El lligam a la terra és omnipresent en la literatura occitana. I quin ésser enfonsa més les arrels a la terra sinó la dona, amb els seus ritmes cíclics, engendradora de vida, coneixedora de la natura tel·lúrica de la vida? Una manera de ser lligada a un paisatge, nascuda en un territori, en un entorn que no es pot deslligar de la persona: això és la literatura occitana. Continua llegint
Font: Nationalia – Read More