Categories
ELNACIONAL.CAT

Peralada aixeca el teló de la 35a edició encomanant-se al “Show must go on”

Els jardins del Castell de Peralada es van tornar a omplir de convidats i espectadors per a inauguració la 35a edició del festival musical de referència de l’estiu alt-empordanès. La incertesa planava fins a l’últim moment en els nervis dels organitzadors, a causa de l’augment considerable de casos de covid-19 en aquesta cinquena onada i les noves mesures aprovades per la Generalitat.

Finalment, però, Peralada ha pogut tornar a aixecar el teló després d’una edició 2020 que es va haver de cancel·lar i reinventar-se en format streaming per culpa de la pandèmia. Ho ha fet amb un aforament del 70% respecte a l’habitual, que ha obligat a repensar l’estructura auditori del Castell i sota l’assessorament de l’equip del Dr. Antoni Trilla, de l’Hospital Clínic.

Ballet for life, un cant a l’esperança

Per aquesta inauguració tan especial, Peralada ha triat una peça icònica de la dansa que parla de mort, d’amor i esperança en un món turbulent, Ballet for Life, una de les coreografies més recordades del desaparegut Maurice Béjart, estrenada al Teatre Nacional de Chaillot de París el gener del 1997, i considerada una de les peces més impactants de la història de la dansa.

Amb un any de diferència, gairebé dia per dia, i tots amb quaranta-cinc anys, havien mort Freddie Mercury, líder de la banda britànica Queen, i el ballarí Jorge Donn, primera figura del Ballet de Lausana, víctimes de la SIDA. Diuen que un dia, mentre Béjart es trobava a Montreaux, va veure l’àlbum Made in Heaven de la banda britànica, a la portada del qual es veia el matei paisatge que podia veure des de la seva finestra.

Davant aquesta coincidència inspiradora, Béjart es va submergir en l’obra de Mercury, i del record per la pèrdua de Donn i la tristesa i dolor provocat per aquella malaltia que s’enduia tants joves, en va sortir aquesta obra també titulada “Presbytère n’a rien perdu de son charme, ni le jardin de son éclat”.

Un crit d’angoixa que no ha perdut actualitat

La música de Queen i d’un altre geni mort massa jove, Wolfang Amadeus Mozart, van servir al coreògraf francès per transmetre a través del moviment dels cossos tot aquest “crit d’angoixa d’una joventut per a la qual el problema de la mort per l’amor s’afegeix al de les nombroses guerres que no han cessat al món des de l’anomenat final de la darrera guerra mundial”, tal com ell definia la seva creació. I és que com hem pogut veure les darreres setmanes, amb el repunt de la violència contra el col·lectiu LGTBI+, la gran víctima de la pandèmia de la SIDA, el vell fantasma de l’homofòbia no ha desaparegut.

Sota la direcció artística de Gil Roman, els assistents han gaudit d’aquest espectacle amb vestuari de Gianni Versace que, malgrat tot, vol transmetre optimisme i esperança, mentre la nit anava estenent-se sobre els seus caps i la tramuntana s’afegia a les notes dels grans temes de Queen i al Così fan tutte de Mozart. Al final, la salutació de tota la companyia i Roman dalt l’escenari amb el Show must go on –”l’espectacle ha de continuar”– va permetre al públic deixar anar les emocions contingudes després de més d’una hora i tres quarts de dansa.

Després de la inauguració d’aquest divendres, està previst que actuïn a Peralada artistes com Jonas Kaufmann, Javier Camarena, Lise Davidsen, Sondra Radvanovksy, Iratxe Ansa, Lucía Lacarra, Rusfus Wainwright o William Christie, entre d’altres.

Font: ElNacional.cat – Read More

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *