Hem creat una societat tan líquida que necessitem posar etiquetes immediates per poder col·locar cadascú en un calaix hermètic, on tot està resolt. Situats en un etern blanc i negre, hem perdut els grisos que ens permetrien interrogar-nos més enllà dels tòpics, i així vivim rodejats de respostes, sense necessitat de fer-nos-en les preguntes. D’aquí ve que la majoria de persones creuen saber-ho tot dels conflictes més complexos o de les situacions més vitriòliques, reduïda la realitat al pur maniqueisme. L’exemple més clar d’aquest reduccionisme letal és el conflicte d’Israel, el més complex i llarg de la història recent, i, tanmateix, el més banalitzat, reduït i desinformat. No deixa de sorprendre’m que qualsevol persona, que potser seria incapaç de saber què passa al Iemen, o com està la situació de les franquícies del Daesh al Sahel, o què ha passat a l’Alt Karabakh, ho sàpiga tot d’Israel i Palestina: qui és el dolent, com s’ha de resoldre i quina és la solució. Benvinguts al simplisme desacomplexat que anul·la completament el pensament crític.
Font: El Periódico – portada – Read More