Categories
ELNACIONAL.CAT

Vida dia 2: ho tornarem a fer

Diuen que segones parts mai son bones. No en el cas del Vida Festival. Després d’una primera jornada marcada per les eternes cues per poder accedir al recinte on es realitzen els tests d’antígens, l’organització ha sabut reaccionar, i el que el dia abans podien arribar a ser tres hores d’espera, s’han reduït a escassos 30 minuts.

Ha de ser molt, molt, molt difícil organitzar un festival de les dimensions del Vida, més amb unes circumstàncies com les actuals. Ha de ser molt, molt, molt difícil reaccionar en menys de 24 hores per cercar solució al desgavell que va imperar la primera jornada. 

Divendres, sí, la música ha estat l’única protagonista a la Masia d’en Cabanyes. Bé, la música i Jordi Cuixart, que ha assistit al festival de Vilanova i la Geltrú acompanyat de la seva parella, la periodista Txell Bonet. 

Ferran Palau i Joan Pons, mestres de metafísica donant una lliçó al Vida

Tot bé, company?

“Ho tornarem a fer”. He alçat el puny i he marxat, Ha estat tot just després que Pau Vallvé interpretés ‘Protagonistes’, una de les seves cançons més aclamades que, per esgotament, ara feia anys que no interpretava. Ballava amb els ulls tancats, movent-me al ritme d’aquella cadència hipnòtica del tema de Vallvé. M’he girat i els he vist. Estaven rere meu. Eren Jordi Cuixart i Txell Bonet.

Dec haver posat cara de sómines, alguna cosa així entre emocionat i espantat. Però no espantat de por sinó de quan et trobes a la cara una cosa o un fet que no t’esperaves. El fet és que Jordi Cuixart m’ha preguntat si em trobava bé. 

-Estàs bé, tot bé, company?
-Sí. Molt bé. I tu?

Ja sabeu, la típica conversa idiota que es manté amb algú que ha estat empresonant durant anys injustament per defensar les seves idees. Imagino que la Txell Bonet s’ha adonat i ha decidit ajudar-me a no quedar com un gamarús de campionat. 

-M’agrada molt la teva samarreta. Nueva Vulcano també son un dels meus grups favorits. 
-Ja som dos. 

“Ja som dos!”??? Quina resposta idiota és aquesta! Millor marxar, no fer més el ridícul, i deixar-los tranquils gaudint de la música. 

-Moltes gràcies, a tots dos per la lluita. Ho tornarem a fer. 

Tots dos, Jordi Cuixart i jo, hem alçat el puny i ens hem acomiadat. L’he tornat a veure en els concerts de Ferran Palau i Maria Arnal i Marcel Pagés. Allà on anava, el públic el rebia amb aplaudiments. 

Maria Arnal i Marcel Bagés van oferir el concert més destacat de la segona jornada del Vida

Ara una lenta

Aplaudiments és el que es mereix també Jaume Pla, artista altrament conegut com Mazoni, per ser el valent que ha començat a marcar la pauta de la segona jornada del Vida quan el sol encara era un assassí en sèrie carbonitzant les seves víctimes. Nom fonamental del nou pop català, el de la Bisbal de l’Empordà es mereix la glòria eterna per haver escrit un tema tan plusquamperfet com “Per primer cop”.

Jornada de kilòmetre zero i artistes de proximitat, la tarda ha seguit creixent, i creixent i creixent amb l’R&B de Meritxell Neddermann: si no la coneixeu encara feu-vos un favor i escolteu ara mateix el seu disc In the Backyard of the Castle (Halley Records, 2020), pura fantasia. Rere seu (en realitat solapant-se) el nostre drama king de capçalera: Pau Vallvé. Impossible no vibrar amb el seu pop metafísic, i rock existencialista.

“Ara tocaré una lenta”, i tots hem esclatat a riure. La música de Ferran Palau és pausada i intensa i ell és un paio amb un sentit de l’humor hiperdesenvolupat. Al Vida s’ha presentat amb l’equip de luxe: ell cantant i a la guitarra; el seu cosí i gran arquitecte del pop metafísic Jordi Matas a la guitarra, el baixista Dani Comas i Joan Pons a la bateria. Joan Pons, per cert, és El Petit de Cal Eril. Aquesta colla juga en una altra lliga. No tenen cançó dolenta ni mala nit. Sempre ho broden.

Maria Arnal és de Barcelona i Marcel Bagés de Flix i si la pandèmia ho permet, es menjaran el món. Això seu és molt fort, Renovadors de la tradició musical nostrada, amb el seu segon disc, Clamor (Fina Estampa, 2021), han assolit un nivell mooooolt superior. Cançons que es balancegen entre els sons ancestrals i la contemporaneïtat més absoluta que han sabut transportar al directe amb un espectacle (on es fan acompanyar de les impressionants veus de Tarta Relena) tan senzill com fascinant. Després han vingut la diva urbana argentina establerta a Catalunya Nathy Peluso i el Jedi del pop MIqui Puig, però el CONCERT de la segona jornada del Vida, ha estat el seu. Fi de la discussió.

Font: ElNacional.cat – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *