Així veuen des de les Fèroe la negativa d’Espanya a l’autodeterminació

Rate this post

L’últim viatge del president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, ha sigut a les Illes Fèroe, una nació autònoma que forma part de Dinamarca, on ha mantingut reunions amb polítics i diputats d’aquest territori i, a més, ha participat en unes jornades internacionals sobre el dret a l’autodeterminació al segle XXI compartint cartell amb representants d’Escòcia i Nova Caledònia.

puigdemont feroe - acn

Situat entre entre Escòcia, Islàndia i Noruega, l’arxipèlag ha anat assumint cada vegada més competències en aspectes claus per a la vida a les illes. Ara, però, estan treballant en una nova constitució que reconegui explícitament el dret a l’autodeterminació. La població està dividida entre els que volen continuar formant part de Dinamarca o convertir-se en un estat propi. Un reportatge de l’ACN mostra per què asseguren que aquest procés no és “traumàtic” i quina és la principal diferència entre les Fèroe i Catalunya.

reportatge feroe - acn

Les Illes Fèroe estan sota l’autoritat de Dinamarca en matèries com justícia, policia, immigració o regulació financera. El passat 25 d’abril, les illes havien de celebrar un referèndum que blindés el seu dret a l’autodeterminació. La cita, però, es va haver de posposar després de no arribar a un consens sobre l’esborrany presentat. “Hi estem treballant”, afirma el vice primer ministre de les Illes, Høgni Hoydal. La població, però, no veu aquest escull com un problema. Afirmen que no tenen pressa i subratllen que la relació amb Dinamarca és “excel·lent”. 

“La independència no és una font de conflicte”

“Som diferents, no tenim res a veure amb Dinamarca, tenim una llengua pròpia, una cultura pròpia”, explica un d’aquests pescadors, ara ja jubilat, Birgir Enni. Es declara obertament independentista i sosté que l’increment d’autonomia anirà augmentant any rere anys fins que arribi el moment de ser un país sobirà. “Espero veure-ho amb els meus propis ulls”, explica. 

reportatge feroe - acn

No obstant, Enni reconeix que la relació amb Dinamarca és “boníssima”. “A diferència d’altres nacions, nosaltres no hem tingut mai cap guerra, hem aconseguit arribar a tots els acords a través del diàleg”, exposa. Aquest diàleg pausat, però, alenteix el procés més del que ell voldria. “Però s’ha de fer bé, no tenim pressa”, ha afegit. 

Heidi Lauristen representa l’altre punt de vista. Nascuda a les Fèroe però criada a Dinamarca, assegura que “som massa petits i no tenim una economia suficientment forta, crec que junts les coses ens van molt millor”. També afirma que la autonomia ja permet protegir la llengua i la cultura pròpies de les Fèroe i, alhora, “tenir un bon nivell de vida”.

reportatge feroe - acn

Tot i apostar clarament pel ‘no’ en cas que se celebrés un referèndum d’autodeterminació, considera que la independència no és, per a la societat feroesa, una font de conflicte. “Són negociacions polítiques”, conclou.

Diferència entre Catalunya i les Fèroe
 

Els habitants de les Fèroe que van assistir com a públic a la conferència sobre el dret a l’autodeterminació al segle XXI on hi va participar Carles Puigdemont coincideixen a destacar que creuen que la principal diferència entre Catalunya i les Fèroe és la possibilitat de diàleg amb els estats. “Per a nosaltres és impensable que hi hagi líders polítics a la presó”, conclou Enni. 

Anar a la font
El Nacional

Powered by WPeMatico

Translate »