Categories
RACOCATALA.CAT - Raco Català

OPINIÓ – Teresa Tort: Trasllats

Per raons pràctiques hem anat afinant amb el pas del temps la capacitat de classificar-nos en calaixos que tenen un nom enganxat a l’exterior. La taxonomia és una ciència relliscosa, però. Les persones canviem. Ens agrada canviar. Sempre tenim un peu fora del calaix on ens han col·locat.

Per exemple, a tot arreu s’usa una etiqueta que distingeix entre població nòmada i població sedentària; històricament tenia més sentit que no pas ara, aquesta distinció. Així i tot, la globalització ha fet que cada vegada hi hagi més individus sols que fan una vida nòmada; que no acaben de trobar un reclam prou fort per arrelar-se en un indret o que viuen desconnectats del seu entorn.

Alhora, trobem els que canvien molt de residència, però que s’esforcen a crear vincles allà on van. Aquest últim cas l’il·lustra molt bé Stefanie Kremser en el llibre “Si aquest carrer fos meu”, que ens ajuda a comprendre com ens impacten els llocs que habitem a través de la seva experiència personal en vint-i-quatre adreces.

Més enllà dels estils de vida, podríem classificar els trasllats en dos grups: els vitals i els efímers. En el primer cas, canviem de lloc, de companyia i de projecte biogràfic. En el segon, només canviem d’espai per un temps limitat. En el meu cas, que he tingut onze domicilis, el que sempre m’ha resultat més costós ha estat dibuixar el mapa al voltant de la residència nova: on anar a comprar, quines activitats aprofitar, per quins carrers traçar els desplaçaments, a qui poder saludar… A més, al costat d’aquests canvis majúsculs, cada any acumulo trasllats minúsculs d’uns quants dies: principalment, les estades d’estiu al poble. Canviar de parets ens fa viure en un parèntesi; ens fa somiar que podríem viure diferent. De fet, vivim diferent durant uns dies: saludem unes altres persones, comprem en aquella botiga, passem per uns altres carrers, el cel que ens saluda de bon matí té un altre marc. Però sabem que un dia s’acabarà.

En aquest sentit, una de les temptacions en què resulta fàcil caure és pensar que tot el que és efímer té més valor. No ens arribem a cansar de veure el cel del lloc d’estiueig. Les rutines duren poc allí. Ja ens n’enyorem sense haver fet les maletes. Ai, quan hi podrem tornar! Va així. Sucumbim a l’excepcionalitat. Ara bé, el racó que ocupem els dies de cada dia també val molt. I retrobar-lo fa que ens adonem que hem construït una llar amb insígnies penjades al rebedor que expliquen qui som. Podria ser d’una altra manera, la nostra llar, però nosaltres l’hem fet com és. Joan Margarit a “Animal de bosc” hi afegeix un matís més substancial encara: “Els llocs on sustentem la nostra vida / sempre són els més durs perquè és on queda / tot el que té a veure amb estimar.”

Afortunadament, de trasllat, en tenim un altre permanentment a l’abast: el que vivim mentalment. Els llibres ens mouen. Anem a l’altra punta del món o coneixem un moment històric que ens queda molt lluny només passant pàgines amb els dits —o desplaçant la pantalla d’algun artefacte. Com és que no aprofitem més el poder que ens posen a l’abast les històries que ens regalen els llibres?

Nosaltres tenim límits físics que ens situen en una població i que ens permeten —excepcionalment — desplaçar-nos a altres bandes durant un lapsus de temps. Però la companyia dels llibres ens fa semideus. Només cal triar amb qui volem fer un tros de camí i fer-l’hi! Podem entrar en el pensament dels protagonistes d’històries que mai no viurem i mimetitzar-nos-hi. A través de l’amulet que tenim entre mans, la nostra biografia s’enriqueix. Fer-ho al nostre ritme, en la nostra intimitat i sense filtres no té preu.

Durant l’estiu que tancarem aviat, cadascun de nosaltres haurà viscut trasllats diversos. N’hi haurà que han assumit un trasllat majúscul. La majoria haurem fet trasllats minúsculs: des del nostre propi quilòmetre zero a llocs coneguts o des del nostre propi quilòmetre zero a llocs estranys. Molts haurem compaginat la corporeïtat dels moviments amb la vivència mental de vides alienes que ens han entretingut o que ens han deixat empremta. Cadascun de nosaltres haurem patit amb una intensitat distinta la calor terrorífica i haurem reprès el camí d’abans amb una aparença semblant però diferents per dins, perquè els trasllats ens alteren ineludiblement.

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Generated by Feedzy
%d bloggers like this: