Amnistia Internacional condemna la violència de l’1-O en el seu informe global

Rate this post

Amnistia Internacional (AI) ha fet públic avui des de Washington l’informe anual sobre la situació dels drets humans al món. Es tracta d’un document amb alta influència en els governs i les ONG d’arreu del món que presenta una anàlisi de l’estat actual de les vulneracions que hi ha en 159 països. En el document d’enguany, a l’apartat d’Espanya, la situació de Catalunya hi té un pes important. Assenyala que l’estat espanyol ha restringit de forma desproporcionada drets fonamentals de les persones, i apunta que durant el referèndum de l’1-O la policia va fer un ús la força excessiva davant gent que volia votar pacíficament.

En l’apartat de llibertat d’expressió i de reunió, que és el que encapçala el capítol d’Espanya, Amnistia Internacional denuncia que les autoritats espanyoles van restringir aquests drets en actes organitzats a Madrid, Castelldefels i Vitòria. I remarca que aquestes trobades es van prohibir quan la llei del referèndum estava suspesa cautelarment, i no de forma definitiva.

També hi ha un espai reservat al cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En l’informe es limita a resumir-lo, però Amnistia Internacional ja va demanar el 6 de febrer que es retiressin les acusacions de sedició i rebel·lió a tots dos. ‘La prolongació de la presó provisional de Jordi Sànchez constitueix una restricció excessiva i desproporcionada del seu dret de llibertat d’expressió i de reunió pacífica’, va dir la directora d’Amnistia per a Europa, Gauri Van Gulik.

Sobre l’1-O en parla en un capítol que té un nom molt revelador: ‘Ús excessiu de la força’. Diu que els cossos de seguretat de l’estat espanyol van emprar una força excessiva contra manifestants ‘pacífics’ que s’oposaven a l’operatiu. També apunta que la policia va disparar cartutxos de fogueig i pilotes de goma, un artefacte que està prohibit a Catalunya. ‘Van ferir de gravetat una persona, que va perdre un ull’, precisa l’informe.

Per una altra banda, Amnistia Internacional diu que alçar la veu a Espanya, fins i tot a través de les xarxes socials, s’ha tornat cada vegada més perillós a partir de les reformes en la Llei Orgànica de protecció de la Seguretat Ciutadana i del Codi Penal, per les quals s’emmordassa l’exercici dels drets de reunió pacífica, de llibertat d’expressió i es malmet el dret a la informació. Cita com a exemple Cassandra Vera, declarada culpable per ‘haver publicat uns acudits sobre Carrero Blanco. O la periodista Mercè Alcocer, de Catalunya Ràdio, multada amb 601 euros per haver traspassat una línia policíaca no senyalitzada quan va intentar entrevistar un testimoni mentre cobria la informació d’un cas de corrupció a l’Audiència espanyola.

  • Podeu llegir l’informe complet ací.

Cap referència a Junqueras i Forn
Tanmateix, sorprenen algunes absències. Si ens fixem en l’informe, el primer que crida l’atenció és que no hi ha cap referència a Oriol Junqueras i Joaquim Forn, ex-consellers d’un govern destituïts i empresonats preventivament, sense judici. Sobre aquesta qüestió, Dani Vilaró, portaveu d’AI, argumenta que l’entitat distingeix entre els casos de societat civil, que serien els Jordis, i els governs, aquells que tenen responsabilitats polítiques: ‘No ho determina AI, però podrien haver comès un delicte de desobediència per haver desobeït una sentència del TC. A partir d’aquí, nosaltres fem dues coses: vetllar perquè hi hagi garanties de judici just i analitzar de què se’ls està acusant’. També afegeix que no han tingut accés als seus expedients judicials i no tenen tota la informació que els permeti ser categòrics sobre aquesta qüestió.

Vilaró explica que des d’Amnistia Internacional han pogut constatar que en els fets del 20-S no hi va haver violència i per tant, no se’ls podria acusar de rebel·lió. Però argumenta que en l’informe es volia posar el focus en els Jordis i en l’actuació policíaca de l’1-O. ‘Això no vol dir que no existeixi una preocupació. Fem un seguiment del seu cas’, afegeix.

David Bondia, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i professor de dret internacional, troba a faltar que l’informe parli dels consellers. Argumenta que se’ls imputen els mateixos delictes que els Jordis, sedició i rebel·lió, sobre els quals AI sí que s’ha pronunciat. ‘Al marge que siguin polítics, podrien destacar dels seus casos que la presó provisional és desproporcionada i que estan empresonats a Madrid, lluny del seu lloc d’origen’.

Bondia sí que destaca altres aspectes de l’informe: ‘Llegint-lo, que la segona notícia de l’estat espanyol, després dels atemptats, sigui la repressió de la llibertat d’expressió i dels drets de manifestació a Catalunya, és significatiu’. A més, el document, especifica que aquestes vulneracions es van produir quan el referèndum no era il·legal, sinó que havia estat suspès cautelarment pel TC. Per una altra banda, Bondia posa l’accent en l’apartat sobre l’1-O: ‘Parla obertament de força excessiva i després, quan es refereix al 155, diu textualment que a la pràctica va suspendre l’autonomia de la comunitat. Que ho digui Amnistia internacional és molt important i això molestarà el govern espanyol’.

Presos de consciència
En l’informe AI no defineix els Jordis com a presos de consciència. De fet, ja s’havia negat a atorgar-los aquesta etiqueta en els comunicats del 18 d’octubre i del 6 de febrer passat, fet que va provocar una certa indignació que es va poder palpar a les xarxes. Ariadna Ribas, portaveu d’Amnistia Internacional, argumentava en una entrevista a VilaWeb que no fan aquestes consideracions i no es posicionen sobre casos fins que els processos judicials no estan molt avançats o finalitzats. I ens posava un exemple demolidor: fa vuit mesos que Amnistia Internacional Turquia té el seu president empresonat acusat de terrorisme i encara no l’han declarat pres de consciència.

Vilaró, també portaveu d’AI, explica que l’etiqueta de pres de consciència és un aspecte tècnic que no té una incidència real en la feina de l’organització. ‘Ens dóna la sensació que es posa el focus en aquesta etiqueta i no en la preocupació i en la feina que puguem estar fent sobre aquests casos. És cert que distingim entre Jordis i govern, però tenim preocupació de drets humans pels casos dels consellers’.

Malestar amb Amnistia Internacional
Des d’Amnistia Internacional constaten que arran dels pronunciaments públics que han fet sobre els Jordis i l’1-O, molts ciutadans els han criticat per no ser prou contundents. I entomen les crítiques: ‘És comprensible, que amb tot el soroll que hi ha a les xarxes socials, hi hagi crítiques cap a la nostra manera de treballar. Som una organització feixuga, que té els seus tempos. Però d’una altra banda, tot allò sobre el que es pronuncia AI, encara que sigui poc, és consistent. És una cosa que s’ha fet amb un mètode, amb rigorositat, i amb procediments’, diu Vilaró.

I apunta que a mesura que vagin reunint més documentació i els processos avancin, Amnistia Internacional es posicionarà progressivament i ‘anirem endurint el to’.

Jordi Armadans, politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau, explica que la situació de cert malestar que pot provocar Amnistia Internacional en ciutadans catalans es produeix arreu: ‘Segurament si ara anéssim a parlar amb sirians o amb iraquians, o amb gent perseguida per situacions de delictes d’odi, segurament quan es llegeixin el comunicat que ha fet Amnistia tampoc no els acabarà d’agradar. En general, quan Amnistia es manifesta, els col·lectius al·ludits potser consideren que és massa poc contundent i ambiciós.’

La importància dels seus comunicats
Amnistia Internacional és l’ONG més influent del món, capaç de reunir-se amb governs i influir en les seves decisions a través dels seus pronunciaments. Bondia la defineix com una ‘megaoenegé’ que cobreix un ampli espectre –no només treballa en àmbits de caràcter regional i local, sinó a nivell mundial–, i que gràcies al seu prestigi té un alt marc d’incidència. Però explica que per a mantenir aquesta capacitat d’influència en els governs, a vegades ha de fer equilibris i no pot ser contundent en els seus comunicats fins que no ho pot demostrar amb proves.

‘Quan fem un manifest conjunt i hi ha AI, sabem que si la crítica és molt detallada, no l’acceptaran. Els seus pronunciaments són lents i pausats, però són complementaris amb les reaccions que fem altres entitats de la societat civil i que no hem de fer tants equilibris internacionals’, justifica Bondia.

En la mateixa línia s’expressa Armadans: ‘Jo ho he patit com a persona i com a entitat en l’àmbit dels drets humans, que negociar coses amb ells és feixuc, és complicat. Però la part positiva d’això és que quan AI emet una opinió té un impacte molt important, té un ressò internacional’.

 

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »