Categories
CULTURA ELNACIONAL.CAT

Vàlius: Xibeca, Espinàs i punk d’autor per tot arreu

Movent-se sempre al marge de les corrents majoritàries, aliens a tota moda i tendència, els barcelonins Vàlius, tàndem de punk d’autor format pel cantant i guitarrista Gerard Segura i el cantant i bateria Pol Serrahima, estan vivint els seus cinc minuts Warhol gràcies a la nova campanya publicitària de Xibeca. Sempre amb bona oïda per cercar cançons amb aquella cosa única i especial, els creatius de Damm han fet servir com a banda sonora de l’anunci “Espinàs”, un himne entre els seguidors de sempre de la parella. Un tema que -particular homenatge l’entranyable escritpor, periodista i pare de la Nova Cançó- repassa a ritme sulfúric la toponimia nostrada. Vàlius, però, no només son notícia per això, sinó que setmanes enrere publicaven l’EP Obligació (The Indian Runners, 2021), última entrega fonogràfica en una discografia plena de discassos que haurien de sonar… per tot arreu. Avui actuen a la sala Heliogàbal de Barcelona. 

Vàlius Punk Català Xibeca - Sergi Alcàzar

En Gerard i en Pol, assajant al barri del Poblenou de Barcelona / Foto: Sergi Alcàzar

L’acudit és fàcil, però… esteu a tot arreu.
Gerard Segura: Encara que sembli mentida, a nosaltres, que una cançó nostra estigui sonant en un anunci de Xibeca, no ens ha canviat gens la vida. Potser se’ns segueix una mica més a les xarxes, ens ha sortit algun concert més i algun mitjà o periodista que abans no havia parlat mai de nosaltres ara ho ha fet. Però vaja, qui més s’ha interessat per tot això han estat les nostres famílies i els nostres amics.

Com va anar, el tema amb Damm?
G.S: Els hem cedit el tema durant un any perquè, a canvi d’una quantitat, facin amb el que vulguin
Pol Serrahima: El que vulguin, tampoc. Hi ha un contracte firmat estipulant què es pot fer i què no. La idea de l’anunci, de fet, surt de la cançó. Algú la va escoltar a un concert i…

L’acord, però, no us permet anar a viure a Miami, encara.
G.S: Ara per ara, no (riures).

El més sorprenent del cas és que és una cançó, “Espinàs”, que té un tou d’anys. De fet, és una de les favorites de la vostra parròquia.
G.S: És el mes flipant de tot plegat. Nosaltres vam publicar “Espinàs” el 2014 i de sobte, el 2021, en plena pandèmia, la gent ens descobreix a través d’un anunci. Al·lucinant. No sé si preguntar-me on era tothom fins ara o on érem nosaltres. Tot plegat arriba com set anys tard. Però és curiós viure-ho i veure què passa.
P.S.: Hi ha diverses reflexions a fer en tot això, la primera i més evident, que té més poder de difusió d’una cançó una marca de cervesa que tots els grups autogestionats de Barcelona junts. Val més no menjar-se gaire el cap. En un any en què no podem fer gaires concerts, això ens ha aportat certs ingressos que estan ajudant a mantenir el grup.
G.S: En un escenari no pandèmic, potser hauríem tocat a més festes majors, però bé, ens han trucat de tres o quatre llocs que segurament, si no haguéssim sortit a l’anunci, no ens haurien trucat. I hem sortit al Polònia, i sonem 25 cops al dia a TV3…

Té més poder de difusió d’una cançó una marca de cervesa que tots els grups autogestionats de Barcelona junts​

Vàlius Punk Català Xibeca - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Sabeu si Josep Maria Espinàs ha escoltat mai, la vostra cançó?
G.S: Sí! Vam actuar a la Festa Major de Sarrià i va venir a veure’ns.

Coneixia el grup?
G.S: Jo abans vivia a Sarrià i érem coneguts amb la seva editora. Sóc professor i havia donat classes al seu fill. A partir d’aquesta connexió l’Espinàs ens va venir a veure. No només això sinó que va parlar de nosaltres a la seva columna al Periódico.

Què va dir?
G.S: Va ser molt elogiós. Li va agradar. Venia a dir que això que fèiem nosaltres era el que intentaven fer tots ells i elles amb la Nova Cançó. Si aquesta cançó i tot el sidral aquest de l’anunci pot ajudar a dignificar la figura de l’Espinàs, millor.
P.S.: És una figura que sempre ens ha agradat molt i ens genera simpatia.

De fet, passada pel vostre filtre, sonant a punk, la cançó no deixa de ser una declaració d’amor al país i la cultura.
G.S: Totalment. Vàlius som dues ànimes. Per una banda està en Pol amb la seva militància britànica i el seu amor incondicional per Mark E. Smith de The Fall. I jo, potser, sóc més de la cançó d’autor. I en aquest punt és on ens hem trobat, en això que nosaltres anomenem punk d’autor o cançó punk.


I a tot això no hem d’obviar que fa res heu publicat un nou disc, l’EP Obligació (The Indian Runners, 2021).
P.S.: Per a nosaltres l’èxit és això, anar tocant i anar fent discos. Que sempre tinguem coses a dir i que tot vagi sortint fàcil, això és l’èxit per Vàlius. Si ens interessés l’èxit com des d’una perspectiva estandarditzada, ho tindríem molt fotut, perquè hauríem de renunciar a moltes coses o hauríem de tenir un cop de sort molt gran.
G.S: Sorprèn que gent que mai hagués arribat a Vàlius, que si hagués vingut a veure’ns a un concert hagués pensat que no érem més que un grupet que fa soroll i canta malament, ara gaudeixi de nosaltres a través d’un anunci.

No és el grup, és l’embolcall.
G.S: Això mateix! La mateixa cançó en un altre context no els agradaria. De fet, l’anunci a Youtube ha tingut més de dos milions de visualitzacions. No se què ha passat amb la cervesa, però Vàlius no havia estat mai tan consumit.

Sou un grup independent que publica els seus discos amb una discogràfica, The Indian Runners, que és una cooperativa. Heu tingut cap dilema ètic amb el fet de treballar amb una gran companyia?
G.S: Ho vam discutir, sí. I va estar bé tenir aquest debat. De tant en tant és necessari contradir-te a la vida. A més, el context ajudava: havíem fet 10 anys i no ho havíem pogut celebrar amb cap concert. Així que ja està bé que s’hagin interessat per nosaltres i que, com a mínim, tinguem la cervesa gratis. Però sí, va haver-hi debat. Finalment vam decidir que sí, i tan contents.

De tant en tant és necessari contradir-te a la vida

Vàlius Punk Català Xibeca - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

A més a més, Xibeca sempre ha sigut la cervesa dels punks.
P.S.: Exacte! Tot i que la idea ara és canviar aquest ideari associat a la marca Xibeca Devem ser els pijos del punk. No sé si amb una altra companyia el debat hauria estat més intens. Molt probablement amb Banc de Sabadell no ho hauríem fet. Tot i que dubto que mai s’interessin per nosaltres. La marques de cervesa tenen una presència constant en el mercat de la cultura.

La vostra és la Conselleria de Cultura a l’ombra.
P.S.: Això mateix (riures)

Dèiem que acabeu de publicar un EP, de quatre temes, tots ells amb un concepte com a comú denominador.
P.S.: En això del concepte sempre hi ha una mica de trama. Dues setmanes abans de publicar l’EP encara no sabíem si es diria Obligació o… Vent. És molt divertit veure com es crea un concepte a partir de l’atzar.

Però heu creat i venut tot un discurs a partir del concepte aquest d’obligació.
P.S.: Aquest divendres pel matí em va fer mandra anar a assajar, però m’ho vaig acabar passant genial. I avui diumenge, a l’Helio, tocant, serà molt divertit. El concepte va d’aquesta energia que a vegades emprem per fer feines remunerades i que mola molt més quan la fem servir per coses que no ens reporten beneficis econòmics però que ens interessen més.
G.S.: El disc ens ve a dir això, que les obligacions les portem a terrenys no quantificables amb diners. Assajar amb Vàlius és una obligació artística sense cap retorn econòmic.

L’amor a l’art.
G.S.: I a l’amistat, a la trobada i a la música.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *