Al Palau Macaya s’analitzaran alguns èxits científics catalans dels darrers temps

Rate this post

Una dècada d’aportacions catalanes a la ciència és el curs que organitza l’Escola Europea d’Humanitats de l’Obra Social la Caixa al Palau Macaya. Un curs amb presència de temàtiques tan diverses com el càncer, la física espacial, la fotònica, la genòmica o l’envelliment… Entre els participants hi haurà alguns dels científics més prestigiosos del país. Dirigeix el curs el biòleg Tomàs Marquès Bonet, investigador ICREA i director de l’Institut de Biologia Evolutiva de la UPF-CSIC. Aquesta activitat, que es desenvoluparà els dimecres, del 31 d’octubre fins al 30 de gener,  ha despertat molt d’interès i les entrades s’han esgotat en poques hores…

Com a científic que soc al·lucino que la societat accepti com a verídics fets sense cap fonament científic

MARQUES TOMAS escola europea humanitats

El coordinador del curs, Tomàs Marquès. Foto cedida per l’Escola Europea d’Humanitats.

Reivindicació del valor de la ciència

Tomàs Marquès i Bonet explica que aquest és un curs destinat, sobretot, a gent que no tingui un coneixement científic profund, però que li interessi què passa en l’àmbit científic en el país en què vivim. El director del curs és conscient de què cal millorar la divulgació científica, especialment perquè hi ha un fort corrent anticientífic. “Com a científic que soc, al·lucino que la societat accepti com a verídics fets sense cap fonament científic”, explica Marquès, qui critica que “a vegades no es dona prou rellevància a la mentalitat científica, no se la valora com se l’hauria de valorar”.

Genis anònims

És justament, la intenció de valorar als científics locals amb gran reconeixement internacional la que l’ha dut a organitzar aquest curs: “Entre els professors hi tenim gent que fa recerca aquí i que són estrelles, que quan van a congressos internacionals la gent els atura per fer-se fotos amb ells, i que aquí no els coneix ningú”. Afirma que els 10 docents d’aquestes sessions són “científics de primera talla mundial”, “primeres espases en el món científic”. Ara bé, adverteix que els professors convidats no són tots els científics destacats d’aquest país. Tan sols podia incorporar-ne deu, i n’ha hagut de deixar-ne molts més fora per problema d’agenda. Explica que els ponents han estat triats perquè, a més a més del seu alt nivell científic, “s’expliquen molt bé”, i perquè poden fer bones xerrades perquè són capaços de comunicar recerca d’alt nivell de forma molt divulgativa.

Marquès: “Catalunya és un pol científic europeu”

Nuria López Bigas maruxeta wikipedia

La biòloga Núria López-Bigas, professora del curs. Foto: Maruxeta.

En primera línia

Tomàs Marquès afirma que Catalunya “és un pol científic europeu, agafem els paràmetres de càlcul que agafem”. Apunta que les estadístiques demostren que Catalunya se situaria entre els millors llocs d’Europa, al mateix nivell que Dinamarca o els països nòrdics, i molt per sobre de la mitjana francesa. Ell creu que el mèrit d’això prové dels programes científics desenvolupats des de fa dues dècades: “En els darrers 20 anys Catalunya va crear una sèrie de programes, com l’ICREA o el problema CERCA, que impliquen especificitats en la gestió de la recerca”. Marquès creu que gràcies a aquests programes: “Catalunya es fa molt atractiva per a gent de tot el món, pot captar talents, i aquests talents alhora porten recursos”.

Millor els centres de recerca que les universitats

Marquès elogia molt el sistema de recerca català, tot i que reconeix que el nivell d’inversió en aquest camp està clarament per sota del de la resta d’Europa. I apunta que si bé els centres de recerca són molt potents, a les universitats “el panorama no és tan afalagador”, tal i com adverteixen els mateixos rectors. Afirma que és “fantàstic” el fet que “preparem gent que se la rifen les universitats de fora”. Malgrat tot, segons Marquès, “l’ideal seria que aquests investigadors passessin 3 o 4 anys fora i tornessin aquí, però això no ho estem aconseguint. Aquí hi ha un dèficit”.

LALUEZA CARLOS escola europea humanitats

Carles Lalueza Fox. Foto: Escola Europea d’Humanitats.

Aprendre que són els sistemes complexos i la paleogenòmica

Els camps d’investigació que es presentaran en aquest curs seran molt diversos. Per començar el curs es parlarà de paleogenòmica, la ciència que recupera informació genètica d’individus d’espècies que ja no existeixen, com els neandertals… La xerrada en aquest àmbit la farà Carles Lalueza Fox, una de les persones més reconegudes en aquest camp. Marquès assegura que li “fa molta il·lusió d’obrir el curs precisament amb ell”. Per la seva banda, Ricard Solé explicarà la seva aportació a la ciència dels sistemes complexos. Marquès explica a què es dedica: “És físic, i allò que fa és usar mètodes matemàtiques i computacionals per estudiar sistemes que són molt complexos, com la vida, o com un ecosistema… Per estudiar això de forma integral, has d’usar recursos de la física i de la informàtica…”.

Envelliment o immortalitat

Un parell de sessions estaran destinades als estudis per frenar l’envelliment, un problema social greu, amb científics capdavanters en aquest camp. Marquès, malgrat tot, no creu que aquestes investigacions estiguin orientades cap a garantir la immortalitat, com pronosticava Yuval Noah Harari. Explica que “no estem a un pas de la immortalitat”. Vol situar el debat al seu lloc: “Encara no entenem del tot perquè les cèl·lules envelleixen, i no podem resoldre un problema si no l’entenem”. Per a Marquès, en realitat, “el gran repte és buscar com envellir millor”.

Les decisions científiques estan sovint liderades per gent que no és científica

Físic Lluís Torner ICFO Wikipedia

El físic Lluís Torner, un dels professors del curs. Foto: ICFO.

Per a la integració dels científics a l’esfera pública

Marquès apunta que li agradaria que els científics tinguessin més presència als òrgans públics, i especialment als que decideixen les polítiques científiques. “Les decisions científiques estan sovint liderades per gent que no és científica. I això no passa a d’altres països que són capdavanters en recerca”, sentencia.

Anar a la font
Gustau Nerín

Powered by WPeMatico

Translate »