A d’Amistat: vaig conèixer VPJ l’any 2012 al berenar literari de la llibreria El Cucut de Torroella. Ell havia deixat mig bé un llibre meu al Presència i jo corria inflat com una marranxa. Em va venir a trobar, amb aquella manera de caminar de gegant que mira de no topar amb res. Es va presentar amb un «Soc en Pagès, què dius?». Jo li vaig etzibar un «Diuen que ets un estirat». Ell va somriure: «I de Figueres». Hem sigut bons amics i gairebé mai hem estat d’acord en res.
Font: Edició Catalunya d’EL PAÍS – Read More – [#item_author]