El drama de fugir d’un país i l’alegria de ser acollit, convertits en exposició

El comissari de la mostra, Xavier Llovera explica que “ser refugiat o acollir refugiats són experiències universals i atemporals” mentre dona els últims retocs a una vitrina. L’exposició inclou materials molts diversos, “és densa” indica Llovera i avança que anirà acompanyada de la publicació de dos llibres; l’obra de teatre ‘Jo dic mai més’ de Ferran Castells. que es representarà el novembre al Teatre Comunal; i un programa educatiu. Els llibres són obra de l’historiador Pau Chica i el primer es presentarà el proper 12 d’abril a Cal Pal. El volum, amb la supervisió i coordinació de l’Andorra Recerca + Innovació, és un estudi exhaustiu sobre com va afectar el conflicte hispànic 1936-1939 a Andorra: el difícil manteniment de la neutralitat, el problema dels subministraments en temps de guerra i la massiva afluència de refugiats al llarg dels tres anys que va durar la guerra. El comissari també anuncia que durant aquest any es farà una gran mostra sobre els refugiats al Museu d’Història de Catalunya “amb un comissariat més filosòfic que el nostre. Aquí a partir d’una història local arribem a un tema que és notícia ara mateix”, apunta. Del 1939 al 1945, Andorra, una comunitat de menys de 5.000 habitants, va veure passar per les seves muntanyes 25.000 persones I és que a les xifres que ha donat l’agència de les Nacions Unides per als refugiats (Acnur) de 103 milions de persones caldria afegir els 900.000 desplaçats pels darrers terratrèmols a Síria i Turquia. Només en els anys de la Guerra Civil espanyola, Andorra, una comunitat de menys de 5.000 habitants, va veure passar per les seves muntanyes unes 17.000 persones entre el 1936 i els 1939 que fugien del conflicte, i durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van ser 8.000 els refugiats que van passar pel Principat, on van actuar les xarxes d’evasió. De fet, la serralada dels Pirineus ha tingut, des de l’edat mitjana una funció de refugi i acollida amb les guerres carlines, la dictadura de Primo de Rivera o la Segona República espanyola. L’Andorra dels anys quaranta del segle passat feia poc temps que havia superat, mitjançant la construcció de carreteres, un aïllament secular i a més, pels seus lligams històrics i polítics amb els coprínceos espanyol i francès, es trobava directament vinculada amb els esdeveniments europeus. Aquest cop el procés de recepció d’immigrants refugiats, que es va produir amb independència de la seva ideologia, va ser particularment durador i intens. .Aquesta arribada va contribuir a enriquir i diversificar el microcosmos social. El període de guerres al Principat es defineix pel creixement demogràfic i econòmic, una certa racionalització de l’administració pública, la penetració de noves formes culturals i l’eficàcia política de les institucions en un context internacional més que complex. amb una guerra i una dictadura a Espanya i amb un conflicte bèlic mundial i l’ocupació de França pels nazis. L’economia andorrana troba a la dècada dels anys quaranta un matisat dinamisme Durant aquests anys, situacions d’explotació dels refugiats es combinen amb comportaments humanitaris. L’economia andorrana troba en aquest període un matisat dinamisme malgrat que els conflictes bèl·lics van portar a Andorra un seguit de gent atemorida, barrejada amb espies i traficants. Els refugiats van ser acollits desinteressadament per desenes de famílies del país i pel Consell General, conscient del seu deure humanitari envers els refugiats que fugien, per exemple, del conflicte espanyol. L’entrada i sortida de refugiats es podia fer en molts casos gràcies a la tasca de guies i contrabandistes andorrans i catalans. La posició geoestratègica d’Andorra va tenir una importància rellevant per ajudar als refugiats o exiliats. Tot això es pot constatar veient els diversos àmbits de l’exposició. Fins i tot, en una de les vitrines, hi ha la revista Reporter que el juny del 1977 va publicar una sèrie de reportatges signats per Eliseo Bayo (Casp, 1939) amb el títol de ‘Las montañas de la muerte’ la part fosca de l’epopeia dels passadors. Bayo publicava noms i cognoms de prohoms andorrans que assassinaven els refugiats per quedar-se amb els seus diners. El text es completava amb fotos de suposades fosses amb restes humanes. Mai va ser revelada la seva ubicació i de les restes no se’n va saber res més. Una llegenda urbana, o no, explica que els tres números de la revista van ser tots adquirits a Andorra abans, fins i tot, de posar-se a la venda. Actualment es poden consultar a l’hemeroteca de la Biblioteca Nacional. Xavier Llovera, després de retocar la vitrina “perquè algú ha mogut alguna cosa” diu que la mostra “és una invitació a la reflexió”. Una reflexió sobre la relació que hem de tenir en el futur cap a les persones que es veuen obligades a abandonar el seu país o territori, sigui per un conflicte bèl·lic o per altres raons, com pot ser el canvi climàtic, que també està provocant nombrosos desplaçaments humans cap a altres territoris. En una de les sales hi ha músics i un encarregat del so. “Fixa’t són mil·lennistes [els joves músics] amb un boommer [enginyer de so]”. La diferència d’edat entre uns i l’altre salta a la vista. És una de les activitats paral·leles a la mostra que es podrà visitar durant 10 mesos i que està oberta a públic de totes les edats. “Les històries dels refugiats que hi va haver a Andorra ens permeten comprendre sovint els relats actuals, perquè ser refugiat o acollir refugiats són experiències universals i atemporals”, conclou Llovera. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]

Altaveu – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *