Retiren la custòdia d’un menor a la mare, que va perdre els estreps i el va colpejar

En la sentència ara feta pública, s’explica que els dos progenitors van acabar trencant definitivament la seva relació el 2019. Llavors, es va establir un sistema de custòdia compartida del menor, tot i que des de bon principi el pare va iniciar tràmits judicials per obtenir la guàrdia exclusiva de l’infant. L’abril de l’any passat, però, tot es va precipitar amb uns fets que van provocar la intervenció del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA).

Així, quan la mare tenia la custòdia del menor, va protagonitzar un greu incident amb ell, al seu domicili, gravat pel pare amb el seu telèfon mòbil i que també va comportar una denúncia davant la policia. En concret, la dona va agafar l’infant dels braços amb força, li va donar cops al cap i li va estirar dels cabells. També va llançar una cadira de plàstic a l’aire que va acabar topant contra el nen i li va ocasionar hematomes de consideració a l’esquena.

A conseqüència d’aquests fets, el batlle de menors va decidir atorgar la guàrdia i custòdia al pare, tot mantenint la pàtria potestat compartida. També va fixar que quan hi hagués contacte entre la mare i el fill fos de forma tutelada i condicionat al fet que la dona fes un seguiment psiquiàtric i psicològic. En canvi, com que les converses no podien ser controlades, li va prohibir el contacte telefònic.

El pare va gravar l’agressió i va denunciar els fets a la policia, fet que va activar el Servei d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència, que va demanar la mesura per protegir el nen

La dona va presentar un recurs contra aquesta decisió, tot al·legant que “els motius de risc relatats en l’informe del SEAIA no es trobaven justificats” i eren “un judici de valors fet amb lleugeresa que malmetia la seva imatge i la desprestigiaven com a persona i mare”. Sobre l’incident amb el menor, el qualificada de “fatídic accident” i, fins i tot, acusava el pare de provocar-lo “en el marc d’una estratègia de defensa predeterminada”.

El Superior s’ha pronunciat ara sobre la qüestió, tot recordant que “el paràmetre rector a l’hora de decidir qualsevol mesura judicial que incideixi en els interessos d’un menor consisteix en el seu interès superior”. I, un cop analitzat el cas, s’afirma que “la decisió adoptada no s’adopta amb fonament a uns criteris difusos i generals de risc”. Al contrari, “es recolza en les consideracions efectuades pels tècnics del SEAIA quan constaten que la mare no reuneix ara per ara els recursos necessaris per fer front amb garanties a les dificultats inherents al procés de criança”. Aquest fet, asseguren, situa l’infant “en una situació de risc flagrant que repercuteix de manera negativa en el seu correcte desenvolupament integral”. A la conclusió s’hi arriba especialment arran dels fets denunciats pel pare.

La sentència relata com “al marge de l’episodi del llançament de la cadira i del seu impacte accidental en el menor, el comportament anterior” de la mare “resultava excessiu i evidenciava una pèrdua absoluta de les facultats d’autocontrol i un exercici inadequat, desmesurat de les modalitats de repressió admissibles”. Per això, “resulta imperatiu assegurar-se que els contactes entre la mare i el fill intervenen en un marc harmònic i seré”, fet que només es pot assegurar “a través duna modalitat supervisada”. Tot i això, s’avança que des del SEAIA “es proporcionaran eines” perquè la mare pugui reconduir la situació i permetre “en els més breus terminis possibles” una relació normalitzada.

Amb tots aquests arguments sobre la taula, el Superior desestima el recurs presentat per la dona i valida l’aute de la batllia de menors. Això sí, s’aprofita la sentència per “encoratjar-la a implicar-se en el procediment iniciat, seguint de manera escrupolosa les pautes marcades pels professionals intervinents”.

altaveu.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *