Categories
ELPAIS.CAT

Una plaça per a una periodista

Sota un sol abrasador, un diumenge de juliol, a Barcelona, la nena de 5 anys lletreja la paraula enèrgicament: P-E-R-I-O-D-I-S-T-A… Mai cap paraula no havia estat tan llarga ni havia provocat tanta suor. Després comença amb el nom: M-A-R-G-A-R-I-T-A. Aprendre a llegir és apassionant; res ni ningú no et detenen. Ho llegeix tot, tant si està escrit al terra com al cel. S’entrebanca, respira i alça la veu. Però tornem a la plaça: és diumenge, fa calor i no hi ha ningú. Els gronxadors sadollen l’ànsia de llegir de la nena i, tot i que es crema les cames amb el tobogan, en vol més. Per fi hi apareix un veí, que passeja un gos. Se l’assalta i se li pregunta. Admet que no coneix la periodista que dona nom a aquest lloc que s’acaba d’estrenar: Margarita Rivière. Una altra ciutadana, que circula a bon pas per davant de la bonica placa, al centre de la plaça, assegura en veu alta al seu acompanyant: “Va ser una professional molt talentosa”. La nena de 5 anys hi afegeix, també en veu alta: “La meva mare la coneixia”. No vaig intimar mai amb ella, però per conèixer-la, calia llegir-la; i quan la llegeixes, t’adones que molt del que va explicar perdura.

Seguir leyendo.

Font: Edició Catalunya d’EL PAÍS – Read More – [#item_author]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *