Alfons XIII valida el cop d’estat de Primo de Rivera

Rate this post

Tal dia com avui de l’any 1923, fa 95 anys, el rei Alfons XIII validava el cop d’estat militar que, el dia anterior, havia promogut i liderat el capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. El cop d’estat s’havia iniciat a les casernes militars de Barcelona la matinada del dia anterior, i en el decurs d’aquella jornada acabaria sumant l’adhesió de tots els caps militars dels principals aquarteraments de Catalunya i d’Aragó. Segons la premsa de l’època, la resta de caps militars de l’exèrcit espanyol van evitar pronunciar-se a favor o en contra de la “intentona” de Primo de Rivera. Seria durant aquella jornada prèvia que es produirien els moviments a l’ombra que havien de conduir a la validació del cop d’estat.

El dia 14 el capità general Primo de Rivera es desplaçava a Madrid per entrevistar-se amb el rei Alfons XIII. Segons algunes fonts, hauria estat citat a “Palacio” immediatament després del pronunciament. Prèviament a l’entrevista, el rei havia despatxat amb el president del govern, el conservador Manuel García Prieto, en una tensa reunió que va posar de manifest l’entusiasme del monarca amb els plans dictatorials, i que va provocar la dimissió en pes de l’executiu. A un quart de dues de la tarda, Alfons XIII ―que a propòsit del cop d’estat havia anticipat el retorn de les seves vacances a Donosti― lliurava tot el poder al nou dictador i, tot seguit, el capità general de Madrid Diego Muñoz-Cobo Serrano decretava l’estat de guerra a la capital espanyola.  

Neix Alfons Sala, president de la Mancomunitat intervinguda. Alfons XIII, Milans del Bosch i Primo de Rivera. Font Arxiu d'El Nacional.

Alfons XIII, Milans del Bosch i Primo de Rivera

La primera mesura que va dictar Primo de Rivera va ser la dissolució de totes les corporacions municipals i provincials de l’Estat espanyol. Poc després, estenia el model del sometent ―els paramilitars catalans que, des del primer moment, havien donat suport al pronunciament―, al conjunt de l’Estat espanyol. I sis mesos després del cop d’estat (12 de març de 1924) decretava la liquidació de la Mancomunitat de Catalunya amb el pretext que “contribuía a deshacer la gran obra de la unidad nacional” i que “la hemos visto galopar hacia el nacionalismo y el separatismo, haciendo pasar a los catalanes amantes de España horas de amargura y humillación, y a los españoles todos de inquietud y descorazonamiento”.

Anar a la font
Marc Pons

Powered by WPeMatico

Translate »