En l’acudit de l’assassí, Miguel Gila s’anava trobant el presumpte criminal i anava jugant al desgast. «Algú ha matat algú, i no m’agrada assenyalar», li deia en un passadís. L’increpava amb indirectes fins que el dolent no podia més, es donava per vençut i s’entregava a les autoritats. Aquest enyorat geni jugava amb les paraules com han fet molt pocs. Perquè, a més de fer-nos riure, era capaç de convertir l’absurd i la subtilesa en virtut. Potser el símil és una mica artificiós, però al cotxe li està passant a Barcelona una cosa similar a això del delinqüent amb Gila: una ciutat que fa dues dècades que pega puntades al vehicle privat. No només traient-li calçada a les grans avingudes, sinó també arrabassant-li espai d’estacionament. I, com feia Robin Hood, entregant-ho a altres causes. En els últims 20 anys, per resumir, l’automòbil ha perdut gairebé la meitat de les places d’aparcament en superfície.
Font: El Periódico – portada – Read More