Categories
RACOCATALA.CAT - Raco Català

Post Title

400.000 assistents i un sol clam: “Independència”. Molts independentistes van fer acte de presència a la manifestació de la Diada convocada per l’ANC, uns milers van optar per les alternatives de l’Esquerra Independentista i Donec Perficiam, i també centenars de milers igual de favorables a l’alliberació nacional de Catalunya desmotivats o preocupats pel context pandèmic, es van quedar a casa.

La realitat és tossuda. I les veus malastrugues que anunciaven la fi de l’independentisme i el cansament de la gent s’haurien d’empassar les seves prediccions. Ha estat un any i mig on els carrers han quedat buits de lluita i reivindicació a causa de la pandèmia, amb les excepcions de les concentracions a la Meridiana de Barcelona o els ponts de la llibertat a l’Empordà. La veu legítima de la ciutadania s’ha volgut apagar i desencoratjar diàriament des de tertúlies i columnes d’opinió, que han proclamant la seva fi i han volgut reconduir aquest inconformisme cap a posicions més conservadores i còmodes. En aquest sentit, la retransmissió de la manifestació per part de TV3 va ser un clar exemple de desconnexió de la realitat d’una colla de tertulians que mantenien aquest relat esbiaixat i ni s’inmutaven quan les seves afirmacions eren absolutament triturades per les imatges en viu del què succeïa als carrers de Barcelona.

Durant un any i mig, la classe política ha fet i desfet sense notar l’alè del poble. Els actes polítics, les concentracions s’han fet seguint la normativa anti-COVID19 i a Twitter, convertit en un camp de batalla entre faccions independentistes, segurament han escoltat els “seus”. Només han copsat aquesta veu a les eleccions del Parlament del 14 de febrer del 2021, i el mandat de les urnes que van rebre va ser molt clar: Feu la independència.

Aquest 11 de setembre, el poble ha demostrat que volia recuperar el carrer, exhibir múscul i repetir el mateix missatge que va expressar a les darreres eleccions al Parlament: Feu la independència.

Aquesta petició no hauria de ser cap sorpresa pels polítics presents als actes i concentracions de la Diada. El poble ha tornat a clamar a favor de la “independència”, sense subterfugis ni camins que no porten enlloc. “Independència”, el mandat sorgit de les urnes de l’1 d’octubre del 2017 i que ja és majoritari al Parlament des del 14 de febrer del 2021.

I una segona lectura, “unitat”, res de lluites caïnites per manar una autonomia. L’11 de setembre va de guanyar la llibertat de construir un nou Estat. Prou d’enfrontaments, perquè d’existir un enemic, aquest és l’Estat espanyol, que vol que l’independentisme es baralli entre sí i per les engrunes i que torni el peix al cove. Ho va demostrar aquesta mateixa setmana, anul·lant la inversió per l’ampliació de l’aeroport del Prat, amb la clara intenció d’aconseguir que a la taula de diàleg aquest fos el tema que la monopolitzés i no el conflicte polític entre les dues nacions.

Aquesta maniobra matussera i deslleial del govern estatal ha aconseguit que els dos socis de govern es tirin els plats pel cap i arribessin a la manifestació de l’11 de setembre enfrontats. Aquesta presa de contacte amb el carrer, amb intercanvi d’opinions amb els concentrats i també escoltant els retrets, hauria de servir perquè els partidaris de la taula de diàleg, sense abandonar aquesta aposta i l’esgotin, no es descuidin de bastir la via unilateral. Una no és incompatible amb l’altra. Es pot negociar amb Espanya, mentre es planifica i s’avança cap a una nova DUI, real i efectiva. A més, l’executiu del PSOE ha estat molt clara: No vol sentir parlar de referèndum d’autodeterminació. L’Estat es presenta a aquesta negociació amb la voluntat de mantenir el control i com a molt, compensar i fer callar els clams de llibertat amb inversions, promeses i concessions com es feia i desfeia a l’època de Jordi Pujol.

Si bé que ha estat tota una fita aconseguir que Espanya admeti l’existència d’un conflicte polític i s’avingui a negociar -obligada per la Unió Europea-, també és veritat que jugades com la retirada de la inversió del Prat o filtrar la possible absència del president espanyol Pedro Sánchez a les negociacions són mostres clares de les seves intencions reals. Que Sánchez es plantegi no assistir és un intent clar de llevar-li importància a la taula i sobretot no reconèixer el cap de la Generalitat, Pere Aragonès, com un igual, sinó com un simple president de comunitat autònoma que pot despatxar amb la vicepresidenta de torn.

En aquesta taula de diàleg la delegació catalana s’ha de presentar combativa i amb l’aval d’aquesta gran manifestació de l’11 de setembre, la més gran celebrada a Europa en període de la COVID-19. I ERC també ha d’estar disposada a anar a totes, fins i tot, a tombar els pressupostos de l’Estat i fer ingovernable aquesta Espanya que es presenta com a “progressista” i només aspira a revertir el moment actual que viu Catalunya i retorna a èpoques passades.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *