Categories
ELNACIONAL.CAT

Por i angoixa: estem preparats per sortir de l’estat d’alarma?

Aquest diumenge és el primer de molts sense estat d’alarma. El primer diumenge de molts que, si es vol, es podrà sortir a sopar o, fins i tot, quedar per prendre alguna cosa. Després de mesos d’acostumar-nos a ser a casa abans de les deu del vespre, de quedar per passejar i fer quilòmetres i quilòmetres de xerrameca es tornen a trencar les normes per, en teoria, recuperar el terreny emocional, econòmic i mental. 

Davant de tanta eufòria i ganes de sortir i fer gresca per part d’alguns també hi ha un gruix de gent que no té ganes de fer plans perquè la por i l’angoixa que senten és més forta. I és que després de tantes setmanes de normes estem preparats per sortir-ne? Sensació de buit, sentir que la por ens abraça, sensació d’ofec, que el desconcert guanya camí. I una angoixa que atrapa.

Sentir o no sentir

“Sortir de la bombolla i de les distàncies socials no serà fàcil. La vivència d’aquesta pandèmia no ha estat igual per a tothom. El virus sí que ha estat el mateix però la manera de viure-ho no. Algunes persones tenen por racional, altres tenen pànic, algunes altres angoixa, ràbia i altres s’indignen o es manifesten“, detalla el psicoanalista i professor col·laborador de la UOC José Ramon Ubieto, que acaba de publicar el llibre El mundo pos-Covid. “Alguns estaran millor a casa amb la mascareta, mesures preventives i alguns sentiran que la socialització ara és excessiva”. 

Si es té un garbuix emocional, s’ha de poder dir. “És important fer explícit que està bé tenir por. Ve d’herència de generacions i som els fills i les filles de les generacions prehistòriques que van tenir por”, puntualitza la psicòloga del Centre de Psicologia Dendros i experta en teràpies sexuals i de parella Eva Aguilar. “El nostre cervell no sap diferenciar la realitat d’una cosa realitzada. Si m’imagino una pel·lícula de por, el meu cos es prepara per a això”. I detalla que si no tinguéssim por, potser ens llançaríem per la finestra. I és que quin és l’antònim de por? Valentia? Tranquil·litat? Entre els mots, s’amaga la paraula correcta: temerari. “Tenir por està bé, la valentia està entremig”. Durant mesos, constata, ens han alertat d’un perill que no podíem veure. “Podem veure un porc senglar, per exemple, però no el virus. Ens han dit que si ens quedàvem tancats, estaríem protegits i ens ho hem cregut. I ara, ja podem sortir”.

kristina tripkovic nwWUBsW6ud4 unsplash

Sortir al carrer s’ha convertit en una activitat d’alt risc per a algunes persones / Unsplash

Però com amb tot, això va a persones. Ubieto destaca que, en alguns països que han aixecat algunes mesures, algunes persones s’han sentit angoixades per les festes i la vida social. Altres, però, ho faran, però en format més reduït i els costarà anar a esdeveniments multitudinaris. “Els més grans seran els més reticents; tot i estar vacunats, tenen malalties complicades”.

“Ara ja podem sortir, però necessitem un temps per aprendre a tornar a confiar”, afegeix Aguilar. Algunes coses com rentar-nos les mans mil vegades al dia i posar-nos la mascareta s’han convertit ara en fets habituals. “Ens hem acostumat a unes rutines com posar-nos la mascareta o veure’ns poc i ara ens estan convidant a abandonar-ho, a poder tenir més contactes, sortir de viatge, tornar a l’oficina… tot això ens obliga a recalcular els riscs que hi ha”, constata Ubieto. “El procés d’immunització està sent lent i desigual entre la població. Dins la mateixa família hi ha persones vacunades i altres que no”, però Ubieto recorda que la pandèmia és mundial i que no tots els països van al mateix ritme, fet que pot facilitar que apareguin mutacions o noves variants i tot això “segueix alimentant la incertesa”.

Què es pot fer per gestionar la por i la incertesa?

Així, l’expert assenyala certa “discordança” entre “sentir-nos segurs i estar segurs”. “Estar a resguard depèn de tu, et pots posar la mascareta, però no decideixes sobre la vacuna. Són factors externs. Sentir-se segur és una decisió individual. És quelcom que cada u va regulant. Aquesta discordança és una cosa que ens acompanyarà durant un temps”, destaca. “S’ha de tenir en compte que els tempos són diversos, els temps són subjectius”. Ara bé, també subratlla quelcom clau: “Els tempos s’han de respectar”. És a dir, que si un no té ganes d’anar a una festa o no se sent còmode en un sopar o en una trobada i ho verbalitza, aquesta decisió s’ha de respectar. “El problema no és el risc, sinó el sentiment”. En aquest sentit, ressalta que “no s’ha de criticar ni obligar a l’altre perquè faci alguna cosa perquè es passa malament”.

krists luhaers xbJHiTMl46E unsplash

Una noia mira la platja asseguda sola en un banc, una imatge bucòlica que evoca tranquil·litat / Unsplash

D’aquesta manera, Aguilar explica que per tornar a la normalitat si la idea de quedar per a sopars o grans excursions ens horroritza es pot començar per fer petites trobades, sortir pels carrers adjacents a casa i jugar amb les hores que fins ara estaven ‘prohibides’. “Si veiem que tot va molt de pressa, podem provar de centrar l’atenció en el nostre cos, asseure’ns i tenir eines per poder regular si ens disparem i pensar que cada vegada hi ha més gent vacunada al nostre entorn, per exemple, o imaginar-se escenaris de tranquil·litat”.

I perquè no hi hagi dubtes, insisteix que “els canvis que van cap a millor són més fàcils que els que prenen llibertats”. En aquest sentit, Ubieto constata que a mesura que avanci la campanya de vacunació i hi hagi més persones immunitzades, així com que a poc a poc es pugui normalitzar la situació, aquesta por, la sensació d’angoixa i d’ofec i el pànic de perdre el control també aniran desapareixent. 

Imatge principal: una persona contempla les vistes al buit a través d’un terra de vidre / Unsplash

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *