Així esprem l’unionisme el discurs anticatalà a la campanya andalusa

Rate this post

El discurs anticatalà ha protagonitzat molts moments àlgids de la campanya del PSOE, del PP i de Cs fins a dia d’avui a les principals ciutats andaluses. Mítings, debats i passejos han estat farcits de missatges contra Catalunya, en unes eleccions que de tant en tant cal recordar que són per accedir a la Junta i no a la Generalitat o al govern espanyol. Sembla que anar contra l’independentisme dona vots i ningú està disposat a renunciar-hi.

El cas Arrimadas, el mirall de Cs

Ciutadans és qui més està fiant a aquest estratègia, ja sigui pel contingut dels missatges electorals o per qui els pronuncia. El líder del partit a nivell espanyol, Albert Rivera, i la presidenta del grup al Parlament, Inés Arrimadas, estant sent els convidats indispensables de la campanya de Cs. Porten el pes de la majoria de mítings juntament amb Juan Marín, un candidat comunicativament fluix i de perfil difús -ha passat per Alianza Popular, pel Partido Andalucista i per un partit local cofundat per ell mateix-.

Dalt d’un bus amb la cara de Puigdemont i Junqueras, Arrimadas és presentada allà on va com l’’exemple d’èxit’ després d’haver estat el partit més votat a les eleccions catalanes del 21-D. Repeteix que a Catalunya se’ls deia que era “impossible” guanyar les eleccions als “nacionalistes”. “Però ho vam fer, ho vam fer tots nosaltres!”, crida, mentre assegura que a Andalusia es podrà repetir la gesta.

Transmetre que un canvi de govern no és impossible és molt necessari per un partit relativament nou que s’enfronta a l’hegemonia del PSOE, amb 36 anys de presidents socialistes al capdavant de la Junta, i a l’aparició de Vox per la seva dreta.

A la primera semana de campaña, Marín va obrir un enfrontament directe amb la Generalitat quan va acusar el president català, Quim Torra, d’haver dit que els andalusos “tenen un gen menys que els catalans” i que són “més fluixos i ganduls”. Aquestes declaracions van ser desmentides pel govern català que valorarà si emprendre accions legals. Marín, lluny de corregir la falsa acusació, va respondre amb un desafiant i insultant vídeo dirigit a Torra​ on li dedicava adjectius com “racista”, “colpista” o “covard”. 

Nacionalisme i xenofòbia: la recepta del PP

El PP també intenta enderrocar el gegant socialista i ha trobat en Catalunya l’argument perfecte. Fan de Susana Díaz, com a representant del PSOE, el blanc de les mateixes crítiques i retrets que utilitzen a nivell nacional. Els més recurrents són: “el seu partit pactaria amb independentistes i terroristes per mantenir-se a al Moncloa”, “callen sobre el que passa a Catalunya” i “s’està negociant el futur d’Espanya a les presons”.

El president del partit, Pablo Casado, s’ha bolcat a la campanya des que va començar. Ha utilitzat les intervencions per llançar missatges contra Catalunya dirigits directament al president Pedro Sánchez, deixant de banda el fons dels comicis andalusos. Des de Sevilla, va demanar que se supervisessin els comptes de la Generalitat, i, des de Granada, proposava retirar les competències en Educació a les autonomies.

Ell s’encarrega d’endurir el discurs nacionalista i xenòfob del partit per evitar que Vox, a qui les enquestes donen fins a 4 escons, es quedi part del seu electorat. De moment, el candidat oficial, Juanma Moreno, no ha apujat tant el to com Casado, tot i que no li han faltat retrets contra “el supremacista Torra” o les desigualtats fiscals amb Catalunya. L’aplicació del 155 és una altra de les banderes habituals en el discurs dels populars.

Un PSOE sense sigles i defensant el 155

Susana Díaz intenta rebatre tots els atacs al seu partit deixant les sigles en un segon pla, substituïdes pel lema “+ Andalucía”, i desentenent-se de les decisions de Sánchez des de la Moncloa. En el seu cas, no ha recorregut al reforç de cap líder nacional del partit, sinó que més aviat l’ha evitat. El president espanyol ha participat a només dos actes en tota la campanya i no se l’espera a cap més.

A més, l’actual presidenta de la Junta ha hagut d’augmentar la dosi de nacionalisme en el seu discurs per competir contra el del PP i Cs. L’hem vist presumint d’haver estat “de les primeres” en donar suport al dur discurs del Rei contra Catalunya el 3-O i criticant el PP per no haver aplicat el 155 després del ple del 6 i 7 de setembre. “Així ens hauríem estalviat el numeret de l’1-O”, se’n burlava durant el primer debat electoral a CanalSur. 

Adelante Andalucía no vol entrar-hi

La coalició de Podemos i IU, Adelante Andalucía, ha estat l’única que intenta evitar la qüestió catalana a la seva campanya. Sempre que el tema ha aparegut en debats electorals, la candidata, Teresa Rodríguez, he rebutjat parlar-ne acusant els partits unionistes d’estar “obsessionats”.

“Allò que trenca Espanya no és Catalunya sinó la desigualtat”, reivindica, recordant als nacionalistes que “les banderes no es mengen”. Els podemites també han deixat de banda els missatges a nivell estatal i han criticat els intents dels altres partits de convertir les eleccions andaluses en un camp per preparar els propers comicis generals.

Anar a la font
Maria Macià | Enviada especial

Powered by WPeMatico

Translate »