Política entre paraules i piròmans

El lúcid periodista Jaume Barberà ens estalvia haver de repetir el càlcul numèric. El 14-F podien votar 5.368.881 electors, però ho van fer un total de 2.874.610, amb 24.021 vots en blanc i 40.996 nuls. És a dir, va votar el 53,54% del cens. Els partits independentistes van obtenir 1.494.382 vots, el 47,33% del total. Bé, si hi sumem els vots del PDeCAT (que no va obtenir cap escó) arribem a la xifra del 51,14% del total. I al final va votar per la independència el 26,98% del cens electoral de Catalunya. Per verificar tot això n’hi ha prou amb la calculadora d’un telèfon mòbil. I diumenge vam poder veure la Sra. Paluzie, líder de l’ANC, afirmar que es donen les condicions per proclamar la independència, o, compte amb el matís, per “avançar cap a” la independència. La bandera espanyola segueix a la part alta del Palau de la Generalitat, com sempre, sense que cap president, ni Mas, ni Puigdemont, ni Torra, l’hagi despenjat, ni hagi sortit al balcó a proclamar el que fos. La Sra. Paluzie es creu el que diu? És un cas molt clar de “dissociació cognitiva”. Les xifres et diuen una cosa, i responen a la realitat. Com diu la dita: “Els fets o han succeït o no han succeït”, pel que fa a les seves causes i sobretot els seus efectes, els debats donen per a molt, és cert. I aquí estem davant d’un cas flagrant de voler colar-nos uns alternative facts (fets alternatius) que no poden existir. Fins aquí, les xifres, com a mitjà d’ancorar-nos en la realitat.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *