les colònies hispàniques a comerciar amb els anglesos sense passar per la metròpoli― i la confirmació de la sobirania sobre el penyal de Gibraltar i l’illa de Menorca.

A Anglaterra, la signatura d’Utrecht desencadenaria un intens i acalorat debat social ―entre els partidaris i els detractors de mantenir els pactes signats amb els catalans― que provocaria una gran tempesta política i que desembocaria en la caiguda del govern tory (partidari d’abandonar la guerra a canvi de les concessions comercials i territorials).

Anar a la font
Marc Pons

Powered by WPeMatico

Translate »