Agermanats anirem patinant

L’hoquei és ple fins al capdamunt d’històries familiars, sobretot de germans rivals o que comparteixen equip. La recent retirada de Lluís Tomàs priva la família de veure junts de nou els bessons al Lleida. L’equip d’Albert Folguera, que té dos fills a la plantilla, de fet, va guanyar una CERS i una Europa Cup consecutives amb dues parelles de bessons a l’equip, que ja és recargolat. Els francesos Bruno i Roberto di Benedetto, ara al Liceo, van formar part d’aquell grup històric al costat d’Andreu i Lluís Tomàs. Bruno torna a Lleida. El gran és Carlo, que juga en el Porto i que abans havia militat també en el Liceo. Són la base de la selecció francesa, quarta del món a Barcelona 2019.

Els Bargalló, Jordi (Oliveirense) i Pau (Barça), per la seva banda, s’enfronten en la lliga europea. També van jugar dos anys plegats en el Liceo i es van enfrontar quan el gran –es porten 14 anys–, Jordi, encara jugava en el Liceo i Pau feia els primers passos amb el Noia. L’altre germà és Oriol, porter ja retirat. La nissaga la va iniciar el cosí Francesc Bargalló, que va estar dues dècades en la primera línia i va celebrar amb Jordi la lliga europea del Liceo el 2003.

Els quatre germans Grau són la versió lloretenca ampliada dels Di Benedetto. Mentre que el porter Carles Grau ha anat fent la seva via en diversos equips de l’OK Lliga i la lliga portuguesa, els seus tres germans Marc, Àlex i Lluís jugaven plegats al Lloret. Marc i Àlex són bessons i es van separar fa dues temporades quan Marc va fitxar pel Noia. Aquest curs ha esclatat al Liceo, al costat de Carles. Ara, Àlex marxa al Girona. Una altra nissaga és la dels Teixidó. Lluís va ser un gran jugador tricampió del món que va militar en el Voltregà, el Reus, club en què va ser decisiu per fer un gir històric, i el Barça entre d’altres equips. El seu cosí Gerard torna ara al Voltregà després de jugar al Breganze i Santi Teixidó, germà de Lluís, milita en el Manlleu. Els santcugatencs Galbas Joan i Pol, s’enfrontaran el curs vinent en la lliga italiana.

El Follonica: el súmmum

El paradigma d’agermanament va ser el Follonica campió d’Europa el 2006 –l’únic equip italià que ha guanyat el títol–, en què hi havia tres parelles de germans. Els Mariotti –Massimo, l’entrenador i jugador, i Enrico–, els Bertolucci –Mirko i Alessandro– i els bessons Michielon –Alessandro i Alberto–, dos jugadors amb un físic imponent.

El mític Josep Enric Torner va ser el tècnic del Girona el curs passat amb el seu fill Enric en l’equip. Josep Enric i Joan, els germans torderencs Torner, van ser grans jugadors dels vuitanta, amb èxits sonats amb el Noia i el Barça. Enric Torner és cunyat del porter del Barça Sergi Fernández, casat amb la seva germana i exjugadora d’elit Paula. Fem un parèntesi en el bàsquet, perquè el capítol de pares i fills va transcendir a l’àmbit tècnic. El gran pivot italià Dino Meneghin va jugar contra el seu fill Andrea el 1990. Diu que no se’n sabia avenir.

D’aquella època Polaroid també recordarem els germans argentins Martinazzo. Daniel, virtuós de virtuosos, va ser el millor jugador del món al Liceo. José, golejador empedreït, va despuntar en el Reus i també va jugar en el Cambrils. En blanc i negre, els germans barcelonins Joan Maria i Joaquim Vilallonga –Vilallonga II, nomenclatura clàssica del futbol regional– van deixar empremta en el Reus de les sis copes d’Europa (1969-1972).

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: