Allò que no et pots perdre al Cruïlla 2018

Rate this post

Definir el Cruïlla pot semblar fàcil; en realitat però, descriure’l amb precisió representa un repte apassionant. És la destil·lació d’una experiència irrepetible, és l’alquímia d’una fórmula magistral. Qui ho ha viscut en té la certesa, Cruïlla és autèntica polisèmia musical. Es allò tan indefinible com real. Un parèntesi en la quotidianitat amb la música com a excusa. Una expressió d’efervescència plasmada a cada escenari, a cada riure compartit, a cada mirada rescatada entre el públic. Cruïlla no és una entrada més en el diccionari, és una construcció emocional. És ciutat, territori i col·lectiu. Les seves coordenades ens són properes. És un festival abastable, de mides humanes, que mira mar enllà, però que sobretot, es projecta en la ciutat. Que reivindica ser la seva efímera translació, que veu de les seves essències i és mostra de la seva identitat més genuïna. La d’una Barcelona càlida, amable i oberta. L’autèntica, la dels barris i la innovació, la creativa i la que entronca amb la tradició. La que volem; una gran ciutat que ens sigui nostra. Còmode i habitable. Hedonista i acollidora.

Festival Cruïlla ACN

El Cruïlla es rendeix a la ciutat, n’és hereu i part intrínseca. I no som agosarats en afirmar que el nostre, és el festival que només pot succeir a Barcelona. I no t’ho diem per la programació variada i desacomplexada, ni per la qualitat artística dels directes. No és per què assumim com a natural oferir folk, indie, rock i electrònica, ni tan sols perquè els nostres concerts et permetin gaudir dels artistes en profunditat. Potser ho afirmem, perquè en el nostre festival la gent juga a trobar-se, a ballar amb els primers compassos d’una posta de sol, a tenir grans converses de barra en 2 minuts. Potser és així perquè el nostre, és un festival de coincidències, descobertes i referents. En el què interactuar és tan important com sentir. I gaudir de la gastronomia en companyia no és un privilegi sinó una condició necessària. I el fem amb cura artesanal, minuciosament, situant-te en l’eix dels avenços tecnològics amb la inconfessable pretensió d’oferir-te, no sols una sèrie de bons concerts i una experiència memorable, sinó també formar part de l’arquitectura íntima dels teu univers. Amb música, amb passió, amb pell. Cruïlla és una construcció emocional i el nostre vincle és únic. Així és com sabem fer les coses, i així te les volem oferir. Però això, tu, segurament ja ho hauràs notat. Tot seguit et presentem els imprescindibles d’aquest Cruïlla 2018. 

El retorn a Barcelona del mestre del rock

Si et fas dir Jack White, ets una estrella global, i la mera invocació del teu nom serveix per mantenir viva la flama de l’autenticitat rock en ple segle XXI, com t’ho fas per reconnectar amb la teva veritat més íntima? Fàcil, més o menys: forces l’escenari, aïllant-te de les distraccions en un apartament tan auster com aquell on vivies quan no et coneixia ningú, i treus la pols al precari equip instrumental amb el qual vas començar a fer cançons quan eres adolescent. Així és com han nascut els temes de Boarding House Reach; una llavor que després ha crescut en companyia d’una variada alineació de músics, creant un mosaic que va del rock and roll al funk, l’electro, el punk primitiu i fins i tot el hip-hop. El tercer disc en solitari de Jack White veurà la llum el dia 23 de març. Poc després, l’excantant i guitarrista de The White Stripes iniciarà una extensa gira que, de ben segur, tornarà a sorprendre els seus seguidors, i que tindrà en el Cruïlla una de les seves parades més destacades. Fa sis anys que Jack White no actua a Barcelona, i tenimmoltes ganes de sacsejar-nos amb ell!

La unió de membres de Rage Against The Machine, Public Enemy i Cypress Hill

Observant amb preocupació l’ascens de les idees populistes i dretanes a la política estatunidenca, Tom Morello, Tim Commenford, Chuck D, DJ Lord i B-Real van decidir formar Prophets of Rage amb un lema clar i contundent: “els temps perillosos demanen música perillosa”. El seu objectiu? Ser un contrapunt combatiu que faci sentir la seva veu per damunt dels lladrucs de Trump i els seus aliats. Tenint a les seves files membres de Rage Against the Machine, Public Enemy i Cypress Hill (o sigui, el so més reivindicatiu del hip hop i el rock recent), no ens ha d’estranyar que la música de Prophets of Rage sigui una piconadora contra la injustícia que lluita per “desenfotre el món”, com diu un dels seus temes estrella, Unfuck the World. I si en disc sonen aclaparadors, imagineu-vos com és el seu directe, on el grup interpreta temes del seu debut homònim i fa versions explosives extretes del repertori de les formacions que els van dur a la línia de foc del panorama musical.

El grup de Pharrell Williams, per primer cop a casa nostra!

Sota el nom de The Neptunes, Pharrell Williams i Chad Hugo porten prop de dues dècades definint el so del pop contemporani, i són els productors més cotitzats de la indústria discogràfica. Però Williams i Hugo també tenen un projecte personal amb el seu col·lega Shay Haley: N.E.R.D, acrònim de No-one Ever Really Dies, on es deixen anar amb les idees més esbojarrades i imaginatives. Tot i tenir ja una discografia d’èxit, amb singles com Lapdance, She Wants to Move o Hot-n-Fun, N.E.R.D s’han superat amb el seu darrer treball, No_One Ever Really Dies, donant un contingut crític i polític al seu so fascinant i colorista, i fent-se acompanyar de convidats de la talla de Rihanna, Kendrick Lamar, M.I.A. o Ed Sheeran. Ara, la incògnita és saber què ens han preparat per al concert al Cruïlla, que suposarà el sonat debut del grup al nostre país.

El jove prodigi que fa anar de la mà l’electrònica i el pop

Tan bon punt el va descobrir, la revista Billboard va pronosticar que Kyrre Gørvell-Dahll, alies Kygo, estava cridat a ser la propera gran estrella de l’EDM. No era un repte minúscul, però la realitat va superar les expectatives més optimistes: en un temps rècord, el projecte d’aquest jove noruec va passar de la intimitat del seu dormitori a la immensitat dels grans estadis. De l’electrònica de ball a redefinir els límits del pop fent-se acompanyar de piano i d’una orquestra simfònica. A través de multitud de singles i remixes i de dos àlbums excitants, Cloud Nine i Just Kids, Kygo ha col·laborat amb les millors veus d’avui dia, d’un espectre estilístic tan ampli com la seva música: Ellie Goulding, Selena Gómez, Angus i Julia Stone, Gucci Mane, OneRepublic, James Vincent McMorrow… I després de completar un 2017 triomfal, aquest any l’artista s’ha embarcat en la seva gira més ambiciosa, un espectacle que promet ser memorable i que tindrem el privilegi de gaudir al Cruïlla.

Un dels pilars del hip hop més orgànic i sorprenent

The Roots són alhora una llegenda i una raresa. Llegenda, perquè fa un quart de segle que són una respectada institució del hip hop. I raresa, perquè segueixen apostant per un mètode poc habitual en el gènere: en comptes de bases i samples, el conjunt prefereix construir les seves cançons com una banda, amb un frondós conjunt instrumental que aporta a la música un gran component orgànic, i una versatilitat que ha permès al grup tocar en els escenaris més reputats del rap, però també al circuit del jazz, i fins i tot signar un disc amb Elvis Costello o ser la banda resident del talk show més popular als Estats Units. Una altra de les particularitats del conjunt que formen Black Thought, Questlove i companyia és la seva fixació per les qüestions socials, que dona a la seva discografia un discurs polític profundament vinculat a les preocupacions de la comunitat afroamericana. Un relat que unifica les seves obres, sovint conceptuals, i que ells transformen musicalment de manera sempre sorprenent i excitant, sobretot en directe.

La llei de l’electrònica més espectacular

Probablement, no hi ha símbol a la cultura occidental que tingui unes connotacions tan explícites i marcades com el crucifix. Apropiar-se’l et pot ficar en terrenys espinosos, però això no va aturar els agosarats Gaspard Augé i Xavier de Rosnay, que el van triar per identificar el seu projecte de música electrònica, Justice, amb el qual volien revitalitzar el french touch a cops de martell electrohouse i ambientacions paranoiques, amb una contundència sonora que, per moments, sembla pur rock d’estadi. Quinze anys després de la seva formació, amb tres discs –el més recent, Woman, de 2016– i nombroses gires a l’esquena, tothom sap que quan la creu de neó s’il·lumina damunt l’escenari, no queda altra opció que sortir a la pista de ball i donar-ho tot mentre esclaten les bombes rítmiques de Stress, D.A.N.C.E., Civilization i Pleasure. Esteu avisats: aquest any, al Cruïlla hi haurà justícia per a tothom.

Un nom essencial, que viatja del pop als sons d’arreu del món

Icona de la new wave, cineasta de culte, divulgador de la world music, estudiós pensador dels sons… David Byrne no només esgota les definicions: les supera. Estem parlant d’un artista multidisciplinari, que al capdavant de  Talking Heads va marcar a foc el rumb de la música pop més avançada, i que obrí el ventall de possibilitats per a l’avantguarda amb les seves col·laboracions amb Brian Eno. Més recentment, ha signat un musical inspirat en la figura de Joana d’Arc, ha participat en projectes multimèdia, ha escrit el llibre fonamental Cómo funciona la música, i ha trencat barreres generacionals per treballar amb una de les veus punteres del moment: Annie Clark, més coneguda com a St. Vincent. A més, Byrne també fou pioner a l’hora de discutir el cànon musical occidental i anglosaxó, recollint influències llatines i africanes a la seva obra, i fundant el segell Luaka Bop, que des del 1990 és un referent en l’edició de músiques d’arreu del món. És possiblement un dels artistes que millor representa la idea musical del Cruïlla. Els seus directes són inoblidables, i acostuma a incorporar elements d’escenografia i de coreografia que marquen les tendències futures.

Gilberto Gil: Refavela40

Tothom dempeus, perquè ens visita una llegenda de la música brasilera i mundial. Gilberto Gil, membre fundador del moviment Tropicália, va renovar el panorama musical del Brasil, i és amic i col·laborador de grans figures com Gal Costa o Caetano Veloso. En el seu currículum hi figuren una seixantena d’àlbums esplèndids, estimats pel públic i recompensats amb un grapat de premis Grammy. També una quantitat incomptable de concerts, que l’han dut arreu del món. Tot això ha fet d’ell un autèntic ambaixador de la música, mogut per una forta convicció en el poder transformador de la cultura. Així que, deixeu que insistim un cop més: tenir a Gilberto Gil al Cruïlla és un autèntic luxe.

 

El retorn de l’èpica propera dels madrilenys

El 9 de març veurà la llum Autoterapia, el nou disc d’IZAL, que posarà fi a tres llargs anys d’espera per part de la seva legió de seguidors, que ja estan impacients per aprendre’s els nous temes del grup. Aneu-vos aclarint la gola, perquè al Cruïlla tocarà corejar amb totes les forces Copacabana, La mujer de verde, Magia y efectos especiales… i tots els futurs himnes que encara hem de conèixer. IZAL és sens dubte un dels grups més sol·licitats pel nostre públic, i un dels pocs grans noms del pop-indie espanyol que ens faltava per programar.

El granadins celebraran al Cruïlla els seus vint anys d’excel·lència pop

Sembla que va ser ahir quan vam ballar per primera vegada amb Viaje de estudios, però aquest 2018 marca el vintè aniversari de la formació de Lori Meyers. Dues dècades en què el conjunt granadí ha passat de ser la gran esperança de l’indie estatal a ser considerat tota una institució del pop en majúscules. Sense renunciar al brunzit de les guitarres que ha sigut sempre la seva marca d’identitat, Noni i els seus companys han passat de l’entusiasme contagiós dels seus inicis a perseguir sensacions complexes i textures fascinants, com les que marquen el ritme del seu darrer treball, En la espiral, que van presentar al passat Cruïlla de Tardor. Aquest és l’arc narratiu que Lori Meyers volen repassar en una gira antològica que els portarà fins al Parc del Fòrum, on els desitjarem un aniversari feliç, esperant gaudir de la seva música, com a mínim, vint anys més.

Torna la cúmbia digital i explosiva dels colombians!

No, definitivament no hi ha manera de desactivar l’explosió de Bomba Estéreo. Des de la seva formació l’any 2005, aquest conjunt de Bogotà ha protagonitzat un ascens imparable que els ha convertit en estàndards de la renovadora cúmbia digital, sobretot arran de l’èxit del disc Amanecer, que incloïa dos himnes del calibre de Fiesta i Soy yo. Al Cruïlla ja sabem de què són capaços Bomba Estéreo damunt l’escenari. Per això, ja ens estem preparant per rebre’ls amb tots els honors i sumar-nos a la seva festa.

Ramón Rodríguez celebra 10

Per celebrar els deu anys de The New Raemon, nom artístic del cantautor català Ramón Rodríguez, l’artista ha anunciat que publicarà dues noves referències. La primera, un llibre que recull totes les seves lletres, acompanyat de les il·lustracions de Paula Bonet. L’altra, un recull de les seves millors cançons (i cinc temes nous), seleccionades per ell mateix. Els dos projectes comparteixen nom, Quema la memoria, i són un homenatge més que merescut a l’exmembre de Madee, al qual ens hi afegim des de Cruïlla en la que serà la primera actuació del de Cabrils al Festival. anys del seu alter ego.

 

 

Anar a la font
La Llança

Powered by WPeMatico

Translate »