Albert Batlle al laberint

Aquest estiu sembla embogit. De forma inopinada, la calor ha arribat amb força i la pluja, en tromba. La gent que en altres moments de l'any dissimula bastant bé que no s'aguanta s'ha barallat fins a dir prou i els polítics no s'han pogut permetre deixar de dir bestieses en el que portem d'agost. En aquest context, Albert Batlle s'enfronta a un repte de dimensions gegantines, el de redreçar el rumb que en matèria de seguretat s'ha anat desviant durant el primer mandat de Colau.

No serà fàcil desvincular el nom de la ciutat de la recurrència de crims violents produïts en els últims mesos en alguns dels barris més freqüentats pel turisme, perquè gràcies a un PSC amb voluntat supervivent i dos regidors amb voluntat de distingir-se, Colau continua al capdavant del consistori fent patent la seva incompetència per a tot allò que tingui a veure amb les forces de seguretat. Dins dels comuns, només els qui provenen del vell comunisme, gent d'ordre, poden entendre la importància d'aquest tema perquè l'aparença de la ciutat no dissuadeixi els visitants de prendre altres camins i explorar latituds que generin més confiança.

Encara que es pretengui alliçonar la gent en una altra cosa, només fa falta observar el nostre entorn europeu per adonar-nos-en que la permissivitat amb la venda il·legal o la comprensió incondicionada de les actituds violentes dels menors no acompanyats o la justificació d'un de sol dels casos d'ocupació d'habitatge condueix necessàriament a l'afavoriment dels grups de delinqüència organitzada amb un alarmant efecte crida que després fa extraordinàriament difícil utilitzar el model policial de prevenció del qual ha fet gal·la la policia catalana. Bé és veritat que la legislació, bonista fins a extrems incomprensibles a qualsevol país homòleg, no ajuda a fer eficient la praxi policial necessària. Però cal intentar-ho.

Batlle en sap, sobre aquest tema, té sentit comú i una profunda humanitat. El seu origen polític i el partit en el qual ha recalat, i que cal felicitar per l'encert d'oferir-li la responsabilitat, ens han de resultar irrellevants. S'ha recuperat per a la gestió de la cosa pública una persona competent en la matèria, i cal desitjar-li la més gran de les sorts en la que serà sens dubte una batalla que haurà de lliurar en dos bàndols ben diferenciats: un, contra la delinqüència que ha vist a Barcelona un nínxol d'oportunitat per al crim que ja s'endinsa en l'organització mafiosa. D'una altra, la mateixa alcaldessa, que sembla difícil treure's de sobre mentre una alternativa seriosa no sigui avalada pels que a hores d'ara ja haurien de ser conscients de tot el que poden perdre si la ciutat es perd en el seu laberint.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: