Categories
RACOCATALA.CAT - Raco Català

OPINIÓ – Jordi Miró: 40a edició de les Jornades Internacionals de Corti 

Aquest estiu, l’independentisme cors torna a organitzar les Jornades Internacionals de Corti, després de l’anul·lació per la Covid el 2020 i l’edició mixta presencial i virtual de la passada edició del 2021. Una represa en un moment excepcional en la història del moviment independentista cors. En el darrer any s’han produït dos fets gravíssims, el primer el trencament de la unitat del camp nacionalista per part dels autonomistes en pro d’obtenir la interlocució amb l’estat, tot substituint el clanisme en la gestió de les polítiques colonials i en detriment de fer una política unitària en clau nacional, tal com es va fer en el període 2015/2021, i el segon, el crim d’estat contra Yvan Colonna, pres independentista cors, condemnat de per vida, assassinat a la presó de màxima seguretat davant la passivitat del govern francès. És en aquest context polític que es celebraran les Jornades Internacionals de Corti, aconteixement polític anual i més important de Còrsega des de fa molts anys i un espai de debat de referència a escala mundial per les lluites d’alliberament nacional i social.

En aquests 40 anys, a les Jornades Internacionals de Corti hi ha hagut participants d’arreu del món, partits d’esquerra i progressistes d’Europa, Àfrica i Amèrica Llatina, organitzacions d’alliberament nacional de Galícia, Guaiana, Guadalupe, Nova Caledònia, Polinèsia, Kabília, Azawad, Kurdistan, Martinica, Bretanya, Jura, Sicília, Alsàcia, Tirol del Sud i, d’una manera continuada durant aquests 40 anys, els independentistes de Sardenya, l’esquerra abertzale d’Euskal Herria, el Sinn Fein d’Irlanda  i els independentistes catalans.

Aquesta 40a edició es farà a la Ciutadella de Corti, al costat de Museu Nacional de Còrsega, un indret carregat d’història de la lluita del poble cors per la seva independència nacional. Corti va ser la capital de la República de Còrsega independent, proclamada per Pasquale Paoli el 1755, fins a la derrota davant l’exèrcit francès a la batalla de Ponte Novu del 1769.

Les Jornades Internacionals de Corti sempre són el primer cap de setmana d’agost des del seu inici i aquest any seran el dissabte 6 i diumenge 7 d’agost. L’inici de les Jornades es farà el dissabte al matí a primera hora amb una conferència de premsa en què es presentaran totes les delegacions internacionals que participaran en les debats previstos pels dos dies. Un dels debats de les Jornades Internacionals de Corti d’aquest any és: Independència, mirada sobre tres referèndums (Catalunya, Nova Caledònia i Escòcia), amb les intervencions catalanes de  Lluís Puig, conseller de Cultura a l’exili i del Govern del Consell per la República; Conxita Bosch, secretària nacional de l’ANC i Jordi Gaseni, president de l’AMI; també hi haurà la participació de Michael Forrest, ministre del govern  per la Nova Caledònia i responsable d’internacional del FLNKS i Neale Hanvey, diputat independentista escocès a la Cambra dels Comuns.  

A les Jornades Internacionals de Corti, al llarg d’aquest 40 anys, hi han participat moltes generacions de polítics catalans i Estat Català hi ha tingut una destacada participació al llarg de tots aquests anys; hi han intervingut Josep-Lluís Carod-Rovira, primer vicepresident de la Generalitat de Catalunya; els diputats i senadors Jordi Castells, Pilar Dellunde, Uriel Bertran, Alfons López Tena, Ferran Civit, Josep Rufà; Miquel Àngel Estradé;  Marta Vilalta, actual portaveu d’ERC; Pere Aragonès, avui president de la Generalitat de Catalunya. També hi han participat, de forma telemàtica, la diputada Aurora Madaula, el MHP Carles Puigdemont des de l’exili, així com representants d’entitats i associacions com Conxita Bosch, de la FEM-Mare Nostrum; Montserrat Puigdemont, de l’Associació Catalana pels Drets Civils; Aureli Argemí, del CIEMEN; Jaume Marfany, vicepresident de l’ANC; Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC; Josep Andreu, alcalde de Montblanc i  de l’executiva de l’AMI.

La relació de l’indepentisme cors i català ve de lluny, es remunta als anys 20 del segle passat quan els voluntaris d’Estat Català de Macià, perseguits per la dictadura d’en Primo de Rivera, havien de marxar a l’exili fugint de la ferotge repressió, Còrsega sempre els va ser una terra d’acollida. Avui, 100 anys després, les relacions es mantenen intactes i amb el mateix esperit d’amistat i solidaritat.

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Generated by Feedzy
%d bloggers like this: