‘Als bancs, no els interessa un sistema de criptomonedes’

Rate this post

‘Bitcoin’ i ‘Blockchain’, dues paraules que com més va més apareixen en les pàgines d’economia. Dos conceptes que volen democratitzar l’economia a gran escala i afavorir l’intercanvi econòmic sense intermediaris, sense bancs ni caixes. Per a entendre com funcionen i quina possibilitat de futur tenen, parlem amb Miquel Noguer, director de tecnologia i innovació de l’Institut d’Estudis Financers i professor d’ESADE i la Universitat de Colúmbia de Nova York.

Anem a pams. Què són les criptomenedes?
—Bàsicament és una forma de pagament amb què es pot fer una transacció automàtica anònima, segura i sense gaires intermediaris, fet que n’abarateix els costos. Pot tenir un impacte semblant al que va tenir internet, que va abaratir el cost de les comunicacions brutalment. En diem ‘criptomonedes’ però legalment no són monedes. És una mena d’actiu financer digital, que te’l pots quedar en el teu moneder digital i mantenir-l’hi. Va començar essent un mitjà de pagament però no teníem gaire clar que arribés a ser una inversió. I és la revaloració extraordinària que ha tingut que ara fa pensar-hi seriosament.

És clar, no van néixer per a ser una inversió, sinó com una moneda virtual.
—Exacte. No era pensat per a ser un actiu d’inversió, sinó per a fer transaccions. L’origen és aquest. Fent una analogia, les criptomonedes és com tenir diners en efectiu. Una cosa que passa de tu a mi sense haver de fer servir intermediaris. Però amb la diferència que un bitllet de cent dòlars l’endemà val cent dòlars.

I ens trobem que el Bitcoin, la criptomoneda més popular, fluctua contínuament. La setmana passada va arribar a valer 7.000 dòlars. I en el moment de fer l’entrevista està a 8.500. Per què és tan inestable?
—I havia arribat a valer 19.000 dòlars! No és una moneda legal, no és un actiu que paga dividends ni té una empresa amb ingressos al darrere. És un instrument especulatiu, que es regeix per la demanda i l’oferta, cosa que fa que fluctuï. Com que és un actiu molt nou, els mecanismes d’oferta i demanda són molt inestables i això crea aquesta volatilitat tan i tan gran. Es pot fer el símil amb les monedes emergents, que també són molt volàtils perquè els bancs centrals d’aquests països tampoc no tenen gaire poder per a gestionar-la i es converteixen en un actiu d’especulació. No dit en un sentit pejoratiu.

I qui la crea, l’oferta?
—L’oferta està en el fet que hi ha una comunitat creixent, sobretot gent jove i lligada a la informàtica, que són d’alguna manera el principal públic que ho demana. Són els que n’han fet apujar el preu. Els organismes internacionals són els que tenen més dubtes, com també els financers i els acadèmics financers.

Però hi ha molta gent que ho veu com una esperança positiva.
—Hi ha molta gent que diu, i jo també ho penso, que les criptomonedes poden ser molt útils per a països emergents que no tenen un banc central potent i que no poden crear tota la infrastructura per a una divisa. Tothom té accés a internet i en països emergents on la gent no està bancaritzada, les criptomonedes podrien ser una gran solució. Perquè no has de crear tot el sistema que hi ha al darrere i amb un compte d’internet pots comprar i vendre. És la manera més barata de crear un sistema financer nou des de zero sense haver de crear bancs.

Un sistema descentralitzat a l’alça també pot implicar menys control de certs organismes com ara la Reserva Federal i els bancs. Entenc que no interessen les criptomonedes perquè és un sistema que s’autogestiona.
—Sí, jo crec que evidentment tots estem interessats que en el sistema financer hi hagi menys intermediaris i funcioni d’una manera més senzilla. Als bancs no els interessa un sistema de criptomonedes. Encara són a l’expectativa. I, per als consumidors, per una banda la idea intel·lectualment és atractiva i la implantació és bona perquè es poden fer pagaments i funciona. Però, és clar, quan me les quedo al moneder, hi ha una volatilitat molt gran. Tu pots pagar qui vulguis en el país que vulguis amb bitcoins, i al cap d’un moment canviar a la teva divisa. Nosaltres, com a usuaris del sistema financer, estem a l’expectativa. Primer, perquè encara no s’han adoptat en massa, no els pots fer servir en molts llocs, i segon, perquè si te’ls quedes t’exposes a un risc molt gran. Crec que el model s’ha de refinar.

Els banquers estan preocupats?
—Els banquers centrals no saben com resoldre el dilema que els causa aquest fenomen. Com a banquers, necessiten el dòlar per a fer política monetària, però hi ha l’emergència d’afrontar aquest fenomen perquè té una capitalització de bilions de dòlars. I els països desenvolupats no han volgut prohibir les criptomonedes, tret de la Xina. Això és una qüestió oberta. Com conviurà el sistema normal i un sistema descentralitzat? És una qüestió que no s’ha resolt.

Hi ha una altra paraula que ha aparegut amb força: ‘Blockchain’. Què és exactament?
—És un fenomen molt trencador. No té precedents. Igual que internet ho va trencar tot, és molt possible que Blockchain també ho faci. És un banc de dades distribuït en milers d’ordinadors que permet de fer transaccions d’una manera segura i anònima. Això es fa mitjançant una tecnologia criptogràfica, és a dir, a partir d’algoritmes que generen claus públiques i claus privades. Cada vegada que fas una transacció, per a ser confirmada, proposa un problema matemàtic. Un càlcul molt feixuc. Els ordinadors han d’intentar resoldre aquesta equació que com més va més difícil és. Això obliga a posar molts ‘miners’ –com s’anomenen aquests ordinadors que es dediquen a confirmar transferències– per a fer càlculs. Una de les garanties que té el sistema és que el problema matemàtic és tan complicat que difícilment pot ser atacat.

Aquí és on diríem que Blockchain està una mica encallat: cal posar proves difícils perquè sigui un sistema segur, però, en canvi, gasta molta energia. De fet, en una conferència recent, dèieu que el consum d’energia elèctrica de Bitcoin supera el de tota la República d’Irlanda.
—El Blockchain i les criptomonedes susciten dos debats. Un és el debat tècnic i si la tecnologia és prou afinada per a fer tot allò que volem. Probablement, en l’apartat tècnic, la resposta és que no, no és prou afinada. El sistema de confirmacions ha de ser feixuc perquè ningú no el domini. Per tant, has de posar molts ordinadors a fer càlculs per a evitar que un de sol pugui resoldre el càlcul, canviar el Blockchain i robar bitcoins als altres. Això requereix un gran poder computacional amb un gran consum elèctric. I això és un problema.

I el segon debat quin és?
—Que el Bitcoin necessita trenta minuts per a confirmar una transacció. Per a algunes coses trenta minuts no són cap problema. Però en algunes altres, és molt de temps. Si vas a un comerç i vols pagar la compra, has de pagar-la en aquell moment. El sistema és raonablement segur, perquè permet de fer transaccions anònimament i segura, però per una altra banda tenim el gran consum elèctric i que per confirmar es tarda molt.

Cada vegada es poden fer més operacions amb criptomonedes. En un futur ens serviran per a pagar-ho tot?
—És una qüestió interessant. Crec que això no passarà si els reguladors i el sistema financer no fan un pas més. Almenys en el món desenvolupat. És molt difícil. Cal que els comerços ho acceptin com a mitjà de pagament, que les universitats ho acceptin, que els bancs ho acceptin… Si els reguladors fessin el pas i diguessin que els sembla bé, seria fàcil que es pogués substituir el sistema tradicional de pagaments per aquest descentralitzat.

El premi Nobel Joseph Stiglitz creu que s’haurien de prohibir perquè és una moneda alternativa per a activitats il·lícites com ara l’emblanquiment de capital, evasió o especulació.
—Bé, entre els acadèmics financers hi ha una mena de consens en la següent direcció: Blockchain ho pot canviar tot en el sentit positiu, però les criptomonedes són un fenomen més incert. No sabem si és un model sostenible, no pas per la part tècnica i els mitjans de pagament, sinó per la inversió. En part, la volatilitat del fenomen està en el fet que hi hagi tantes preguntes obertes. No saps si es regularitzarà, no saps què passarà amb el consum…

Amb tanta incertesa, em recomaneu de comprar bitcoins?
—Les revaloracions han estat molt altes i hi ha una volatilitat molt gran, de manera que si ho enganxeu malament podeu patir molt. Per a ser capaç d’entendre’n la dinàmica, diria que cal tenir un alt coneixement tècnic a fi d’entendre la tecnologia que utilitza la moneda. Amb aquesta condició, una part del patrimoni relativament petita podria invertir-se en criptomonedes. Jo, tenint en compte la volatilitat que tenen, que és del 100%, no hi invertiria gran part del patrimoni. La gent que va posar uns diners en bitcoins fa tres anys, ha guanyat moltíssim. Ningú no els pot dir que es van equivocar. Però cal tenir en compte que hi ha un risc elevats.

Sobretot hi inverteixen els joves?
—Sí, perquè és una manera d’estar implicat en un fenomen modern, també és una manera de posar estalvis a treballar, fet que als joves els sembla avorrit de fer-ho en bancs i en accions. Jo a Colúmbia faig classes a gent relativament jove i, com a feina, els demano que creïn un fons d’inversió. Decideixen si ha de ser d’accions, d’obligacions de matèries primeres… Fa cinc anys que ho faig i aquest ha estat el primer any que diversos grups han decidit de fer fons de criptomonedes. L’any passat no n’hi havia cap. És un exemple de la popularitat que té entre la gent jove.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »