Vesteix-me a poc a poc, que tinc pressa

Segon debat territorial a la tele i cinquè dia de campanya. I escriure això, tan sols pensar-ho, és més ingenu que creure que la primavera va començar dilluns, perquè ho va fer molt abans, exactament en el precís moment en el que vam entrar en una botiga amb la bufanda i ens vam trobar amb l’exposició de banyadors: allà va ser quan es va originar un forat espai temporal entre l’estepa siberiana i el xiringuito de Cambrils. I allà va ser quan per molts va començar, abans de Setmana Santa, el Via Crucis de dieta i d’eleccions. La política ha entrat aquests dies de ple a les converses, a la televisió, al sofà i inclús al llit, si el debat té una durada com el de dimecres amb els quatre candidats de Sant Julià de Lòria. Cal consumir aquestes emissions electorals amb moderació, com l’alcohol, per a no acabar fins a l’urna. Aquest dijous és el torn d’Encamp, l’anomenat ‘cor d’Andorra’ i dels seus dos candidats parroquials, Jordi Torres (Units per al Progrès+Demòcrates+Independents) i de Marta Pujol (PS+Agrupament encampadà). El bloc nacional és un ‘déjà vu’ amb les propostes als blocs temàtics de Demòcrates i dels socialdemòcrates ja exposades al debat anterior i en els posteriors. Pujol aposta pel canvi. “Volem representar Encamp i el Pas de la Casa respectant els valors democràtics. Ara és el moment de reedreçar la situació” diu mentre que Torres s’ha mostrat satisfet de la feina feta “perquè el turisme ha estat capaç de reeinventar-se” i ha explicat que les dades del 2022 en aquest àmbit “són els millors de la història”. Els demòcrates apliquen als debats la tàctica de Xavi al Barça on l’important és el resultat ja sigui un 0-1 o un 1-0 i a mesura que s’acosta el final aplicar allò tan antic com el futbol de “pilotes fora que guanyem o empatem”. En aquests actes hi ha moltíssim a perdre i poc a guanyar Perquè a ningú se li escapa que en aquests actes hi ha moltíssim a perdre i poc a guanyar. Per això demòcrates opta per aparcar el bus a la porteria amb aquell sistema ultradefensiu que va posar en marxa Karl Rappan a la dècada dels anys quaranta del segle passat i que van perfeccionar els exfutbolistes i exentrenadors Nereo Rocco i Heleino Herrera. A aquest també se li atribueix la frase lapidària de “guanyar sense baixar de l’autocar”. Aquí, però, més que la victòria es tracta de no perdre gaire plumes seguint un esquema conservador. I eureka!!!. Els dos candidats coincideixen en la creació d’un ministeri de Comerç i Turisme. Ha estat un miratge perquè la candidada, portant l’aigua al seu molí ha aprofitat, potser per deformació professional per defensar l’ús del català després que el candidat esmentés el segell Andorra Selected. Hi ha consens també en l’Acord d’associaciò i el debat avança entre un aire dels ‘Amigos para siempre’ de Los Manolos i l’efecte per als telespectadors d’haver ingerit una benzodiazepina fabricada en el laboratori de metamfetamina cristal·litzada de Walter White a ‘Breaking Bad. “Treballarem per un bon Acord d’associació”, opina Pujol i Torres, que no ha captat el comentari sobre el català, es refereix al ‘non paper’. Jordi Torres assegura que Demòcrates no apujarà la pressió fiscal Aprofita el temps que li queda, i sobre la botzina del bloc, assegura que Demòcrates no apujarà la pressió fiscal. La rèplica de Pujol queda en no res perquè arriba la pausa. “Hem de ser rigorosos amb el temps” justifica l’àrbitre-moderador. El cert que el debat amb dos protagonistes és més àgil que el de Sant Julià de Lòria amb quatre. Però com el de dimecres, cal nedar i guardar la roba perquè ningú vol ser donat per mort abans d’hora com el personatge de Di Caprio a ‘The revenant’. Marta Pujol proposa la creació d’un ministeri d’Habitatge Pujol proposa augmentar l’IRPF a les rendes més altes i “no com el model de Demòcrates que pensa apujar deu punts les cotitzacions de la CASS”. Torres recorda que ell es referia als diversos impostos abans de donar pas al tema de l’habitatge. La candidata proposa la creació d’un ministeri d’Habitatge. Ho fa sota l’espada de Damocles del temps esmentant l’índex de referència dels lloguers i el pacte d’Estat sobre l’habitatge. El demòcrata, ara amb les ulleres estil Jordi Hurtado, fa referència,com Joan Laporta, a les palanques. Una d’elles passa per impulsar un programa d’incentius econòmics destinats a les persones que construeixin o rehabilitin habitatges de lloguer a preu assequible. Sempre esperem en aquests debats, una cosa nova, un moment Kinder Torres es torna a posar les ulleres per mirar un gràfic que mostra Pujol sobre la pèrdua del poder adquisitiu. Sempre esperem en aquests debats, una cosa nova, un moment Kinder. És aquest, perquè la resposta del demòcrata és un míssil terra-aire: “Ens ha ensenyat un gràfic com els que ens acostuma a ensenyar el seu líder al Consell General”. Un bon pròleg per al bloc territorial que comença pel Pas de la Casa, “una part important de la parròquia d’Encamp” segons Torres que fa una mirada a les accions fetes com la millora de les comunicacions i anant cap enrere, el debat podia arribar a l’epoca quan els Alcántara de ‘Cuéntame’ eren feliços. Vesteix-me a poc a poc, que tinc pressa o les presses no són bones conselleres. Tot i el flagell del rellotge els dos candidats parlen de manera pausada, mesurant cada paraula. Pujol demana que s’obri Ràdio Andorra al públic i opina que la reforma de l’Hotel Rosaleda va ser una iniciativa del govern de Jaume Bartumeu, una afirmació que contradiu Torres amb “un s’està torçant el debat que anava per bon camí”. Manifesta que Ràdio Andorra ja s’obre a la gent per diversos actes i afirma que es reprendrà el projecte del Museu d’Automòbil. Per un moment sembla que es por trencar l’harmonia. “Demòcrates ha portat a terme la rehabilitació de Ràdio Andorra i de l’Hotel Rosaleda”, conclou Torres i Pujol tanca la cita encampadana comentant que la gestió de la pandèmia no ha estat tan bona com es vol fer creure. “No sabem a qui han anat destinats els crèdits tous”, etziba però el temps dicta sentència. Just quan hi podia haver un bon intercanvi. Coitus interruptus, frustració i desencís. Sensació que el millor estava per arribar i que el rellotge havia frenat un moment intens a manca d’un minut. Prou temps per Pujol per afirmar que el govern demòcrata està desgastat i a Torres per oferir equilibri i solvència. Si l’escriptor Charles Bukowski afirmava que “és increïble el que una persona ha d’arribar a fer només per poder menjar, dormir i vestir-se”, per sobreviure a un debat cal fer el que calgui. Tot per no quedar-se despullat.

Altaveu – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *