A partir de demà

Fa tot just dues setmanes que estem confinats, i la incertesa continua. El temps sembla que s’ha aturat. Els pobles i ciutats, fantasmes que arrosseguen els seus silencis, i nosaltres, vides enllaunades entre quatre parets. Tret d’alguna excepció que avala la regla, el comportament ciutadà mostra una responsabilitat cívica exemplar. L’activitat ha baixat tant com la contaminació i la histèria de les borses ha pujat tant com el pànic. I entre plors continguts dels qui no han pogut acomiadar-se dels seus, els dubtes raonables que les informacions no sempre equilibrades provoquen basant-se en els balanços diaris d’una tragèdia que ningú hauria firmat fa un mes. Només un mes. I així anem furgant en “recuerdos vivos y besos tan dorados como el beso aquel de la memoria” (Luis García Montero).

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: