Ni tan sols la batalla contra el pop gegant. El que em subjugava de Vint mil llegües de viatge submarí era que en aquella màquina, condemnada al moviment infinit en els fons abissals, el joc de coberts i plats portessin la inicial de l’amfitrió, aturats al menjador de roure i banús. I, és clar, els 12.000 volums de la biblioteca, que deixa aclaparat el convidat forçós, el professor Aronnax. “Són els únics llaços que em lliguen a la terra”, li confessa el capità Nemo. Em passa el mateix. I comparteixo també amb el misantrop marí que de les meves lleixes està proscrita tota obra d’economia política, cansats dels temps i espècimens que ens han tocat en aquest viatge.