A Sánchez només el salvaran els pressupostos

Rate this post

La política és complexa. Ho ha descobert 100 dies després d’arribar a la Moncloa Pedro Sánchez. I en to gairebé intimista, ho explicava aquest diumenge a la nit a Ana Pastor en l’entrevista de la Sexta. No ha quedat clar si és complexa per l’assumpte del seu doctorat i les acusacions de plagi o per la venda d’armes a l’Aràbia Saudita, que s’ha hagut d’empassar un govern socialista amb l’excusa que se salvaven llocs de treball. Bombes a canvi de llocs de treball, ens ha vingut a dir el president. Això sí, les 400 bombes venudes són de precisió. En tot cas, deu haver estat la primera vegada que es parla de la universitat en prime time, encara que sigui per un assumpte tan rematadament tronat com la falsificació de currículums, els màsters no cursats de Casado, el doctorand de Rivera o el plagi de Sánchez.

El president ha comparegut a la defensiva i dubto molt que hagi guanyat o perdut votants en l’entrevista. Els vots se li n’estan anant per la sensació d’inacció del Govern i la provisionalitat. Ningú no es fia d’un govern provisional i només si Sánchez és capaç de donar un cop a la taula i demostra que pot mantenir la legislatura estarà en condicions de recuperar el control del timó que ara sembla que se li ha escapat. I, tant si li agrada com si no, això només passa per un acord amb les dues formacions independentistes al Congrés dels Diputats, Esquerra Republicana i el PDeCAT.

Sánchez té raó quan afirma que al Congrés no hi ha una majoria parlamentària que vulgui eleccions, però amb això no n’hi ha prou perquè tiri endavant els pressupostos. La qüestió és què està disposat a fer per obtenir aquests vots. Òbviament, el PSC votaria els pressupostos de la Generalitat, amb la qual cosa seria indiferent que els diputats presos poguessin exercir el dret a vot o no, ja que hi hauria una majoria parlamentària. Però això no és suficient: per a Sánchez són imprescindibles els pressupostos, ja que s’hi juga la vida, i per al Govern només són molt importants, que no és poca cosa però no és el mateix.

El fet que Sánchez digui que no pot fer una afirmació de si els presos haurien de ser lliures demostra, almenys, una certa incomoditat o una certa necessitat de moure’s en l’ambigüitat. Llàstima que quan va donar suport al 155 no pensés, ni per un moment, que podria arribar a ser president. Però els presos hi són. Continuen allà. I els Jordis, Sánchez i Cuixart, han complert aquest diumenge 11 mesos de presó provisional per uns fets que és meridianament clar que no van passar com la justícia prova de presentar-los.

Anar a la font
José Antich

Powered by WPeMatico

Translate »