Categories
ALATAVEU.COM - Andorra

Treballadors d’ADP pressionen amb draps bruts interns per mirar que no es renovi la concessió

Certament, l’oferta a la baixa (o “de per riure”, que indiquen els treballadors) que han presentat les dues societats lligades a la propietat de l’actual concessionària (la pròpia ADP i Cor de les Valls) ha indignat altres candidats i, sobretot també, ha posat en alerta almenys una part de la plantilla que actualment presta el servei, i que hauria de ser subrogada per la propera adjudicatària. Cor de les Valls planteja un forfet diari pel transport sanitari públic -assistit però no medicalitzat- d’1 euro. ADP proposa una forquilla que va de 400 a 800 euros en funció de la temporada quan ara presta el servei per 1.200 i 1.500 euros. El personal d’ADP tem dues coses: una, que la qüestió del preu és el 60% de la valoració que ha de fer la mesa de contractació alhora de decidir quina de les ofertes que té sobre la taula és la més dient. L’altra, que si ADP manté la concessió no només no aconseguiran millores laborals i salarials sinó que temen una nova tisorada a tots nivells D’aquí que els treballadors d’ADP temen dues coses: una, que la qüestió del preu és el 60% de la valoració que ha de fer la mesa de contractació alhora de decidir quina de les ofertes que té sobre la taula (n’hi ha quatre, dues de les quals les ja esmentades) és la més dient. L’altra, que si ADP manté la concessió no només no aconseguiran millores laborals i salarials sinó que temen una nova tisorada a tots nivells. I, de fet, en aquests draps bruts publicitats que l’Altaveu ha pogut confirmar com a majoritàriament certs es deixa clar del baix nivell del servei prestat per la poca disposició a dedicar-hi els recursos necessaris. Fins i tot, els recursos que ADP hauria de destinar per contracte. Des del punt de vista de clima laboral, els treballadors atribueixen el malestar a les praxis de la direcció, avalada per la propietat, i que suposadament arribaria, en algun cas, davant determinades situacions, a la ratlla de l’assetjament laboral. O això és el que defensa una part de la plantilla, que retreu el doble discurs que la direcció faria. Davant del SAAS, els empleats són els dolents. Davant el personal, l’organisme públic de gestió sanitària és el dimoni. Els treballadors consideren que amb el que percep la concessionària de l’erari públic més els serveis privats que es fan, tant el tracte al personal com el servei ofert al pacient-usuari hauria de ser molt millor. I expliquen especialment que en l’auge de la pandèmia han treballat com mai -conseqüentment, la companyia hauria d’haver facturat com mai- però alhora dibuixen un escenari de mancança de mitjans. Des d’equips de protecció que no hi han sigut (i que amb prou feines s’han desinfectat els existents) a vehicles que es reparen amb peces extretes d’empreses de desballestament. Ambulàncies, doncs, que porten anys i panys prestant servei i que amb prou feines, sempre segons els treballadors, presenten un aspecte digne. Alhora, també recorden que en alguns casos ha hagut de ser el propi SAAS qui ha hagut de facilitar material -bombones d’oxigen, per exemple- per poder atendre els pacients al càrrec d’ADP. En qualsevol cas, el descontentament de la plantilla és d’allò més elevat i es temm que si s’adjudica de nou el concurs a la mateixa empresa, la situació anirà de mal borràs. [related:articles:1] Des de la concessionària, en canvi, es refuten totes les crítiques, se situen en un marc de desprestigi constant de la companyia -malgrat que no obvien que fins i tot sindicats o grups parlamentaris han alertat en diversos moments de la situació viscuda a ADP- i es manté que sobre les estratègies empresarials decidides en el marc dels processos de concurrència on acudeixen (el concurs del transport sanitari actual) s’adopten els escenaris que es creuen més idonis, realistes, complint amb les condicions que estableix el convocant i assumibles per l’empresa.
Altaveu – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *