“Adaptar-m’hi, sí. Acostumar-m’hi, no”

Rate this post

“T’adaptes a les situacions, però no t’hi acostumes. És l’últim que hem de fer”. Ha estat una de les frases destacades que ha dit el President Carles Puigdemont durant l’entrevista que li ha fet aquest diumenge el director de TV3, Vicent Sanchis. I és una frase important perquè té una part humana, però també té una lectura política.

Cal adaptar-se a les situacions, però mai t’hi has d’acostumar. Aquesta és una filosofia de vida que, més o menys, voldria dir que aprendre a conviure amb les dificultats que la vida et va posant al davant no implica resignar-se. Reflexionar sobre aquesta frase potser serveix per entendre com és el món Puigdemont. I entendre les seves reaccions.

L’entrevista no era fàcil perquè tots volíem saber la resposta a la pregunta “I ara què?”. O sigui, eleccions o no? President, quan? President, qui? Però també hi havia interès en saber detalls del seu viatge de tornada a Bèlgica o com és el dia a dia de la seva nova situació a Alemanya. I hem tingut de tot una miqueta.

La qüestió és que els espectadors habituals de la cadena ja venien amb el titular polític fet. L’entrevista estava gravada i el Telenoticies emès just abans ha ofert una peça sobre el contingut. Per tant, a les 9, hora d’emissió de l’informatiu, ja sabíem que per TV3 el més important que havia dit Puigdemont a l’entrevista era que no vol anar a eleccions i que no esgotarà el termini per triar un candidat.

I, on s’ha gravat la conversa? En un hotel? No! Ho hem vist també al TN gràcies a unes imatges de recurs del president entrant a l’Studio 4A de Berlín. En un dels seus platós hi han posat una tarima negra que no era quadrada ni rectangular, a sobre de la qual hi ha disposat dues butaques i una taula d’un peu molt prim on hi havia dos gots de vidre blanc amb aigua.

Com a decorat del plató hi havia 4 fotografies, tres d’una façana indeterminada i una altra d’una columna que feien cara de ser com un fòrum romà. El conjunt el remataven tres monitors. L’un situat frontalment i recolzat a la tarima i els altres dos situats darrera de Sanchis i Puigdemont. Per allà ens han anat passant fotografies de l’interior de l’hemicicle del Parlament, de l’exterior del Tribunal Constitucional, de l’exterior del Parlament, de l’exterior del Congreso de los Diputados, de l’interior del Senado, de l’exterior de la presó alemanya on va estar el President, d’una bandera europea i de l’exterior del Palau de la Generalitat.

El problema és per sobre de les fotos hi anava passant un grafisme que era com una mena de vidres transparents en moviment que molestaven molt. Sobretot perquè els monitors estaven molt enganxats als dos protagonistes i, per tant, la cosa aquella era molt present.

Tres o quatre cops han fet un contraplà realitzat des de darrera de Sanchis i hem vist una zona de la part davantera del plató. I allà hi havia una columna de totxana vermella. He buscat a la web de l’estudi i és la que en aquest foto hi apareix mig tapada pel panell blanc.

Abans d’entrar breument en el contingut, comentar-li que el President duia llaç groc de tela dels que s’agafen a les americanes amb una agulla de cap. Dit això, repassem cosetes que hem vist i que s’han dit.

Preguntat pels moments en que ell podria haver convocat eleccions, Puigdemont ha manifestat: “vaig intentar proposar  eleccions abans del 27 d’octubre i sobre la taula no vaig tenir cap de les garanties que havia demanat. Si les hagués convocat m’hauria quedat completament sol”. Però mentre ho deia, s’ha gratat el nas. I el manual de gestos diu que quan et grates el nas… menteixes. Bé, però potser qui menteix és el manual de gestos.

Interessant també el moment on han parlat de la seva seguretat personal i dels escortes. Llavors Puigdemont s’ha convertit en periodista i ha fet les preguntes. I Sanchis les hi responia:

– Vostè ara no és president. L’Estat espanyol pot dir que no necessita la protecció personal…

– Imaginem que jo fos expresident. No tenen protecció els expresidents?  

– Sí, en tenen.

– I això ho diu la Llei de la Presidència, si o no?

– Sí

– Està complint el govern espanyol la Llei de la Presidència?

– En aquest cas concret, no.

Desmentiment rotund de les informacions i els rumors que parlen de les males relacions que tindria amb Oriol Junqueras i vehemència en negar que vulgui fer un partit polític. “Mentida podrida”, ha dit dos cops, per afegir a continuació que el que vol fer és un “moviment” de “catalanisme republicà”.

Moment de cara de felicitat quan ha recordat les cartes que va rebre a la presó alemanya i com el van reconfortar. Ha estat quan ha animat els espectadors a no deixar d’enviar cartes al vicepresident, als consellers i conselleres i a l’expresidenta del Parlament que estan empresonats.

Moment de cara tensa quan Sanchis li ha preguntat si havia llegit el llibre d’en Santi Vila. Resposta: “Encara no… El tinc. Me’l va enviar… Però amb tot el respecte pels llibres que han aparegut, amb mi no ha parlat ningú. Si la gent que vol explicar les coses que jo he fet i jo he pensat no han parlat amb mi, no creu que això grinyola una mica? No hi ha oportunisme?”. Seguidament ha aprofitat per anunciar que ell publicarà un llibre al setembre. És un encàrrec d’una editorial belga i “no tindrà res a veure amb això. No explicarà els ‘intringulis’ de qui va trucar a qui perquè a mi això no m’interessa”. En aquest llibre explicarà en varies llengües “la revolució catalana, per què persistim, per què no som violents… Que Catalunya és una oportunitat per Europa”.  

Total, que una hora i vint minuts després de l’inici, l’entrevista ha acabat i ha donat pas a un debat per analitzar-la. Aquest cop sí en directe, i moderats per en Ramon Pellicer, hi han intervingut 8 representants de mitjans catalans, tant de paper com digitals. 

La cosa ha durat fins l’una de la matinada d’un diumenge on, per fi, no ha plogut i a La Sexta ho ha petat molt una entrevista de Jordi Évole a Mercedes Milà.

Anar a la font
Iu Forn

Powered by WPeMatico

Translate »