La qüestió potser no és tant si els poetes emmudeixen com si encara es té una orella prou fina com per escoltar. Sobre aquesta premissa reflexionava el filòsof Hans-Georg Gadamer. I, en temps més sorollosos i de confinaments, ho recalca ara l’assagista Ingrid Guardiola, que sí que sembla que en té, menys d’acord amb el seu balanç (ella l’anomena “balanceig”) de la producció poètica catalana el 2020 que ha realitzat per a l’anuari dels Jocs Florals que convoca l’Ajuntament de Barcelona.