Categories
ELNACIONAL.CAT

The Sey Sisters: “Tres dones negres en un escenari és un acte polític”

The Sey Sisters, o el que és el mateix, l’Edna, la Kathy i la Yolanda Sey actuen aquest vespre a la sala Barts. Un concert programat dins del festival Grec en què el trio afrocatalà estrenarà We Got Your Back (Satélite K, 2021). Un disc, el tercer en la seva nòmina fonogràfica, en què presentren so renovat, mantenint la seva pulsió pel gòspel, però flirtejant amb el soul, el pop i l’R&B, però mantenint-se fidels al seu ideari feminista i antiracista. “Estem molt nervioses”, destaca l’Edna. “Fa setmanes que l’anem preparant tot i tenim moltes ganes que la gent ho gaudeixi ja”.

We Got Your Back és el primer disc en què totes les cançons son vostres.  
Yolanda: És una idea que vam començar a treballar ja abans de la pandèmia. En algun moment vam pensar a afegir alguna versió però no va acabar de funcionar. Finalment va resultar que teníem prou temes propis per a fer un disc i no ens ho vam pensar dues vegades.
Kathy: Volíem fer un pas endavant musicalment. Una evolució que vam iniciar més tímidament amb el nostre anterior disc, Rise, i que hem acabat de materialitzar ara. Hem volgut anar més enllà de la nostra fórmula habitual de piano i tres veus, més enllà del gòspel. Ara cada cançó ha trobat el seu propi som ja sigui el pop, el sou, l’R&B o el mateix gòspel, que no hem abandonat.

Hem volgut anar més enllà de la nostra fórmula habitual de piano i tres veus, més enllà del gòspel

Hi ha hagut cap artista que us hagi influenciat especialment en aquesta evolució?
Kathy:
Em passava que hi havia cançons que em venia de gust que sonessin com PJ Morton. D’altres que m’he inspirat en Emily King. Referències que van sorgint d’anar escoltant música i més música. És inevitable que la música que escoltes, d’una manera o altra, es filtri en el que crees.
Edna: En aquest disc hi ha traces de soul, pop, R&B… De totes les músiques que escoltem habitualment.
Yolanda: Un catàleg d’influències que ens han donat els recursos i la llibertat de crear sense cap mena de guió preestablert, sinó fent per fer i a veure què passava. Hem obert el camp de visió i hem cercat l’essència del so de The Sey Sisters.

L’heu trobat, el vostre so?
Yolanda:
Si més no, hem fet un primer pas. Hem sortit de la zona de confort i a partir d’ara anirem creixent. Ara ja sabem que podem fer el que vulguem.

Edna Sey. Foto: Sílvia Poch

Com és el vostre procés creatiu?
Kathy: Cadascuna de nosaltres aporta les seves idees i després les treballem en comú. També n’hi ha, de cançons, que les portem al local d’assaig ja totalment acabades.
Yolanda: M’agrada treballar així perquè a cada cançó s’intueix la personalitat de cadascuna de nosaltres tres. Això fa que no sonem tan uniformes, que la nostra música tingui diferents textures.

Discutiu molt, i no com a germanes sinó com a creadores?
Kathy:
Al final del que es tracta és de trobar aquell comú denominador que ens faci contentes a totes.
Yolanda: De la mateixa manera, ens animem les unes a les altres a anar més enllà. A treure el millor de nosaltres, a no quedar-nos amb la primera versió del que fem.

Quina és la primera persona aliena al grup que escolta les vostres cançons?
Edna:
La família. Els nostres pares. De fet, el pare és músic i ha estat un dels culpables que ens dediquem a això.

Deu estar ben orgullós?
Edna:
Coneix el món de la música, i que difícil és viure d’ell, així que al principi no li va fer molta gràcia que agaféssim aquest camí. Ara però, està superorgullós de nosaltres. Quan vam estrenar el disc a Argentona, des de l’escenari el podíem escoltar cantant les cançons (riures).
Kathy: El pare, que és percussionista, és una persona que no pot escoltar música, sinó que l’ha de sentir. I la gent s’acaba contagiant d’ell i la seva passió.

Yolanda Sey. Foto: Sílvia Poch

L’heu fet pujar mai a l’escenari, amb vosaltres?
Yolanda:
I tant! I en els discos anteriors, tant ell com la nostra mare, hi han col·laborat. És més, en les gires dels anteriors discos no només pujaven els nostres pares a tocar i a cantar amb nosaltres, sinó que ho feia tota la família.

I la família a Ghana, coneixen The Sey Sisters?
Yolanda:
Al disc, a We Got Your Back, hi ha dues cançons: ‘Grandpas’s Lullaby’ i ‘Nana’s Lullaby’ que son els nostres pares cantant una cançó de bressol a la filla de l’Edna. Vaja, que en aquest disc tornen a col·laborar. I hi ha una altra cançó, ‘Aunties’ Reunion’, que son les nostres tietes cantant. Les vam gravar en el nostre últim viatge a Ghana, el gener de 2020.

Tot just abans de tancar-nos.
Yolanda: Ens va anar d’un pèl. Hi vam anar de vacances, per desconnectar i estar amb la família. Era l’aniversari de la nostra mare, que va venir amb nosaltres. Vam fer una festa i les nostres tietes es van animar a cantar. Portàvem una gravadora i no ens ho vam pensar. Ho van gravar. De tot allò va sortir ‘Aunties’ Reunion’, un tema que és un homenatge a la nostra família. Nosaltres som les que som per les nostres arrels.

Kathy Sey. Foto: Sílvia Poch

El disc, en les seves lletres, té un missatge molt relacionat amb tot això que esteu explicant.
Kathy:
Quan ens vam reunir per decidir de què aniria i parlaria aquest disc, ens vam adonar que les Sey Sisters era un grup amb una posició política molt clara: som feministes i antiracistes. No ens vam haver de posar d’acord en això perquè ja ens surt de mena. Un missatge que ja vam transmetre a Rise.

Sentiu la responsabilitat de donar veu a tots aquells col·lectius minoritzats que representeu?
Yolanda:
Sí. Som conscients que som unes privilegiades per poder sortir a escena i poder dir allò que moltes altres persones no tenen l’oportunitat de dir. És una responsabilitat i un honor poder tenir aquest espai per parlar de moltes coses que no s’estan parlant.

Hi ha poques cançons que parlin de racisme. Nosaltres hem adquirit el compromís de parlar-ne i fer-ho visible

Com?
Yolanda:
A la música es parla de moltes coses però el racisme no és una temàtica habitual. Ara el feminisme comença a ser més mainstream, però hi ha poques cançons que parlin de racisme. Nosaltres hem adquirit el compromís de parlar-ne i fer-ho visible. I no sempre és fàcil carregar amb aquest pes. És molta responsabilitat.
Kathy: Quan al públic ens trobem a afrodescendent o mares i pares amb nens i nenes negres adoptats ens agraeixen el que estem fent visibilitzant una problemàtica que de normal no se’n parla, a les cançons. És la importància de tenir referents. Nosaltres no n’hem tingut, però poder-ho ser per a les noves generacions és brutal. Aquesta és la responsabilitat.
Yolanda: I a més a més, sent conscients que també hi haurà gent al públic que no estarà d’acord amb allò que defensem.

És pot ser seguidor de The Sey Sisters i no estar d’acord amb el vostre ideari?
Yolanda:
Hi ha gent que no vol sentir-se incomodada. Tres dones negres cantant a un escenari és un acte polític. Les persones negres no ocupem espai social públic. Quan ho fem i denunciem que el sistema és racista, la gent s’incomoda. Hi ha hagut gent que ens ha arribat a dir que cantem molt bé però que parlem massa.

Font: ElNacional.cat – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *