Categories
ELNACIONAL.CAT

Peronella d’Aragó: princesa o vedella de fira?

Poleñino (regne d’Aragó i de Pamplona), 7 de setembre de 1134. Fa 887 anys. El rei Alfons I d’Aragó-Pamplona, conegut amb el sobrenom de “el Bataller” (Borrokalaria, a Navarra), moria als 61 anys a causa de les greus ferides que li havien infligit els almoràvits en el decurs de la Batalla i Setge de Fraga, lliurada poques setmanes abans. Amb la mort sense descendència del Bataller, s’obria una etapa de grans convulsions que provocaria la divisió del regne entre Aragó i Pamplona i que culminaria amb la unió dinàstica entre Aragó i Barcelona. En aquesta darrera fase del conflicte hi jugaria un paper decisiu la princesa Peronella, filla de Ramir, germà del Bataller, i per tant, neboda del difunt rei. Des del seu naixement (1136), les oligarquies nobiliàries aragoneses van convertir Peronella en alguna semblant a una vedella de fira.

Alfons el Bataller i Urraca de Lleó. Font Wikimedia Commons

Alfons i Ramir, oncle i pare de Peronella

Per a entendre el paper que el destí li va assignar a Peronella ens cal recular, fins i tot, als anys anteriors al seu naixement. Alfons, l’oncle, després d’una tumultuosa relació matrimonial amb Urraca de Castella, que en l’actualitat seria motiu d’escàndol (quan es discutien, que era sovint, ordenava que la tanquessin en dejuni a les masmorres de palau), acabaria la seva llarga carrera sense descendència i llegant el regne a les ordes religioses-militars. Aquella extravagància (a ulls de les oligarquies aragoneses i navarreses) va ser contestada a la brava: sense encomanar-se ni a Déu ni al dimoni, la noblesa i els prelats navarresos van coronar a Pamplona García Sánchez (net del Cid, i parent llunyà del difunt Borrokalaria); i la noblesa i els prelats aragonesos van fer el mateix a Saragossa amb Ramir (bisbe de Roda d’Isàvena i germà del difunt Bataller).

Esperant l’hereu, arriba la pubilla

Amb Ramir al tron, i amb Aragó separat de Pamplona, les oligarquies aragoneses es van afanyar a buscar una reina per a engendrar un hereu i garantir la pervivència i la independència del regne. El rei Alfons VII de Lleó-Castella havia aprofitat el guirigall aragonès, per a ocupar Saragossa. I García Sánchez de Pamplona, un cop coronat, havia fet el mateix amb les places a l’oest de Jaca. L’escollida va ser Agnès de Poitiers, una vídua gascona de 33 anys (el nuvi, en aquell moment, en tenia 49), que arribava a Jaca (Saragossa estava ocupada pel rei lleonès) precedida d’una celebrada fama de femella fecunda. Es van casar el 13 de novembre de 1135. El que no se sap es si el plançó d’aquella unió va ser setmesona; o empesos per les urgències polítiques els nuvis van fer Pasqua abans que Rams, perquè Peronella va néixer el 29 de juny de 1136.

Ramir d’Aragó i Agnès de Poitiers. Font: Wikimedia Commons 

Agnès i Ramir

Agnès i Peronella van tenir una curta i efímera relació mare-filla. Tan sols uns mesos després del naixement les mateixes oligarquies que l’havien elegit, la van retornar a origen amb ports pagats (1136-1137). En aquella mena d’acomiadament (no sabem si indemnitzat o no) hi va tenir molt a veure Ramir; que només pensava a abandonar les seves obligacions polítiques i conjugals, i retornar al seu setial ribagorçà. Ramir, plenament conscient que el gènere de la seva descendència no li donava més opcions que pactar un matrimoni avantatjós (el de la filla i hereva, naturalment); es va llençar als braços del seu veí Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona. Ni “casamiento en casa” ni punyetes en vinagre. Ramir va lliurar el regne i la hereva als catalans, per a escapar de les urpes castellanolleoneses i de les navarreses (1137).

Mapa de la unió dinàstica entre Barcelona i Aragó / Font Enciclopedia

Les càbales aragoneses

No obstant això, d’ençà que es va saber que Agnès havia parit una nena, Ramir i les oligarquies aragoneses van fer les seves càbales. El gènere de la petita Peronella anunciava la fi de la nissaga Ximena aragonesa. Però no necessàriament la desaparició del petit regne aragonès. Calia buscar, i ràpidament, un matrimoni d’estat que inicialment havia de conduir a una inevitable unió (la desaparició del regne), però que havia d’engendrar suficients mascles per a atomitzar l’herència i restaurar la independència. El 24 d’agost de 1136, a Alagón, Ramir II  i Alfons VII, pactaven el matrimoni de l’hereva aragonesa (que tenia, tan sols, vuit setmanes de vida) amb l’hereu castellanolleonès. Mentre tant, García Sánchez de Pamplona, reaccionava concertant el matrimoni de la seva segona filla Blanca Garcès amb Ramon Berenguer IV de Barcelona (1136).

Per què una vedella de fira?

Després d’Alagón, Ramir i els seus nobles li van veure les orelles al llop castellanolleonès, i van sortir esperitats; primer cap a Pamplona i després cap a Barcelona a negociar nous acords. Peronella, durant els seus primers mesos de vida, va ser exhibida com una vedella de fira. Finalment, aragonesos i catalans van arribar a un acord; perquè les diferències polítiques, jurídiques i socials entre els dos estats eren tan marcades que impedien que Aragó quedés dissolt dins l’univers català. Cosa que resultava impossible, per evidents raons de semblances, amb Lleó i Castella o amb Navarra. Tot seguit, Ramir —satisfet o no— es va retirar de la política (1137). En canvi, Peronella, promesa en matrimoni a Ramon Berenguer IV amb tan sols tretze mesos d’edat, va ser enviada a Barcelona —lluny dels pares—; com a penyora de l’acord. Com una vedella de fira.

Font: ElNacional.cat – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *