Acompanyar la lactància

“Apoderem-nos, fem possible la lactància materna”. Amb aquest lema s’ha duit a terme enguany la Setmana de la lactància materna, per fer visible la necessitat de millorar i promoure les polítiques favorables a la família que permeten aquesta pràctica.

Les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), d’Unicef, de l’Associació Americana de Pediatria i del Comitè de Lactància de l’AEP són lactància materna exclusiva fins als sis mesos i prolongar la lactància juntament amb altres aliments fins als dos anys o més, o fins que la mare i el fill vulguin.

Beneficis

Com sabem, són nombrosos els beneficis de la lactància materna tant per a la mare (entre d’altres, afavoreix l’establiment del vincle mare-nadó, ajuda a la recuperació del pes després del part i és un factor de protecció davant del càncer de mama i d’ovari), com per al nadó (conté la quantitat adequada de nutrients, més fàcils de digerir que els de la llet de fórmula, per això evita problemes digestius; la llet materna conté defenses que ajuden a immunitzar-se davant possibles infeccions, protegeix davant possibles al·lèrgies i té un efecte protector de la mort sobtada, entre altres aspectes positius).

A l’estat espanyol, només el 68,40% dels nadons amb sis setmanes de vida prenen pit de manera exclusiva

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, a l’estat espanyol només el 68,40% dels nadons amb sis setmanes de vida prenen pit de manera exclusiva; als tres mesos de vida el nombre d’infants que prenen llet materna de manera exclusiva passa a ser el 52,48% i quan parlam de nadons de sis mesos, aquesta xifra s’ha reduït al 24,72%.

Totes les dones poden?

La falta de llet pot ser una percepció errònia de la mare que la pot dur a deixar l’alletament. L’OMS reconeix que més del 97% de les dones poden donar el pit de manera satisfactòria. Convé tenir present que la hipogalàctia (poca producció de llet) és un trastorn multifactorial. És a dir, els factors que poden desencadenar-la són nombrosos i variats. De vegades tenen relació amb la mare (alteracions de tiroides, síndrome de Shehann, síndrome d’ovaris poliquístics, hipoplàsia, entre d’altres); unes altres amb el maneig de la lactància (lactància insuficient o amb horaris, succió deficient o poc efectiva, problemes de succió del nadó derivats d’una possible anquiloglòsia, tortícolis congènites, entre d’altres). També pot haver-hi diversos d’aquests factors implicats. Molts d’aquests problemes, amb suport, es poden tractar a fi d’arribar a realitzar una lactància materna exclusiva satisfactòria.

L’OMS reconeix que més del 97% de les dones poden donar el pit de manera satisfactòria

Allò que és cert és que la veritable hipogalàctia és molt estranya i podria estar produïda per algun d’aquests factors: la hipoplàsia -la glàndula no s’ha desenvolupat durant l’adolescència- o per una cirurgia de pit quan s’hagin tallat tots els conductes. En aquests casos la producció podria no ser suficient per alimentar el nadó i caldria complementar-la amb llet materna de banc o bé amb llet de fórmula.

Sentir-se acompanyades

Com informa l’OMS, la lactància materna és alhora un acte natural i un comportament que s’aprèn. Les investigacions demostren que les mares necessiten un suport actiu per instaurar i mantenir un alletament adequat; és important que tinguin una bona informació abans i després del part, que se sentin acompanyades per la família, la comunitat en general i el sistema sanitari. Donar el pit pot ser el més meravellós del món, però també pot ser un camí ple d’obstacles; per tant, aquí és on tothom se n’ha de responsabilitzar.

Les mares necessiten un suport actiu per instaurar i mantenir un alletament adequat

La mare necessita conèixer el seu nadó, necessita retrobar-se a ella mateixa i acceptar els canvis que es produeixen al seu cos, necessita pau, amor i no sentir-se jutjada; en definitiva, necessita trobar el suport dels que l’envolten. Per aquest motiu moltes mares cerquen un espai de trobada amb altres mares per poder sentir-se compreses i escoltades. Què pot fer la societat en general per donar suport a la lactància? Són moltes les coses que hi ha per fer, però en podem enumerar algunes.

  • Els governs tenen molt a fer-hi a través de mesures de tipus informatiu i també, i molt important, amb relació a la legislació laboral, com per exemple promoure les polítiques d’igualtat i de conciliació laboral amb objectius com la consecució d’un equilibri entre la feina remunerada i no remunerada i la cerca de la corresponsabilitat de parelles i famílies vers la criança.
  • Es necessita un programa d’educació sanitària per al personal que té contacte amb les mares i els seus fills, a fi de reciclar-se amb les darreres actualitzacions i poder donar una informació verídica.
  • L’educació del públic en general mitjançant tots els sistemes de comunicació dels avantatges de la llet materna.
  • Procurar donar facilitats a les mares perquè alimentin els seus fills al pit a qualsevol lloc que desitgi la mare i, sobretot, als llocs de feina.

Maria Antònia Isern és assessora de lactància de l’Institut Balear de Pediatria

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: