Algú (algun dia) demanarà perdó?

Rate this post

Això que anomenem el Procés ens ha ensenyat moltes coses sobre el paper (galdós) de la justícia, la política, les clavegueres de l’Estat, els mitjans de comunicació i els comandaments dels cossos de seguretat. I, sobretot, ens ha ensenyat fins on pot arribar la manipulació i la mentida més institucionalment descarada de tots ells treballant junts seguint una mateixa estratègia.

El cas dels mestres i les preteses humiliacions realitzades a fills de guàrdies civils després de l’1 d’octubre és un dels exemples més evidents del funcionament d’aquesta maquinària que aplicada al futbol seria: “uns van centrant pilotes perquè altres rematin en planxa, mentre la resta agafa al porter”. Primer van arxivar les denuncies contra 5 dels 9 professors de Sant Andreu de la Barca. Ara han arxivat les denuncies contra els 8 mestres de la Seu d’Urgell acusats d’un delicte d’odi.  

En els dos casos va coincidir que els comandaments van inventar-se fets inexistents amb una realitat tan evident que no van ser capaços ni de falsificar-la. El bolado no para de desfer-se, però ni passa res, ni plega ningú, ni es destitueix ningú, ni s’expulsa ningú d’enlloc i ni tant sols hi ha la mínima educació de demanar perdó. Sobretot en dos casos concrets.

El primer és aquesta piulada d’Albert Rivera sobre Sant Andreu:

Quan una persona amb una alta responsabilitat política afirma amb total rotunditat: 1/ que uns professors a qui no coneix de res tenen una determinada ideologia, 2/ que els citats professors assenyalen “públicament alumnes”, una acusació molt greu i de la qual n’has d’estar molt segur perquè és el pitjor que li pots dir a un professor, 3/ que cal obrir un expedient a aquests professors, però sense oferir un trist indici de res, 4/ que el govern del PP va ser covard per no obrir aquest expedient i 5/ publiques primers plans de la cara dels professors, oblidant qualsevol presumpció d’innocència… i resulta que la justícia diu que res de res de res, però de res ni a la Seu, ni de moment a la majoria de casos de Sant Andreu… escolti, és que com a mínim demanar perdó. Perdó, fer autocrítica i sobre aquest tema no tornar a obrir la boca si no és per tornar a demanar perdó.

I pel que fa a l’espavilat que va publicar a El Mundo la peça de ficció repiulada per Rivera, amb moments tan entranyables com aquests:

Doncs res, animar-lo a que definitivament es dediqui a la literatura de ficció ja que fabula molt bé. I que si decideix continuar publicant ficció com si fos realitat, que avisi, perquè vendre com a periodisme el que és fruit de la seva imaginació també demanda un perdó.

Ah, i un recordatori. Mentre ets útil, no passa res. Però quan deixes de ser-ho, la vida és molt dura, el núvol de la fama és efímer i de concursant a “Supervivientes” es passa molta gana.

Anar a la font
Iu Forn

Powered by WPeMatico

Translate »