Des dels temps nostàlgics dels Galeuska, la glòria dels quals es va limitar a la vinculació literària, la relació entre Euskadi i Catalunya ha passat per diverses etapes, la més difícil de les quals, probablement, durant el procés català. És cert que, malgrat els múltiples vaivens, sempre hi hagut una relació còmplice entre els partits que han defensat les dues causes nacionals, amb la frontera ideològica situada entre el catalanisme polític (des de CiU a Junts) i el PNB en una banda, i el moviment abertzale’ i ERC en l’altra. Però és igualment cert que aquesta complicitat, basada en la simpatia per les mútues causes, i el problema comú amb Espanya, també s’ha definit per un recel each other’ per les estratègies seguides. La lletania «els bascos van a la seva i mai ens ajuden» ha conformat el pensament polític catalanista durant dècades, especialment per les maneres de fer del PNB a Madrid, que sempre ha sabut aprofitar les crisis entre Catalunya i Espanya, per treure’n rèdit en les negociacions. Els darrers anys, amb la política de baixa intensitat nacional d’Urkullu i la seva poca empatia amb la situació repressiva a Catalunya, aquest recel ha esdevingut una idea força, insistentment repetida en els cercles independentistes. De fet es podria dir que ha estat una de les etapes de pitjor relació entre els partits d’ambdues nacions, malgrat les aparences públiques i les inequívoques mostres de solidaritat popular als carrers d’Euskadi.
Font: El Periódico – portada – Read More