60 anys de Club Editor: Els llibres com a arma

Rate this post

Continuar el combat, així es titula el llibre de l’exposició que l’any 2011 va dedicar la Biblioteca Jaume Fuster, comissariada per Julià Guillamon que ens trobem sobre la taula en la roda de premsa a la qual ens convoca Club Editor. Han passat 8 anys des d’aquella exposició i l’editorial fundada l’any 1959 per dos escriptors tornats de l’exili Joan Sales i Xavier Benguerel celebra ara 60 anys. 

Al combat de la novel·la

Per a què serveix una editorial? es pregunta Maria Bohigas Sales, editora del segell fundat pel seu avi amb el seu estil tan dolç i mesurat com contundent i persuació. Mort Sales l’any 1983, la seva vídua Núria Sales es va fer càrrec del projecte editorial en que havien treballat tot dos fins que l’any 1989 es va associar amb la Columna de Miquel Alzueta i Àlex Susanna. Adquirida aquesta darrrera pel gegant Planeta, l’any 2005 Bohigas la va recuperar associada amb Josep Cots d’Edicions de 1984, i des de 2012, de forma independent. 

L’afany dels seus fundadors, l’any 1959, va ser construir Club Editor -que heretava en forma d’editorial independent el projecte d’El Club dels Novel·listes que publicava des d’anys abans Aymà- com una plataforma construïda en el buit on els escriptors catalans es poguessin expressar i tornar a connectar amb el seu públic, després d’anys de prohibició, desolació i desànim sota la dictadura franquista.

Joan Sales i Xavier Benguerel

Joan Sales i Xavier Benguerel, fundador de Club Editor l’any 1959

A finals dels 50, la millor arma per convocar un públic ampli va ser la novel·la. El mateix Joan Sales, Mercè RodoredaAurora BetranaBlai BonetSebastià Juan Arbó o Llorenç Villalonga en serien els titulars, juntament amb autors de noves generacions, com un joveníssim Guillem Frontera. Traduccions del rus o el grec, com Els germans Karamàzov de Dostoievski El crist de nou crucificat de Kazantzakis eren la prova de l’ambició d’una casa que es va preocupar de dirigir-se al gran públic amb un disseny i unes portades d’impacte. 

 Els llibres no eren un negoci, només. Eren una arma que l’escriptor-soldat Sales, que havia descobert els secrets de l’edició a l’exili mexicà, no volia desaprofitar en el seu projecte literari i polític, en el sentit més ampli i noble del terme. Unes armes que, per la seva neta i hereva són perfectament vàlides en un món on el feixisme ja no és un tema del passat ni un rumor llunyà, sinó una realitat palpable i propera, que s’estén arreu del món.

Joan Sales i la seva neta Maria Bohigas/Arxiu Joan Sales

Joan Sales i la seva neta Maria Bohigas/Arxiu Joan Sales

Bohigas rememora el panorama editorial de fa 14 anys: “quan vam començar l’any 2005, alguns dels segells més emblemàtics dels anys 80-90 s’havien concentrat en grans grups editorials i estaven perdent totalment pistonada. Estàvem en un clima molt marcat per la comercialitat. Una editorial era una empresa que havia de vendre uns productes, i quants més millors”. A més, explica, alguns dels escriptors més sòlids havien quedat descabalcats i descatalogats per la recerca inesgotable de noves veus, i autors clàssics com el mateix Sales eren autèntics “fiambres”, només sostinguts, com en el cas de Rodoreda o Víctor Català per la seva presència com a lectura obligatòria a les escoles. A dia d’avui, el balanç, segons Bohigas, és absolutament positiu.

De la reconstrucció a través d’Incerta glòria a l’èxit de Permagel

El retorn de Club Editor va venir marcat per la posada en circul·lació de traduccions d’autors com Elias Khoury, Aharon Appelfeld o Gasan Kanafani i, especialment, tornar a apostar per l’històric catàleg de l’editorial. A Continuar el combat, Maria Bohigas rebutjava un catàleg que només tingués forma de museu de belles i majestuoses obres, però, alhora, es negava a prescindir del llegat rebut: “Un catàleg editorial que sepulti tot el gruix temporal per mor de l’estricta novetat, com passa avui arreu i especialment a Catalunya, no és digne de ser anomenat catàleg ni té res a veure amb aquest diàleg dels morts amb els vius que és potser el tret primer de tota obra artística”.

D’acord amb aquest propòsit i aquesta fidelitat, amb l’obra emblema de Sales, Incerta glòria, es va produir una autèntica reconstrucció autènticament revolucionària. Les noves edicions del llibre, així com d’El vent de la nit i del volum de poesia Viatge d’un moribund, els nous estudis, la publicació de les cartes completes amb Màrius Torres i Mercè Rodereda, la celebració de l’Any Sales i, per últim, l’adaptació cinematogràfica de la novel·la, a més de les traduccions a diverses llengües, han acabat de consolidar l’obra com la gran novel·la de la guerra civil, de la qual cada any se’n venen dos mil exemplars. Per completar la visió, la col·lecció La cara fosca de la lluna ha servit per recuperar textos que posen davant dels ulls el passat més incòmode, com l’obra de Francesc Grau Viader, autor de Dues línies terriblement paral·leles i Rua de captius, testimonis de la guerra com membre de la Quinta del biberó i l’empresonament al camp de concentració de Miranda de Ebro. 

Eva Baltasar / Blai Tomàs

Eva Baltasar/Blai Tomàs

La represa ha servit per recuperar feliçment autors com Biel Mesquida o Lluís Maria Todó o que havien publicat a la casa, com  Guillem Frontera. Alhora, fidel sempre als propòsits fundacionals, Club Editor ha volgut sempre acollir projectes que naixien: Marc Cerdó, amb Males companyies, Blanca Llum Vidal amb Homes i ocells o, singularment, Eva Baltasar, amb el seu èxit Permagel, del qual se n’han venut 10.000 exemplars i ha obtingut el Premi Llibreter 2018. Mamut serà la nova novel·la d’aquesta autora revel·lació, que forma part del tríptic encetat amb Permagel, i que es publicarà el mes juny.

Nous projectes marcats per l’aniversari del 1939

En aquest moment dolç, emmarcat en el del 60 aniversari -que se celebrarà amb una festa el 27 de març-, Bohigas manté la publicació de 10 llibres l’any, en una política de contenció deliberada “Una particular manera d’aplicar la teoria del decreixement. Es tracta d’enriquir, no de crèixer” assegura irònicament. De cara al futur, Bohigas aposta per enfortir les noves traduccions, en un moment incert per la professió, amb noms joves com Carla Benet, traductora de Brasers de la xinesa Eileen Chang -que sortirà a l’octubre, simultàniament en castellà a Asteroide- ; Arnau Barios, que publicarà la seva versió d’Eugeni Oneguin de Puxkin o Joan Ferrarons, autor d’una nova traducció d’El castell de Franz Kafka. Un llistat de nous treballs sobre els textos per part de joves autors al qual cal afegir la tasca singular de Blanca Llum Vidal, editora de l’obra de Victor Català -de qui n’arribarà un tercer volum al març, amb postfaci de Najat El-Hachmi.

Alhora, per el 2019, Club Editor aposta per una nova veu literària, la de Marta Marín-Dòmine, estudiosa de la literatura concentracionària -a l’editorial havia escrit el postfaci de la nova edició de KL Reich i El desgavell de Ferran Planes- i que publica Fugir era el més bell que teníem, un text de creació a partir de la vivència del seu pare, exiliat als 5 anys com a fill d’anarquista i als 18 com a soldat de la República, que vol reflexionar sobre la memòria heretada.

Charlotte Delbo

Charlotte Delbo

En el mateix sentit històric, 80 anys de la retirada de 1939 i l’inici de l’exili i l’esclat de la Segona Guerra Mundial, Bohigas aposta per recuperar l’obra de Charlotte Delbo, resistent comunista francesa, detinguda i deportada als camps d’extermini, autora d’una trilogia sobre Auschwitz i que avui és pràcticament oblidada a França. La mesura dels nostres dies, amb el que Delbo torna a veure les seves companyes de camp molts anys després, traduït per Valèria Gaillard, que n’escriu el postfaci serà el primer llibre s’aquesta recuperació, que coincidirà amb un nou volum dels contes de la Premi Nobel Alice Munro, traduïda per Dolors Udina. Pel setembre, Club Editor pretén recuperar tres llibres del catàleg històric vingulats: Entre dos silencis, d’Aurora Bertrana, Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda, i El vent de la Nit, de Joan Sales, aquest darrer amb postfaci de Gonzalo Torné. De moment, no hi haurà cap novetat a la col·lecció en castellà de l’editorial, La montaña pelada.

Anar a la font
Joan Safont

Powered by WPeMatico

Translate »