Sergi Ambudio, Pere Mas i Clara Molins: “La ràdio d’estiu cada cop s’assembla més a la ràdio de temporada”

Jordi Basté, Toni Clapés i Xavi Bundó ja són de vacances. I, per tant, els seus relleus d’estiu ja fa una setmana que es posen davant dels micròfons rojos de RAC1 per donar continuïtat als principals programes de l’emissora del Grup Godó. En Sergi Ambudio (Terrassa, 1994) repeteix a El Món, en Pere Mas (Matadepera, 1968) torna a conduir un espai radiofònic amb el Versió d’estiu, i la Clara Molins (Sant Feliu de Llobregat, 1990) fa el salt a presentar el Via lliure. 

No volen fer programes gaire diferents dels que hi ha durant la temporada regular, però sí donar-los el seu toc personal, que es noti que són ells qui tenen el control durant les sis setmanes que dura la temporada estival. Conversem amb ells tres dies després d’iniciar el programa -i tres abans de començar-lo, en el cas del Via lliure– per conèixer què s’hi pot trobar, com es treballa a l’estiu i què és per a ells fer ràdio. “Necessitat vital”, “essència” i “ànima“, diuen per definir-la.

Fa anys es deia que a l’estiu no hi passava res, però sembla que això ja és història. O almenys els últims dos estius ens demostren ben bé el contrari. Com s’entoma la temporada tenint en compte el context en què ens trobem?

Sergi Ambudio: M’estic fent molt pesant dient això perquè ho dic des del primer dia, però això que als estius no passa res és una mentida absoluta. M’he aplicat el xip, també amb l’equip, que és l’estiu, però la ràdio a l’estiu és la mateixa que durant l’any. En algunes estones et pots permetre fer temes en una mica més de calma, però l’actualitat mana. Un agost, ara, és com un octubre o un març.

Clara Molins: La ràdio d’estiu cada cop s’assembla més a la ràdio de temporada, i és una sort perquè tens més material per treballar. És fantàstic tenir profunditat també a l’estiu.

Pere Mas: Ja està la Molins i la seva profunditat… (riu). Jo soc la superficialitat, nosaltres fem el ximple. Gairebé des del 2017, any del procés, els estius són intensos, però aquest, amb la suma de coses que hi ha, és una exageració. Una de les coses que puteja d’aquesta feina és que no passi res. 

C.M.: És l’antiperiodisme. 

P.M.: Si no hi ha notícies, has d’omplir, com si fos un sac de patates… El gran canvi que he trobat aquest estiu és que la gent abans estava més de vacances i ara està més per aquí.

C.M.: A més, abans hi havia grans blocs, però aquest estiu tenim molts temes importants. La pluralitat ens dona oxigen.

S.A.: Si hem de triar, sempre a favor que passin coses!

Els presentadors d’estiu a RAC1 durant la conversa amb El Món de la Tele / Frederic Esteve

Però que passin coses després d’haver treballat tota la temporada d’hivern, què? Quan es descansa?

P.M.: Aquests dos són els que més descansaran, segur que fan vacances…

C.M.: Jo arrancaré temporada segur, em sento amb l’obligació de fer-ho, i després ja veurem quan puc fer una bona desconnexió.

S.A.: Si alguna cosa té l’estiu és que és extremadament intens. Són una mena de colònies perquè dura poc, però et fa la sensació que t’ha passat mitja vida mentre has fet el programa. És intensitat.

P.M.: És un amor d’estiu.

Per què els oients han de sintonitzar RAC1 aquestes setmanes, en lloc de la competència?

S.A.: D’entrada, que cadascú sintonitzi a qui vulgui.

C.M.: Però… si no ens escolten a nosaltres es perdran coses! (Riuen). Si escolten la competència tindran FOMO d’estar-se perdent l’important.

S.A.: Pere Mas, Clara Molins i Sergi Ambudio no són el mateix que Toni Clapés, Xavi Bundó i Jordi Basté, però al final l’essència d’aquesta ràdio a l’estiu continua. Si la gent escolta RAC1 durant l’any, que l’escolti també a l’estiu. I la gent que no l’escolti durant l’any, que ho provi a l’estiu a veure si s’hi enganxa.

C.M.: Durant la temporada he pogut pensar molt en com vull que sigui el programa d’estiu. Què ha interessat els oients durant l’any per poder-ho seguir fent durant l’estiu? Conceptualment, el programa no canvia tant, i per això manté el mateix nom o sintonia.

S.A.: I una cosa molt important. La ràdio que es fa a l’estiu no és ràdio feta per a gent que està de vacances únicament. És per a gent que està de vacances, però també per a gent que treballa.

Mas, Ambudio i Molins són les veus de RAC1 aquest estiu / Frederic Esteve

P.M.: Hi ha una diferència entre nosaltres tres. Vosaltres esteu a l’equip del programa i jo…

C.M.: Ets molt més veterà! (Riuen).

P.M.: Jo soc un marcià en tot això. Soc un bitxo raro en un programa que no sabia ni com anava. És el programa més singular i diferent de la casa, i per entendre i conèixer els trucs que té, he hagut de fer un aprenentatge de dues setmanes preguntant i reunint-me amb tothom. 

S.A.: Et dic l’altra part de l’anècdota. L’única conversa que he tingut jo amb el Basté de l’estiu són dues paraules. Em va dir “fes-ho bé”. 

C.M.: És un avantatge molt bo que tenim nosaltres. Amb el Bundó parlem el mateix llenguatge i no ens hem hagut de dir gaires coses de cara a la temporada d’estiu. I Pere, tu tens la mirada externa que potser enriqueix el programa, a diferència de nosaltres que ja hi estem dins…

Sergi Ambudio, segon estiu a “El Món a RAC1” 

Repeteix al capdavant d’El Món a RAC1 per segon estiu consecutiu. Hi ha canvis? L’experiència de l’estiu passat ha ajudat a incorporar coses noves?

Jo tinc molt la sensació de segona temporada. Crec que el 70 o 80% d’equip i col·laboradors repeteixen. La segona temporada m’ha permès quedar-me amb allò que va funcionar bé, fer canvis d’allò que no va funcionar tan bé i, per tant, és un avantatge. És la sensació de tornar-hi intentant millorar el que ja vam fer. 

“Fer ràdio és una cosa molt estranya, és gaudir patint” – Sergi Ambudio

Fa un any em deia que el segell Sergi Ambudio no existia, i que tenia l’objectiu de sobreviure a la temporada i intentar gaudir. Tenint-lo de nou al davant, objectiu més que superat? 

L’estiu es pateix perquè el directe es pateix. És una cosa molt estranya que és gaudir patint. Però aquest estiu fem i farem el que ens agrada fer, ràdio. Suposo que el segell Sergi Ambudio és el Sergi Ambudio. Jo soc d’una manera, comunico d’una manera, m’agraden unes coses… El Món a RAC1 és un programa molt personal i te’l fas teu i, segurament, les meves dèries i gustos hi entren. El segell Sergi Ambudio soc jo i punt, amb les meves coses dolentes i les meves coses bones. 

El Món a RAC1 d’estiu pot ser la porta d’entrada a conduir un programa en temporada d’hivern?

El Món d’estiu és una experiència bestial que dura sis setmanes i ja està. A partir d’aquí, el que hagi de venir, vindrà, però jo faig un programa de sis setmanes i, un cop acabi, m’incorporo al meu lloc de feina que és on sempre havia volgut estar, treballant a El Món a RAC1 al costat de Jordi Basté..

Pere Mas, tornar a fer ràdio amb el repte del “Versió”

Benvingut, de nou, a la ràdio d’estiu. Fa gairebé 20 anys es posava al capdavant d’El Matí de Catalunya Ràdio d’estiu i ara torna al Versió. Programes totalment diferents, com ho ha encarat?

Com he pogut. Jo m’he trobat amb una situació que no m’agradava gens. Fa 13 anys que no feia un programa a la ràdio, he estat aquí participant i col·laborant a El Món, fent coses a la tele i dirigint un programa, i ara de cop i volta em trobo en aquesta situació de tornar a presentar un programa de ràdio. He hagut de fer un màster per entendre com va això. Vaig consultar familiarment, tinc el pare gran i requereix una certa dedicació, i també vaig trucar al cardiòleg amb l’esperança que em digués que no ho podia fer. Fa tres mesos i poc que em van operar, crec que no passarà res, però estic sotmetent el meu cos a un nivell d’estrès que no és l’adequat. Ell em va dir que sí, que no em passés, però clar… ell no sabia quines eren les condicions de treball de fer quatre hores de directe a la ràdio. Potser va pensar que em distrauria i no tocaria tant els nassos… no ho sé. He hagut de fer un aprenentatge previ i posar en marxa la maquinària, i m’ha costat molt fer compatible la meva vida anterior amb això. Fa uns anys hauria pensat que no arribava, però l’experiència m’ha fet veure que sempre acabes arribant.

“El Clapés és com una religió” – Pere Mas

És a més un repte gran. Els oients del Clapés li són molt fidels des de fa molts anys. 

Hi ha la tendència que, quan no hi ha el titular, la gent en renegui una mica. Però en el cas del Clapés… és com una religió. Ell s’ha inventat el format! Associes molt el presentador amb el format i el que estic fent, pobret de mi, és agafar alguns elements del Clapés i fer de Pere Mas, que no em va malament. Una mica personatge soc, ho faig i endavant. Avui m’han dit que soc una barreja del Clapés i del Giró…

La finestra d’aquest estiu li ha fet tornar el cuquet de tornar a presentar un programa?

Suposo que sí. Ni jo tenia el desig de tornar a fer ràdio, però la ràdio és “lo más mejor de tot”. M’agradaria gaudir de la televisió presentant un programa, ho he dit diverses vegades a la tele, però no els ha fet gràcia. Potser busquen algú més jove que jo, quan l’edat no només és un dígit, ni el nombre de seguidors que tens a Instagram. M’ho estic passant molt bé, estic cansant-me molt, també és veritat. L’únic per allò que valia la pena fer aquest esforç és per si em divertia tornant a fer ràdio i m’estic divertint tot el programa.

Clara Molins, de ser-ne sotsdirectora a l’hivern a presentar el “Via lliure” d’estiu

En una conversa amb la Mireia Ardèvol l’any passat reconeixia que el 2017, en una connexió en directe amb Jordi Basté, era el moment en què s’havia sentit més exposada fent de periodista. Ara, a punt d’estrenar-se presentant el Via Lliure d’estiu opina el mateix?

El programa de cap de setmana m’exposa com mai. Per a mi és un salt de responsabilitat que mai fins ara havia tingut. És un repte professional brutal i també un privilegi. És la cosa naïf de fer jo l’entrevista que fins ara només preparava. Tinc jo la conversa, la domino jo com vull, mirar als ulls els entrevistats. M’encanta treballar d’això, quina sort que tinc, és genial. Fins ara no ho havia pogut fer.

“Si escolten la competència aquest estiu tindran FOMO d’estar-se perdent l’important” – Clara Molins

El cap de setmana és, suposadament, un moment més calmat per a l’actualitat diària. I també el moment en què més gent vol desconnectar de la informació dura. Com s’omple un programa de tantes hores en cap de setmana i a l’estiu?

Passa com amb l’estiu respecte a l’hivern, no és tan calmat. Tenim una estructura de seccions i col·laboradors molt bona, d’entreteniment amb temes diversos, que em dona molta tranquil·litat. Sé que serà interessant, divertit i que sonarà bé. Això és una garantia. També tenir un bon equip amb bones idees i una mica d’anticipació amb alguns temes. No pots fer-ho tot al juliol, seria un nyap, però la preparació es pot començar a fer amb una mica de temps.

Competirà amb una altra presentadora jove que també s’estrena conduint programa. Dues noies, joves i que s’estrenen. On hi haurà la diferència?

És molt important ser un mateix quan fas ràdio. Hi ha una part de professionalitat innegable i innegociable, però cal ser un mateix. És important perquè la naturalitat connecta amb el públic, amb l’oient. Això és bàsic. I, també, no fer perdre el temps a la gent: poder aconseguir converses i seccions interessants, que siguin entretingudes i divertides. L’objectiu elemental és aquella cosa de quedar-se enganxat a la ràdio, de descobrir personatges i historietes. guis puguis sentir-te còmode escoltant El Suplement.

L’entrada Sergi Ambudio, Pere Mas i Clara Molins: “La ràdio d’estiu cada cop s’assembla més a la ràdio de temporada” ha aparegut primer a El Món de la Tele.

#ACTUALITAT, ENTREVISTES, NOTÍCIES, PER NACIÓ, CLARA MOLINS, PERE MAS, RAC1, SERGI AMBUDIO

El Món de la Tele – Read More