8 noms medievals catalans per a mares i pares indecisos

L’arribada fa poques setmanes d’un temporal de fred, pluja i vent a la península Ibèrica va retornar a la fama un nom de reminiscències ancestrals, Filomena, més propi d’una adorable àvia a qui la crema catalana li surt boníssima que no pas d’una borrasca violenta que va tenyir de neu la meitat de la geografia catalana. La denominació de la tempesta va aixecar el dubte de si els noms clàssics, carrinclons i antics tornaran a estar de moda algun dia, però a Revers no volem quedar-nos només aquí: ens agrada esbrinar l’origen de les coses curioses relacionades amb la llengua, per això avui proposem noms antiquíssims a mares i pares indecisos, però també ens agrada saltar al terreny de joc de la ciència-ficció i jugar amb allò que no existeix.

És per això que en la llista d’avui, com si ens haguéssim begut una poció màgica, ens imaginem com seria el món si Catalunya fos des de fa segles un país independent i la seva agència estatal meteorològica formés part del Grup Sud-oest Europeu, és a dir, el conjunt de les agències estatals meteorològiques de França, Espanya i Portugal que cada any confecciona una llista de vint-i-un noms que, de la A a la P, bategen totes les borrasques previstes entre octubre i setembre.

nombre borrascas kk6B U120336736021orB 624x600@Las Provincias

Gràfic amb els noms de totes les borrasques previstes per la temporada 20-21. (AEMET)

Per desgràcia, això és pura imaginació fantasiosa, però com que triar noms per a infants acabats de néixer, animals de companyia o comerços és una cosa que sí que passa cada dia, avui disseccionem vuit noms medievals catalans amb més ganxo que Filomena.

1. Sunifred

Arrenquem la llista amb un dels noms masculins més populars a les nostres terres al tombant del primer mil·lenni, malgrat que no sigui dels més bonics. Per molt que diversos comptes d’Urgell, de Conflent, de Besalú o de Cerdanya s’anomenessin així durant l’edat mitjana, estarem d’acord que en l’actualitat, al segle XXI, el nom té massa ressonàncies comercials: serviria per a una bona borrasca de neu i fred, sí, però fins i tot així seguiria sent més propici pel naming d’una empresa de frigorífics. Sigui com sigui, és desaconsellable fer-lo servir per batejar algun animal de companyia, excepte algú tingui un pingüí a casa, i sobretot, si alguna jove parella està pensant a batejar així al seu fill, ha de saber que el més probable és que el nen acabi maleint tota la vida als seus pares per haver-li posat un nom més propi d’un gelat de vainilla i xocolata.

2. Ermessenda

Si hem decidit fer servir aquest nom per il·lustrar la fotografia de l’article és perquè Ermessenda és un nom amb tanta eloqüència i altivesa que, de ben segur, si fos una borrasca seria capaç de provocar un petit apocalipsi climàtic que deixés el país més potes enlaire que després de la Catalunya descrita en el Mecanoscrit del segon origen. Parlant de literatura, si aquest nom ens permet una cosa és endevinar a la primera els gustos culturals de la gent: digue’m si la teva gata es diu Ermessenda i et diré com ets. Podria ser el títol d’una cançó de Quimi Portet, oi? Malgrat que encara no ho sigui, la frase descriu l’existència de desenes de gates domèstiques catalanes que viuen a cases plenes de llibres o amb algun títol universitari de Filologia Catalana o Història penjat a la paret. Per què a Catalunya hi ha més gats que persones anomenades així? Ni idea, però és incomprensible, ja que Ermessenda no és només un nom que qualsevol agent secreta amb bon gust triaria si hagués de comprar una nova identitat al mercat negre, sinó que té l’emprempta de personatges com Ermessenda d’Empúries, Ermessenda de Cardona o Ermessenda de Carcassona, l’esposa de Ramon Borrell i mítica comtessa consort de Barcelona.

Tràiler de la minisèrie Ermessenda estrenada fa anys a TV3, sobre la comtessa Ermessenda de Carcassona.

3. Curial

És impossible parlar de noms medievals catalans i no esmentar Curial, per molt que sigui un nom que ha fet més fortuna com a naming de revistes literàries o llibreries que no pas de persones. Algun dia veurem un davanter centre del Barça format a La Masia que es digui Curial? Tant de bo, ja que aquest nom popularment famós per ser el del protagonista de Curial e Güelfa denota totes les qualitats cavalleresques del protagonista d’una de les novel·les medievals més importants escrites en català: valentia, cavallerositat, astúcia, fidelitat i sentit de l’honor, és a dir, tot allò que no va tenir el capità del Barça quan no va sortir a donar la cara davant la premsa després del famós 2-8 contra el Bayern de Munic. Podria ser un bon nom de borrasca, Curial? Sí, sens dubte, i també de gos esvelt i bonic que salva la vida al seu amo policia quan aquest està a punt de morir dessagnat prés d’un un tiroteig, però si el personatge de la novel·la és un dels més famosos de la literatura medieval europea és perquè, igual que el Tirant de Tirant lo Blanc, es mostra com un personatge de carn i ossos, no només com un cavaller irreal que fonamenta la seva personalitat únicament amb gestes èpiques.

4. Cixilona

Podria ser el nom d’un producte industrial per enganxar plaques de porexpan o també el nom artístic d’alguna vedette, però Cixilona no és cap article que es vengui a ferreteries ni cap artista italiana arribada a Barcelona per actuar en espectacles al Paral·lel: és el nom d’una de les filles de Guifré el Pilós, ni més ni menys. Fònicament estrany, és la mar de lògic que el nom no hagi triomfat gens en els nostres temps, malgrat haver-se transformat en Quíxol i figurar així en alguns documents sobre la que va ser abadessa del Monestir de Santa Maria del Camí (La Garriga). Arribar el primer dia d’institut i dir que et dius Cixilona no seria una tasca senzilla per cap noia, però en canvi el nom podria servir perfectament per batejar una borrasca terrible de vent i aigua, d’aquelles que transformen els dies en un petit infern en el qual caminar pel carrer amb paraigües és una mena de lluita entre el vent, un enemic invisible però malparit, i tu. 

5. Guerau

Néixer i ser batejat com a Guerau té una cosa bona i una altra de dolenta. La bona és que, en el 99% dels casos, quan diguis el teu nom a algú, per molt que sigui en un control de duanes a l’aeroport o en una entrevista de feina, tothom creurà que està parlant amb una mena de cavaller artúric del sXXI. La dolenta, però, és que si et dius Guerau la pressió social per ser permanentment un dandi que llegeix poesia simbolista francesa, té primeres cites a cocteleries on sona jazz i assisteix a manifestacions on s’enfronta a la policia vestint boina i abric llarg de botons és altíssima. És Guerau un nom preciós però increïblement determinista per a qualsevol infant català, doncs? Sí, sens dubte, ja que si et dius Guerau i pretens ser jugador federat d’algun esport que quillegi, com ara bé el futbol sala, per exemple, pot ser que sigui la mateixa Federació Catalana de Futbol qui t’invalidi la llicència esportiva argumentant que algú com tu hauria d’estar gastant el temps lliure a l’Ateneu Barcelonès fent un curs d’escriptura creativa.

Guerau de Liost_Enciclopedia.cat

El poeta Jaume Bofill i Mates, més conegut popularment amb el seu pseudònim de Guerau de Liost. (Fototeca.cat)

6. Sibil·la

Segons l’Idescat, existeixen actualment a Catalunya deu noies anomenades Sibil·la, i curiosament totes deu han nascut entre l’any 2010 i avui. Les dades semblen mostrar una claríssima tendència a l’alça, per tant hem d’imaginar que els pares d’aquestes criatures van triar Sibil·la després d’estar convençuts, com nosaltres, que els noms medievals molen. En el cas de Sibil·la, però, no ens serviria per batejar cap borrasca, sinó precisament per preveure-la: el nom es remet a les sibil·les, personatges mitològics grecs que exercien de pitonisses en el món antic, on les seves profecies transmetien els oracles d’Apol·lo. Salvant les distàncies, doncs, les sibil·les feien el mateix que ara fan els presentadors del temps, canviant sacerdotesses gregues pel Tomàs Molina i els oracles d’Apol·lo per les imatges del satèl·lit Meteosat. Si el nom ha fet fortuna, però, és gràcies a la interpretació que en va fer la mitologia cristiana, segons la qual els oracles sibil·lins anunciaven l’arribada d’un rei que havia d’introduir el regne de Déu sobre tota la humanitat. D’aquí neix el Cant de la Sibil·la que cada any, la nit de Nadal, se celebrava a les seus de Palma i l’Alguer i que avui se celebra a la majoria d’esglésies dels Països Catalans: un cant que és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i conserva la melodia gregoriana més antiga d’Europa. 

7. Hug

Un monosíl·lab sempre és un nom curiós perquè va a contracorrent del món: mentre la majoria de gent està acostumada a tenir diminutius que escurcen el seu nom, les persones amb noms monosil·làbics veuen com se’ls hi fa més llarg el nom fins i tot quan la voluntat és expressar petitesa. Que calgui gastar més saliva dient “Huguet” que Hug és un dels fascinants misteris de la llengua, però això no hauria de ser un hàndicap per considerar que Hug és un nom medieval amb prou personalitat per convertir-se en una tendència generalitzada, algun dia, a les llistes dels parvularis catalans. Que el creador dels Simpsons decidís batejar amb el nom d’Hugo al germà siamès ocult de Bart Simpson no ha ajudat la fama del nom, que a Catalunya, a més, molts relacionen també amb un històric davanter del Real Madrid, però això no ha impedit que a Catalunya hi hagi actualment uns dos-cents joves menors de vint anys que es diuen Hug. Bon nom per una borrasca? No, perquè mai li guanyaria la partida al castellà Hugo, però com a nom de noi té més virtuts que defectes. No tothom, ben mirat, pot anar per la vida dient que el seu nom fa referència a un trobador i al poble on neix el Llobregat.

 Trobador Hug Mataplana

Hug de Mataplana va ser un dels trobadors més famosos del comtat de Besalú. (xtec.cat)

8. Riquilda

Tanquem la llista amb aquest nom estranyíssim, que malgrat ser d’origen germànic té una ressonància tan carioca que podria colar com el nom d’algun flamant fitxatge brasiler del Barça femení de futbol. Fins on nosaltres sabem, però, Riquilda no és cap estrella futbolística del país de Ronaldinho, sinó que és el nom de la filla del comte Borell II, motiu pel qual va acabar esdevenint vescomtessa de Barcelona. Som conscients que aquesta dada no servirà perquè els futurs pares catalans bategin les seves filles amb aquest nom, però que algun dia la presidenta de la Generalitat es digui Riquilda no és impensable; tampoc ningú podia pensar fa anys que un tribunal inhabilitaria un President per penjar una pancarta i bé que ha succeït, per tant res és impossible. A més, a diferència de la resta de noms fins ara esmentats, però, Riquilda té una virtut: de tan medieval que és, dóna el tomb sencer i es converteix en el més actual de tots. A ningú el sorprèn trobar-lo escrit en un sepulcre a la cripta d’alguna catedral, oi? Doncs de la mateixa forma, funcionaria perfectament com a nom d’alguna cantant de trap amb tants followers a Instagram com dies fa que el Comtat de Barcelona va annexionar-se al de Besalú i Cerdanya per unir-se, fer front comú, conquerir Tortosa i Lleida i originar una nova realitat territorial: Catalunya, la terra que no té nom de borrasca però, en canvi, sembla viure en una tempesta permanent. 

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: