Torna la primavera

El final de l’estat d’alarma, les eleccions madrilenyes i el deadline per formar govern a Catalunya coincideixen aquest mes de maig i ja gairebé es pot notar com la Història, després de l’interregne entumit de la pandèmia, acaba els estiraments i es dirigeix fent saltirons cap a la pista, a punt per esprintar. El tret de sortida del nou ordre mundial està ben sintetitzat en les disfuncions de la primavera espanyola. Des de Madrid, l’identitarisme del món que vindrà, la fi del somni d’un planeta sense guerres culturals que havia de convergir en un mercat universal lliure i equitatiu per a tothom. Des de Catalunya, el desplaçament del debat independentista al repartiment dels fons europeus, que és l’únic contingut no retòric de la negociació entre Junts i Esquerra, assenyala la nova aposta keynesiana de les elits per apaivagar el descontentament dels perdedors. Dels Estats Units de Joe Biden al Regne Unit de Boris Johnson, s’està imposant un nou consens contra l’austeritat i a favor del proteccionisme. Ja totes les polítiques van de make els nostres great again. Els moviments de protesta van tenir una finestra d’oportunitat contra l’establishment a causa de l’afebliment dels governs, que havien cedit massa poder a lògiques econòmiques globals. Però la pandèmia ha reforçat els estats nació, que imprimiran bitllets per evitar que això es torni a produir. Amb una mà, autoritarisme suau de base identitària, amb l’altra, keynesianisme; polítiques econòmiques “d’esquerres” i valors culturals “de dretes” barrejats en un temps en què les velles categories ja no serveixen.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *