Quan falta un rematador

L’optimisme devastador que irradia Laporta va semblar contagiar molts aficionats i fins i tot algunes veus que s’expressen en mitjans de comunicació. «I ara anem a París a remuntar!», va cridar afònic el nou president en la nit electoral, en el que semblava un moment d’alienació transitòria producte de l’eufòria. El missatge el va repetir ja havent dormit les hores que toquen sota l’ombra de la torre Eiffel. I l’alegria cala com l’aigua, per la qual cosa es va sentir hores abans del partit. Després, la realitat era la que era. S’havien de ficar un mínim de quatre gols a un gegant amb molt múscul i molt ullal. I les proeses són proeses perquè són escasses. Però fins a gairebé la recta final del partit els jugadors ens van fer creure que era possible. Meravellós.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *