Amor descolonial: pràctica d’una política revolucionària

Rate this post

Parlo d’amor, d’amor intercultural, d’amor descolonial, d’amor revolucionari. I ho faig perquè estic casada amb un home africà, negre, immigrant, musulmà. M’he saltat la norma, he travessat la frontera. Des de fa dos anys construeixo amb l’altre una relació d’amor. I la construeixo des del privilegi blanc reproduint dinàmiques colonials i racistes, perquè en les interaccions més íntimes i quotidianes es produeixen i reprodueixen relacions de poder, reflex i constructores de les estructures socials que organitzen i regeixen la societat-món.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »