“El privilegi més gran d’una dona ara mateix és el dret de fer bestieses, un dret que ens hem de prendre molt seriosament”, diu Brøgger l’any 1973. Cinquanta anys després i enmig dels tòpics sovint buits i maniqueus del discurs prefabricat que avui impera sobre les dones, ‘Alliberem-nos de l’amor’ té una frescor, un to subversiu i una vigència il·luminadora difícils d’igualar. Suzanne Brøgger (Copenhaguen 1944) escriu amb la mateixa pulsió de penetrar la realitat que la seva mestra Tove Ditlevsen. Però si Ditlevsen -per generació i origen social- s’ha d’enfilar al coll de la tribu per poder escriure, Brøgger és una ànima lliure des del primer dia. Tant si qüestiona el matrimoni com quan confessa les seves fantasies eròtiques ancestrals, Brøgger sempre és capaç d’estar per sobre del drama i treure’n un partit net; fins i tot quan la violen. Tot el que explica passa pel sedàs d’una ironia avui inèdita, i d’una veu literària moderna, seductora i intel·ligent.
Biografia de l’autora
Suzanne Brøgger (Copenhaguen, 1944). Després d’uns anys com a corresponsal de guerra al Pròxim Orient i al Vietnam, Brøgger publica el seu primer llibre: ‘Alliberem-nos de l’amor’ (1973), on desplega una construcció literària del “jo” i un distanciament irònic que li permeten fer-se un lloc a l’opinió pública, amb una veu pròpia i un pensament original que en les dècades posteriors desenvolupa creant una obra sòlida en l’àmbit de l’assaig, el dietarisme, la filosofia i la ficció. Brøgger ha rebut nombrosos premis de prestigi com el De Gyldne Laurbær (que també van rebre Tove Ditlevsen o Peter Høeg), ha estat membre de l’Acadèmia Danesa i el 2003 va ser convidada d’honor a l’Acadèmia Francesa.
Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More